Els límits de l’estupidesa humana

“El patriotisme és l’últim refugi dels canalles”

Samuel Johnson, poeta i assagista anglès (S. XVIII)

Las aventuras del buen soldado Švejk (1923), Jaroslav Hašek

    Albert Einstein va dir en certa ocasió: “només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana; i de la primera no n’estic gaire segur”.

    El 28 de juliol de l’any 1914, l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria va ser assassinat a Sarajevo, aquest fet va provocar l’inici de la Primera Guerra Mundial coneguda com la Gran Guerra. També d’aquesta manera comença la novel·la que avui us presentem. Ambdues, guerra i novel·la, contribueixen a certificar de forma empírica que, efectivament, i tal com Einstein afirmava, l’estupidesa humana no té límits.

    L’autor d’aquesta magnífica obra fou l’escriptor i periodista txec Jaroslav Hašek, que la va publicar per entregues des de 1921 fins a la seva mort l’any 1923, deixant les aventures d’aquest entranyable soldat inacabades. Švejk, que pot ser considerat el seu alter ego, és un individu ventrut i bandarra, que es guanya la vida amb negocis de dubtosa legalitat, amant de les tavernes, la gresca i la conversa. Li serveix per criticar de manera satírica i burleta, mitjançant la seva innata idiotesa, l’absurditat de la guerra, la degeneració i l’abús dels estaments que la provoquen i la nodreixen: la política, l’exèrcit, les institucions mèdiques i religioses… Farceix aquestes pàgines d’experiències pròpies i, fins i tot, de personatges reals, amb un estil i un llenguatge que l’apropen al poble, a la gent del carrer, i que l’allunyen completament d’un compatriota seu, el també escriptor Franz Kafka, tot i que ambdós evidencien l’exigüitat de l’individu davant l’excessiva burocratització de l’Imperi.

   En començar la guerra, Švejk se sent en l’obligació de prendre’n part per salvaguardar l’honor del seu país i es decideix a allistar-se a l’exèrcit austrohongarès. El seu talent natural el portarà a visitar tota mena d’institucions (un hospital mental, la presó, l’exèrcit…), així trobarem un retrat minuciós i mordaç de cadascuna d’elles. Serà empresonat per traïdor, tancat per boig i finalment considerat oficialment idiota, fet del qual s’enorgulleix i que no el farà desistir del seu propòsit inicial.

Entrada i detalls de la decoració interior de la taverna U Kalicha a Praga, freqüentada pel soldat Švejk

    Com una barreja de Don Quijote i Sancho Panza, Švejk se’n sortirà de tots els embolics als quals el seu propi caràcter li aboca, gràcies al seu parloteig, a la seva capacitat de trobar sempre una història que compartir que exemplifiqui la situació en què es troba. Aquesta característica tendirà sempre a exasperar als seus superiors, però trobarà l’estima dels seus iguals, i farà que el lector arribi a dubtar si Švejk és realment un imbècil rematat o un geni disfressat d’ingenu bocamoll.

    Es considera aquesta novel·la l’obra mestra de la literatura en llengua txeca i Švejk s’ha convertit en tota una institució al seu país natal, podem trobar la seva imatge, segons les il·lustracions que acompanyaven l’edició original, obra de Josef Lada, a tot arreu: bars, restaurants, titelles, gerres de cervesa, souvenirs de tota mena… Fins i tot la mateixa llengua ha verbalitzat el comportament d’aquest il·lustre personatge i si, per exemple, ens enxampen xerrant massa i sense cap sentit ens poden dir que deixem d’švejkovat, és a dir, de fer l’Švejk.

    Evidentment el cinema també s’ha fet ressò de les conseqüències devastadores de les guerres, però d’entre la infinitat de pel·lícules que tracten el tema només farem un tastet de quatre que mostren de forma fefaent l’absurditat, la insensibilitat, la vilesa i la bogeria a què pot portar l’estupidesa humana en la seva ferma determinació d’autodestrucció.

Teléfono rojo, volamos hacia Moscú (1964), Stanley Kubrick

    El genial cineasta Stanley Kubrick ens situa en un escenari d’imminent apocalipsi nuclear, per fer una brillant sàtira sobre l’absurd de la guerra amb la meravellosa actuació per triplicat de l’insuperable Peter Sellers. Amb un to àcid i irònic no només us cargolareu de riure sinó que us farà reflexionar sobre les conseqüències de deixar-nos portar pel terror i la insensatesa.

Johnny cogió su fusil (1971), Dalton Trumbo

    Dalton Trumbo es va encarregar de dur ell mateix a la gran pantalla la seva novel·la antibel·licista. Serem testimonis dels records i somnis d’un soldat condemnat a la inhumanitat dels metges dels seu propi exèrcit, quan ferit per una bomba durant la Primera Guerra Mundial, queda cec, sord, mut i amputat de braços i cames, ignorat i abandonat a l’etern oblit. Una pel·lícula crua i punyent no apta per a ànimes sensibles. 

Senderos de gloria (1957), Stanley Kubrick

    Tornem amb Stanley Kubrick, aquest cop per mostrar la vilesa de l’exèrcit. Basada en fets reals esdevinguts durant la Gran Guerra, on un regiment de l’exèrcit francès és obligat a avançar cap a posicions enemigues, enviats a una mort segura. Tornant-se aquesta missió impossible de dur a terme per la cruesa de l’atac, comença la retirada. El resultat serà un consell de guerra pels supervivents acusats de covardia. Un al·legat no només contra la guerra sinó contra la roïndat de l’exèrcit i els seus comandaments i el patriotisme d’impostura. Filmada amb magistralitat, Senderos de gloria és tota una lliçó de cinema, una autèntica obra mestra del setè art.

Apocalypse now (1979), Francis Ford Coppola

    I de mestre del cinema a mestre del cinema, Francis Ford Coppola, que ja havia donat mostres sobrades de la seva capacitat com a director amb El padrino, tornava a demostrar-ho, aquest cop relatant la demència dels conflictes bèl·lics. Ambientada en la guerra del Vietnam que va suposar una gran derrota física i moral per la supremacia nord-americana, la pel·lícula ens endinsa en un autèntic infern dantesc ple de bogeria, horror i sense sentit.

En definitiva, les guerres, siguin pel motiu que siguin, només aconsegueixen garantir la nostra autodestrucció progressiva, dolorosa i permanent, i el que és pitjor, la del nostre entorn. Som capaços d’evolucionar d’una manera extraordinària com a individus bèl·lics però, en canvi, com a éssers humans, pensants, estem en constant regressió, d’aquí que (tornem al geni de la ciència, per tancar el cercle) Albert Einstein afirmés:

“No sé com serà la tercera guerra mundial, només sé que la quarta serà amb pals i pedres“

• HAŠEK, Jaroslav. Las aventuras del buen soldado Švejk. Barcelona: Galaxia Gutenberg [etc.], DL 2008.
• HAŠEK, Jaroslav. Les aventures del bon soldat Švejk. Barcelona: Proa, 1995.
• KUBRICK, Stanley. Teléfono rojo, volamos hacia Moscú. Madrid: Columbia, cop. 2001.
• TRUMBO, Dalton. Johnny cogió su fusil. [Madrid]: Tiempo, [2010].
• KUBRICK, Stanley. Senderos de gloria. [S.l.]: MGM, DL 2004.
• COPPOLA, Francis Ford. Apocalypse now. [S.l.]: Paramount, DL 2000.

absenta

Hola! Sóc l’Annabel, m’agrada molt la literatura, el cinema i la música. Ens trobarem aquí amb les recomanacions de clàssics (PAC), desitjo que en gaudiu tant com jo.

Veure les meves aportacions.

Etiquetes: cinema, clàssics, Jaroslav Hašek, Las aventuras del buen soldado Švejk, Literatura, Propostes d’aproximació als clàssics (PAC)