La Teranyina

9 d'octubre de 2015

Bàner de Apunt de cine(La Teranyina, 1990) d’Antoni Verdaguer.

Avuí l’apunt de cine és terrassenc. Antoni Verdaguer, director de cinema de Terrassa va dirigir al 1990, ja fa 25 anys, La Teranyina, una adaptació de l’obra homònima de Jaume Cabré.
La telarañaEn motiu d’aquest 25è aniversari s’han celebrat a Terrassa una sèrie d’actes, entre els quals destaca la reestrena d’aquesta pel·lícula, digitalitzada i remasteritzada de nou, en el marc de la XIII Fira Modernista d’aquesta ciutat. També es va aprofitar per realitzar un nou making of molt interessant anomenat Mapa de la ciutat de les Feixes.
El cinema català al llarg de la seva història, i encara actualment, ha tingut l’assignatura pendent d’esclatar definitivament  i consolidar-se com a cinema amb marca pròpia, com si que ho ha fet per exemple el cinema espanyol. Tot i així, considerem i ho volem reivindicar des d’aquí que el cinema català està farcit de bones pel·lícules, i La Teranyina n’és un clar exemple.
Antoni Verdaguer té una extensa filmografia en la que destaquen la mateixa La Teranyina, L’escot, l’adaptació de la novel·la Amorrada al piló de Maria Jaén, el documental Raval, Raval…, premi Barcelona (2006) a la millor pel·lícula catalana i una de les últimes, Jordi Dauder, la revolució pendent, que va obtenir el premi Gaudí (2013) a la millor pel·lícula documental.
La Teranyina està ambientada en el context històric de la Setmana Tràgica en una ciutat fictícia anomenada Feixes, que representa clarament la Terrassa de l’època.

L’any 1909 els germans Rigau són els propietaris del vapor més important de la ciutat.
Quan en Francesc Rigau es mor, en Julià, un fosc i ambiciós  ex-militar, interpretat per Fernando Guillén, s’apodera del vapor i s’encara a tothom per fabricar uniformes per l’exèrcit espanyol que està combatent a la guerra del Marroc.
Amb l’esclat de la Setmana Tràgica els obrers es revoltaren no només contra el govern que envia els nois joves, molts d’ells pares de família a la guerra, una guerra injusta que només afavoria els militars i sobretot a l’alta burgesia que tenia interessos econòmics a l’Àfrica, sinó també contra els propietaris industrials que aliats amb el poder no fan més que perpetuar aquestes injustícies.

És una història local, però al mateix temps i tal com ens diu el seu director és una història universal, de la lluita pel poder entre les classes benestants, per una banda, i per l’altra de l’organització de la classe obrera, en plena efervescència del moviment obrer a principis de segle.

Aquesta diferència de classes socials està molt ben retratada tan a la novel·la com a la pel·lícula. Són ben bé dos mons distants, que conviuen a la mateixa societat, però que estan totalment enfrontats; uns que lluiten perquè no desapareguin els seus privilegis, i els altres que intenten aconseguir un mínim justícia i de  drets socials.
La pel•lícula va comptar amb un gran nombre d’actors catalans, tots ells ara molt reconeguts, però que a l’any 1990 acabaven de començar, com el jove Ramon Madaula o la mateixa Montse Guallar. També es va poder comptar amb actors ja més consagrats com ara Sergi Mateu, Amparo Soler Leal, Jordi Dauder, Fernando Guillen, Anna Lizaran i Ovidi Montllor entre d’altres.

fernandoguillenVerdaguer-Cabre-del-Terrassa-que_ARAIMA20150621_0039_45

Els dos germans Rigau enfrontats per fer-se amb el control del vapor

El guió de la pel·lícula va comptar amb un repartiment de luxe: el propi autor de la novel·la, el director de la pel·lícula i s’hi afegiren Vicenç Villatoro i Jaume Fuster. Van partir d’un text increïble amb l’empremta Cabré que s’ha sabut plasmar perfectament amb imatges. Tal com diu Villatoro, la feina d’escriure el guió va suposar un exercici fascinant: escriure de manera lineal els fets que hi passen a la novel·la per després tornar-los a descompondre i adaptar-los al llenguatge cinematogràfic.

Us recomano que us mireu el making of realitzat en motiu d’aquest 25è aniversari, on tindreu l’oportunitat d’ escoltar molts actors importants d’aquest país que ja no hi són entre nosaltres, com són Jordi Dauder, Amparo Soler Leal, Fernando Guillén, Alfred Luchetti, etc… És un testimoni de document històric del cinema català amb un vessant emotiu important.

També tindreu l’oportunitat de conèixer  les localitzacions terrassenques que es van utilitzar per ambientar el film: la Casa Alegre de Sagrera, el Gran Casino, o el magatzem Emili Matalonga, entre d’altres. Pels terrassencs o pels que coneixeu la ciutat és un document molt interessant, que ens permet copsar com eren els edificis de la Terrassa de principis de segle, i com es van haver de transformar alguns d’ells per tornar a tenir l’aspecte originari o com es van adaptar a les necessitats del film.

La pel·lícula segueix el que en podríem dir l’estil Cabré, on no és el narrador que us explicarà la història, sinó que en aquest cas són els propis personatges a través del seu comportament, gestos, omissions, etc el que ens anirà desgranant a mode de trencaclosques el desenllaç dels fets. Tot els detalls de la vida quotidiana estan molt ben cuidats. Des de l’il·luminació amb els llums de gas o carbur, les llambordes dels carrers, la via del tren, els sobrenoms dels personatges, etc…Tot això no fa més que donar-li versemblança a la història.

En definitiva, pels que ja l’hàgiu vist val la pena tornar-hi, penso que no us decebrà, i pels que no, evidentment no us la podeu deixar perdre. Té molts ingredients: està basada en una obra de Jaume Cabré, sempre una garantia, hi participa el bo i millor del cinema català d’ara i d’abans, i tal com diu Antoni Verdaguer és una història local, i això fa que la sentim propera, però alhora no deixa de ser universal.

Si en voleu fer un tastet aquí teniu el trailer:

YouTube Preview Image

La Teranyina [DVD] una pel·lícula d’Antoni Verdaguer. Cerca al catàleg de la bct xarxa.

Si en voleu saber més:

-CABRÉ, Jaume. La Teranyina. Barcelona: Proa, 2004. ISBN: 8484370712 (amb pròleg de Jaume Closa).

La Teranyina: adaptació cinematogràfica de la novel•la de Jaume Cabré: guió cinematogràfic. Antoni Verdaguer et alii. Terrassa: Floc Cinema video, 1985.

25 anys de La Teranyina. Sala 33. Programa dedicat als 25 anys del rodatge de La Teranyina.

Antoni Verdaguer a la Vikipèdia.

La Teranyina a la Vikipèdia.

Si en voleu saber més sobre la setmana Tràgica a Terrassa:

-COLOM I BUSSOT, Juli. Republicanisme i cultura republicana a Terrassa. De la I República a la Setmana Tràgica. Pàg. 269-281.

Etiquetes: , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]