Memòries del subsòl

27 de febrer de 2016
Metro 2033

Metro 2033 de Dmitry Glukhovsky

La novel·la Metro 2033 està ambientada a un Moscou postapocalíptic. És una distòpia sobre la societat russa. L’any 2013 una guerra nuclear devasta Rússia. Els supervivents s’han refugiat a l’antic metro de Moscou per fugir de la radiació i els seus efectes nocius.

L’acció transcorre l’any 2033, els supervivents s’han organitzat per ciutats o estacions amb les seves pròpies ideologies. El lector és partícip de les aliances i esdeveniments d’aquestes ciutats al metro. Observem ideologies implantades a Rússia des de la revolució bolxevic com el comunisme i per contra el feixisme. També hi ha estacions neutres i de les més radicals. El que més sorprèn de la història és que seguim els seus protagonistes mitjançant un plànol real del metro de Moscou, com observem a la següent imatge:

Imatge extreta de: ipad-ebooks-online.com

Imatge extreta de: ipad-ebooks-online.com

El protagonista del llibre, en Aytom, és un jove de vint anys que viu a la segura estació WDNKh. Un bon dia uns éssers estranys comencen a introduir-se a WDNKh. El perill pot assolar l’últim vestigi de la humanitat però de sobte apareix un Stalker anomenat Hunter a l’estació WDKNh. Els stakers són una espècie de soldats i els únics que s’atreveixen a sortir a la superfície.

Artyom tenía ya más de veinte años. Se contaba entre los que aún habían nacido arriba. Por ello, no estaba tan flaco ni tan pálido como los que habían nacido en el Metro y no se habían atrevido nunca a salir a la superficie. No sólo por temor a la radiación, sino también por la abrasadora luz solar, que aniquilaba toda vida subterránea. El propio Artyom sólo había estado una vez en la superficie desde que tenía edad para acordarse, y sólo por un instante. La radiación de fondo era tan intensa que los demasiado curiosos se abrasaban al cabo de pocas horas, sin haber tenido tiempo de saciarse con las vistas del maravilloso mundo exterior. No recordaba a su padre. Su madre había estado con él hasta su quinto año de vida, cuando todavía vivían en la Timiryasevskaya. Les fue bien. Allí la vida transcurría sin sobresaltos…

En Hunter li encomana a Aytom una missió molt perillosa: ha de creuar tota la xarxa de metro per informar el seu amic Melnik del que està succeint. Durant el viatge en Aytom haurà de fer front a l’amenaça més gran mai viscuda per salvar la xarxa del metro de Moscou; uns estranys éssers que semblen mutants per la radiació estan envaint la xarxa de metro. Aconseguirà Aytom complir la seva missió i salvar la resta de la humanitat?

“Había abrigado la esperanza de que la pesadilla llegaría a su fin. Al cabo de un año, o quizá dos, todo volvería a ir bien. Volvería a ser como antes. La vida continuaría, se olvidaría todo lo que había sucedido. ¿Cuántos años habían pasado desde entonces? Durante aquel tiempo, la humanidad se había alejado todavía más de su objetivo de regresar a la superficie. ¿Habría pensado la joven que solo sobrevivirían los que habían conseguido meterse en el Metro, y luego los pocos afortunados a los que les habían abierto las puertas durante los días siguientes, aunque fuera en contraviniendo de las instrucciones que se habían dado?

Artyom también quería creer que algún día los seres humanos saldrían del Metro para volver a vivir como antes. Para reconstruir los soberbios edificios que sus antepasados habían levantado. Para vivir en ellos. Para contemplar la salida del sol sin tener que cerrar los ojos. Para no tener que respirar a través de los filtros una insípida mezcla de oxígeno y nitrógeno, sino saborear el aire puro, enriquecido con el aroma de las plantas… no sabía muy bien cómo era ese aroma, pero debía de haber sido magnífico. Sobre todo el de las flores que le habían gustado a su madre.”

L’autor d’aquest llibre, el periodista Dmitry Glukhovsky, va descobrir que el metro de Moscou tenia una doble funció, ja que, també era el refugi nuclear més gran del món. Aquesta idea el va fascinar fins a tal punt que va pensar què passaria si la gent hagués de viure al metro i no poguessin sortir a la superfície. Glukhovsky va decidir publicar el llibre a Internet, l’any 2002, davant la negativa de les editorials. Tres anys més tard va publicar la seqüela Metro 2034 que va vendre, només a Rússia i en només 6 mesos, la xifra de 300.000 exemplars. La novel·la Metro 2033 ha estat traduïda a 35 idiomes i se n’ha fet diversos videojocs.

 

Metro 2033 de Dmitry GlukhovskyDades del llibre
Títol: Metro 2033
Autoria: Glukhovsky, Dmitry
Editorial: Timun Mas
Any de publicació: 2009
Pàgines: 541
ISBN: 9788448039806

 

Recomana: Jennífer Mata des de la Biblioteca Central de Terrassa (bct)

Etiquetes: , , , , ,

One Response to Memòries del subsòl

  1. ricardo gonzalez on 12 de març de 2016 at 12:59

    Jo vaig estar a Moscu duran la gerra freda i aixo era evident que tenia una finalitat militar, no presisament per protegir a la població civil. Sino per poder moure el ejercit i les armes per el sub-sol.
    A Barcelona tambe tenin un tunel que va delas antics cuartels de Sant Andreu fins el quartel de pedralbes que permet passar cuatre tancs de costat. Per poder fer la pinça a una revolta.
    Barcelona es una ciutat presa i no o sabem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]