Entrem avui a la 20a Setmana de la Ciència, la SC15. Rodó aniversari!
Entre avui i el 23 de novembre, a tot Catalunya podrem gaudir d’una gran varietat d’activitats. No podem deixar de visitar el mNACTEC on ens sorprendran amb la seva especial jornada de portes obertes plena d’activitats per viure la ciència en família. Però a Terrassa, a les biblioteques i a tota la comarca passaran moltes més coses amb la llum i els sòls com a temes centrals. Però el que a nosaltres ens mou, com bé sabeu, és la lectura compartida.
Celebrem aquests lluminosos 20 anys de Setmana de la Ciència portant-vos unes joies de divulgació científica de la mà del món del còmic. Si sou de no deixar-vos mai la curiositat a casa. Si sou de pensar “que poc sé jo de res!” els còmics que avui us convidem a descobrir alimentaran la vostra ment i els vostres sentits.
OTTAVIANI, Jim; MYRICK, Leland.
Feynman.
Barcelona: Norma. 2012.
ISBN: 9788467909005.
Si vostè és una persona aliena al mundillo científic és possible que tingui una visió estereotipada del tarannà dels investigadors. No li diré que en aquest món no hi hagi perfils nerds com els dels protagonistes de la sèrie Big Bang Theory, però això seria tant com dir que el món de la restauració està format per egomaníacs com els de La Riera. No s’enganyi: si vostè pogués conèixer com és per dins un departament de recerca es trobarà gent de tots colors: seriosa i bromista, rígida i tolerant, generosa i gelosa, agradable i insufrible, nerda i empàtica… ni més ni menys com a la seva pròpia família. És més: potser la mitjana del CI dels científics és més elevant que el de la seva oficina però també trobarà tanoques que ningú sap com han entrat al sistema.
Vist que molta gent té una visió tòpica del científic el fet que un tipus brillant y divertit, com el premi de Nobel de Física Richard Feynman (EUA, 1918 – 1988) divulgués les seves facècies ha dotat al personatge d’una aureola carismàtica, ocurrent i divertida: bromista, festiu, músic de samba, pintor, rebentador de caixes fortes, client fidel de bars d’striptease, lliurepensador llenguallarg, rebel amb l’establishment político-científic, bon professor i comunicador… Que l’obra més popular d’aquest home no sigui un dens tractat, sinó l’autobiografia Està vostè de broma, senyor Feynman? ens dona una idea de la seva personalitat , que insisteixo, és com la d’altres científics, però ell va tenir la idea d’explicar-ho amb gràcia i convertir-se en un personatge de culte.
Aquest còmic adapta amb destresa la major part l’esmentada autobiografia i hi afegeix un parell de qüestions més: un exposició divulgativa de la seva teoria quàntica de camps i un epíleg que narra el seus darrers dies, malalt de càncer, on va fer bona la dita castellana de “genio y figura hasta la sepultura”.
PETTINATO, Tuono; RICCIONI, Francesca.
Enigma. La extraña vida de Alan Turing.
Barcelona: Norma. 2015.
ISBN: 9788467919783.
Si l’americà Feynman era un tipus sociable, festiu i heterosexual, l’anglès Turing (1912, 1954) estaria en el pol oposat: nerd, tímid i gai. Aquesta darrera condició, que Alan portava amb orgull, per desgràcia era delicte aleshores a la Gran Bretanya. Ara bé, ambdós tenen una cosa en comú; treballaren pels exèrcits aliats durant la Segona Guerra Mundial gràcies a la seva condició de científics: Feymann en el Projecte Manhattan i Alan Turing com a desencriptador. Va idear una màquina electromecànica capaç de desxifrar els missatges en clau de la màquina Enigma que utilitzaven els nazis per comunicar-se. Així doncs, Alan Turing és considerat el pare de la informàtica moderna.
Algú pensaria que la seva contribució a guanyar la guerra hauria impulsat la seva carrera acadèmica, però com hem comentat anteriorment, va estar molt putejat per dues raons: no podia publicar moltes de les seves investigacions per ser secret militar (i si no publiques, en ciència no ets ningú), i per ser gai, fins el punt que una cadena de successos desgraciats el portaren a una condemna de castració química, i finalment, a una mort prematura per enverinament de la qual encara no és té clar si fou assassinat o suïcidi.
El còmic, que és lleuger i àgil de llegir, compta amb alguns recursos visuals ben trobats (com el Hitler-madrastra de la Blancaneus en honor a la fixació de Turing per la peli de Walt Disney de 1938), fa un repàs per la seva biografia i també exposa amb senzillesa alguns del conceptes clau que aportà a les matemàtiques i la computació com la màquina de Turing, el test de Turing, la biologia matemàtica, etc.
SÍS, Peter.
L’arbre de la vida: un llibre que il·lustra la vida de Charles Darwin, naturalista, geòleg i pensador.
Barcelona: RqueR, 2004.
ISBN 8493326372.
De còmics sobre Darwin i l’evolució n’hi ha molts i alguns de bons, però això és tota una altra cosa.
De fet ben bé tampoc no és un còmic sinó més aviat un àlbum il·lustrat que trava de manera magistral art i ciència.
No en va, el seu autor, Peter Sís, és un il·lustrador de prestigi amb nombrosos premis internacionals, entre ells, la Medalla Hans Christian Andersen que vindria a ser el Nobel de la LIJ.
És doncs una obra per seure a taula amb un cafetó i xocolata a la claror de la llum natural i anar passant pàgina a pàgina recreant-se amb cada un dels detalls dels seu personals dibuixos plens d’admiració per Darwin i la seva obra.
DOXIADIS, Apostolos; PAPADIMITRIOU, Christos H; PAPADATOS, Alecos.
Logicomix: una búsqueda èpica de la verdad.
Madrid: Sins Entido, 2011.
ISBN 9788496722743.
Això no és un simple còmic sinó un projecte llargament meditat i documentat en el que han treballat dos matemàtics posant les idees (Apostolos y Christos) y dos bons dibuixants a sou mirant de trobar la millor manera de plasmar-les (Alecos i Annie di Donna). És possible que si la divulgació matemàtica t’agradi el primer nom et soni, doncs Apostolos Doxiadis és l’autor d’una obra que va tenir certa repercussió, barreja de narrativa i divulgació: Uncle Petros and Goldbach’s Conjecture.
El còmic és extens i està documentat detalladament. En ell, Bertrand Russell explica en primera persona el seu esforç titànic per establir els fonaments lògics de totes les matemàtiques. Però també de la seva lluita per la pau en un món amenaçat per la barbàrie nuclear.
Per si alguna qüestió no et queda prou clara i penses que potser et falta base per treure el 100% del suc a l’obra, al final hi ha un extens apèndix que proporciona informació complementària sobre persones i conceptes. No hi ha excusa.
OTTAVIANI, Jim; WICKS, Maris.
Primates : la intrépida ciencia de Jane Goodall, Dian Fossey y Biruté Galdikas.
Barcelona: Norma, 2015.
ISBN: 9788467918243.
Segona obra que ressenyem d’en Jim Ottaviani, un guionista de còmic especialitzat en ciència i que de formació acadèmica és enginyer nuclear i bibliotecari i documentalista. Entre altres obres destaco la visualment impactant (i inèdita encara el català o castellà) Bone Sharps, Cowboys, and Thunder Lizards: A Tale of Edward Drinker Cope, Othniel Charles Marsh, and the Gilded Age of Paleontology (2005).
Tornant a l’obra en qüestió direm que està dirigida més aviat a un públic juvenil i que té l’encert de tractar com un tot l’obra de les tres valentes i genials primatòlogues.
BEGOÑA, Mikel; IÑAKET.
Ötzi. Por un puñado de ámbar.
Barcelona: Norma, 2015.
ISBN: 9788467918762.
Per variar passem de la vida dels investigadors a la vida d’allò investigat. L’any 1991 uns muntanyencs trobaren mig desenterrat en una glacera alpina a gran alçada les restes d’un home que feia uns 5000 anys que havia quedat colgat per la neu. L’anàlisi de la mòmia i les seves pertinences han revelat una quantitat d’informació extensa i sorprenent que seria difícil de resumir en aquest espai (el còmic té un petit apèndix que n’exposa una part). D’entrada direm que fou assassinat a traïció, que feia uns dies que l’havien ferit, que anava armat i que duia fletxes a mig fer… fins i tot, per les marques de creixement de les ungles sabem que 15 dies abans de morir havia patit una situació d’estrès molt aguda. També, a partir d’estudis sobre el seu contingut estomacal, sabem l’estació de l’any en que morí, i per l’anàlisi isotòpica de la seva dentició, de quina vall provenia.
És obvi que fugia d’algú que l’encalçava per matar-lo. Però perquè? De qui? Cap on fugia? Amb totes aquestes dades forenses els autors s’han aventurat a omplir els buits i oferir un fil narratiu coherent amb el que sabem. Una hipòtesi com una altra. Ficció amb base científica.
Sóc geòleg i editor científic. Bloguer de Bloc de camp, organitzo de tant en tant alguna sortida per ensenyar les meravelles geològiques del nostre país i col·laboro amb el biTer aportant el meu granet de sorra pel que fa a la divulgació científica.
Últims comentaris