Si us dic que els darrers vint-i-cinc anys no crec que hagi llegit més d’una desena de llibres de ficció potser em trobareu o bé un ignorant, o bé un pedant; però és que tenia un problema: començava a llegir, per exemple, Robinson Crusoe i el que realment m’inquietava era saber quin tipus ecosistema insular podia mantenir un nàufrag viu i quina tecnologia arcaica ho permetria. I és clar, arribats aquí, el desenllaç de la història era contingent. Si et passa això aquí van cinc llibres per endur-te a una illa deserta.
AULINAS JUNCÀ, Meritxell; GISBERT PINTO, Guillem; ORTUÑO CANDELA, Maria. La Terra un planeta inquiet: com funcionen els volcans i els terratrèmols, com ens afecten i què podem fer per conviure-hi. Barcelona: Omnis Cellula : Universitat de Barcelona, 2014. (Catàlisi) ISBN: 9788447538867.
Podríem fer dues grans distincions dins la divulgació científica: les obres que tenen un enfocament més literari, “més florit”, per dir-ho d’alguna manera, i aquelles que tenen un to més formal i acadèmic. Algú podria pensar que per això darrer ja hi ha els llibres de text i les enciclopèdies (de paper o digitals) i no té gaire sentit, però el cert és que aquestes obres sovint pateixen de dèficits pel que fa a estar al dia dels nous paradigmes i dades. Us posaré un exemple: si voleu saber quins tipus de falla hi ha no trobareu diferència entre el que s’explica en aquest llibre i entre el que s’hi diu en qualsevol llibre de text, ara bé, és possible que hi hagi divergències pel que fa a conceptes més complexos sobre els quals hi ha noves dades, com per exemple, els mecanismes que mouen les plaques tectòniques. Així doncs, si voleu estar al dia d’uns quants conceptes bàsics sobre la dinàmica terrestre, aquest és el vostre llibre. Una obra que trobo imprescindible si sou professors de secundària i us reca continuar explicant coses que potser no són ben bé certes.
L’illa de Robinson era volcànica o coral·lina? Estava en una zona sísmica? Això és important. Si t’emportes aquest llibre a l’illa et pot ajudar a triar el lloc més adequat per viure-hi i estalviar-te algun ensurt en forma de tsunami.
ERICE, Aina S. La invención del reino vegetal
. Barcelona: Ariel, 2015. ISBN: 9788434419469.
Aquest llibre és un projecte personal del prolífic filòsof, pedagog i assagista espanyol José Antonio Marina. Però no l’ha escrit ell: a partir d’un interès seu per l’etnobotànica ha elaborta un guió que ha executat de manera molt competent una biòloga de la Universitat de les Illes Balears, na Aina S. Erice (imaginandovegetales.wordpress.com). L’etnobotànica és l’estudi de les relacions entre plantes i els humans incloent-hi les seves aplicacions i usos tradicionals (construir eines, paper, roba, rituals, vida social, música i menjar, medicina…). És per tant un saber a cavall de la biologia i les ciències socials, un camp propici per als propagandistes de la tercera cultura com és en José Antonio Marina. El llibre té l’avantatge de que està estructurat en capítols molt curtets plens d’anècdotes erudites, al voltant d’un aspecte concret (els pigments, els teixits, els jardins, les drogues, els seu paper simbòlic…) a mode de petites pastilles la qual cosa fa una lectura amena i fresca.
Ara us diré que Robinson Crusoe podria estar inspirat en el relat d’Alexander Selkirk, un mariner escocès que va passar molt de temps sol en l’arxipèlag Juan Fernández (Xile), a l’illa Más a Tierra. És una illa boscosa d’uns 48 km quadrats (Formentera en fa 83) i és obvi que aquest llibre et pot ajudar des d’alimentar-te a vestir-te o fer-te sabó o evadir-te farmacològicament de la solitud.
KOLBERT, Elizabeth. La sexta extinción: una historia nada natural. Barcelona: Crítica, 2015. (Drakontos) ISBN: 9788498927795.
De llibres sobre la sisena extinció, l’actual extinció a la que assistim en directe i de la qual som responsables com espècies, gairebé des dels nostres orígens, n’hi ha bastants. Molts prenen com a referència tota la casuística que envolta la desaparició recent d’alguns animals carismàtics com el dodo, el moa o el llop marsupial. En aquest també hi ha una mica d’això, però també hi ha espai per espècies animals i vegetals menys vistoses però molt indicatives dels grans canvis globals (sobrecacera, escalfament, pèrdua d’hàbitats i extensió d’espècies invasores). Així, la periodista científica Elisabeth Kolbert, dóna la volta al món per documentar en directe a Panamà el declivi dels amfibis, a París per tocar les primeres restes de mastodont que es descobriren, a Islàndia per visitar la darrera alca imperial que fou caçada (i dissecada) o a l’Amazònia per presenciar com l’arbust Alzatea verticillata és empès any rere any muntanya amunt a causa de l’augment global de temperatura… fins que no quedi més amunt on anar!
Els ecosistemes illencs estan poblats d’endemismes. Moltes illes estaven habitades per una fauna ben estranya, doncs es dóna el fenomen del gegantisme/enanisme insular. Un exemple: a Malta hi havia elefants de la mida d’una ovella i a Maurici un colom àpter de la mida d’un indiot que es deia dodo. I foren eliminats pels primers humans que hi arribaren. A la novel·la no se’n diu res de si amb Robinson va arribar alguna rata del vaixell naufragat (unes exterminadores d’ocells autòctons) , però tenir aquest llibre t’hauria de fer prendre consciència de l’impacte que com a nàufrag podries ocasionar. No vinguis amb cap gat ni gos!
PARSONS, Paul; DIXON, Gail. Guía ilustrada de la tabla periódica. Barcelona: Ariel, 2014. ISBN: 9788434417243.
Tots estem familiaritzats amb l’aspecte que tenen alguns elements com el ferro, l’alumini, el sofre, fins hi tot l’or o el titani… però com és el rubidi? I el ruteni, el paladi o el reni? Sovint parlem del sodi, del potassi, del magnesi, del silici, l’urani… però són pocs els que han tingut l’oportunitat de tenir a l’abast alguns d’aquests elements. Els primers perquè que són realment escassos a l’escorça terrestre i els segons perquè com a tals i purs no tenen una aplicació quotidiana. Doncs si voleu satisfer la curiositat aquesta és la vostra guia. Cada doble pàgina està dedicada a un element, amb una foto de gran format (bé, en alguns casos fan trampa i ensenyen un compost) i una fitxa erudita en la que s’expliquen les seves propietats, aplicacions -sobretot les més sorprenents- i el seu descobriment. Aquest llibre recorda en forma i fons al monumental Els elements (GRAY, T., IEC, UAB, UV, 2011) amb un format més petit, però no menys atractiu i interessant.
Aconseguir alguns elements químics (o compostos) útils a partir de la natura de la nostra illa deserta no és cap estupidesa. Només a partir de la simple sorra de platja es poden obtenir mitjançant processos senzills metalls com el ferro, el titani o l’or. El llibre no ho explica però dóna pistes!
SIGNORILE. Lisa. El rellotger miop: les desventures de l’evolució. La Bisbal d’Empordà: Sidillà, 2014. (Busca-raons; 1)
ISBN: 9788494256424.
El títol parodia el clàssics El rellotger cec de Richard Dawkins, no per contradir-lo, només per fer broma i mostrar-nos com l’evolució crea als nostre ulls humans alguns animals realment sorprenents, com per exemple, el calamar vampir de l’infern (el meu preferit), un cefalòpode abismal negre i lluminós d’aspecte realment inquietant, o la Sacculina carcini, un crustaci paràsit que no té pròpiament ni cos ni òrgans i que infesta alstres crustacis estenent-se pel seu interior com el miceli d’un fong; o les rates talp nues que formen colònies socials com les formigues, amb reina, obreres i soldats; o el llimac Elysia, fotosintètic gràcies a la seva simbiosi amb algues… Us he de dir que he llegit alguns capítols a la meva filla i que l’he tingut, quasi més enganxada (quasi!) que amb el desenllaç de Harry Potter i les relíquies de la mort.
Com has decidit no endur-te cap animal domèstic per no pertorbar l’ecosistema illenc, concentrat en trobar la gràcia als seus habitants nadius com el bonic colibrí vermell (Sephanoides fernandensis) o el simpàtic llop marí de Juan Fernández.
Sóc geòleg i editor científic. Bloguer de Bloc de camp, organitzo de tant en tant alguna sortida per ensenyar les meravelles geològiques del nostre país i col·laboro amb el biTer aportant el meu granet de sorra pel que fa a la divulgació científica.
Últims comentaris