En llegir la primera pàgina podem començar a intuir que tenim a les mans una gran novel·la, un relat que deixarà una petjada inesborrable dins nostre, a mesura que anem avançant confirmem aquesta intuïció i esdevé certesa. I és que Pedro Páramo és d’aquelles històries que se’ns fiquen a l’epidermis i un cop llegida formarà part de la nostra vida per sempre més.
La novel·la està ambientada en un poble mexicà anomenat Comala, on arriba un home cercant al seu pare, un tal Pedro Páramo, com va prometre que faria a la seva mare ja morta. El què, el perquè, el com i el que vindrà, és quelcom que haurem d’anar esbrinant segons avancem en la història. Juan Rulfo ens dóna les eines, però som nosaltres els que hem d’ordenar els fets, com si es tractés d’un trencaclosques sense manual d’instruccions, amb infinitat de possibilitats d’encaixar les peces i fer que el resultat tingui sentit. Així cada persona n’extraurà del mateix llibre una experiència única i exclusiva.
Ens endinsem en un món oníric on Juan Rulfo ens anirà bressolant en el temps mitjançant una processó de narradors, testimonis de la vida d’un poble ple d’ànimes en pena. Una història crua i intensa sobre la vida, l’amor, però sobretot sobre la mort, condimentada amb una poesia escruixidora que ens captivarà amb la bellesa i la força de les seves imatges. Un relat universal i intemporal que us farà estremir.
Juan Rulfo fotografiat per Lyon
L’escriptor mexicà es va convertir amb aquesta obra en un dels autors universals de la literatura hispanoamericana i en un referent del realisme màgic. Ell mateix va afirmar que:
“A Pedro Páramo yo le quité muchas páginas, como unas 100 páginas, pero después ni yo mismo lo entendí”.
Bromes de l’autor a part, hem de dir que no cal espantar-se per això. De fet, aquesta no és una història per entendre amb la raó sinó per fruir-la amb els sentits, per deixar-se portar per les emocions que destil·len les seves pàgines.
Rulfo, va deixar d’escriure llibres l’any 1958, després d’acabar la seva segona novel·la, El gallo de oro, segons ell perquè es va morir el seu oncle que era qui li explicava les històries. Mai no sabrem del cert si va ser aquest o no el motiu real. Potser, un cop ens havia regalat l’obra que el va fer immortal, no calia escriure més. Ens va llegar un recull de contes i dues novel·les, suficient per passar a la posteritat
Ara que es compleixen 60 anys de la publicació de Pedro Páramo no podem deixar de recomanar la seva lectura, us garantim un gaudi pels sentits.
Us deixem una mica de bibliografia:
- RULFO, Juan. Pedro Páramo. Madrid: Cátedra, 2007.
- RULFO, Juan. El llano en llamas. Madrid: Cátedra, 2001.
- RULFO, Juan. El gallo de oro; La fórmula secreta. Barcelona: RM, cop. 2011,
- RIVEIRO Espasandín, José. Pedro Páramo [de] Juan Rulfo. Barcelona: Laia, 1984.
- SOLER SERRANO, Joaquín. Juan Carlos Onetti; Juan Rulfo. [Barcelona]: Granvía Musical [etc.], cop. 2005.
- AMAT, Núria. Juan Rulfo. Barcelona: Omega, cop. 2003.
Hola! Sóc l’Annabel, m’agrada molt la literatura, el cinema i la música. Ens trobarem aquí amb les recomanacions de clàssics (PAC), desitjo que en gaudiu tant com jo.
Rulfearem!! No en tinguis cap dubte!
Gràcies a tu Montse, un plaer poder-la recomanar. Sempre és un bon moment per llegir-la, ara ja tens l’excusa per fer-ho
Fa una pila d’anys que la vaig llegir i efectivament recordo que va ser una festa per als sentits. Quasi no en recordo l’argument, però en aquest cas, això és el de menys. M’heu fet venir ganes de rellegir-la de nou. Gràcies.