La divulgació científica del Sant Jordi 2016 a la bct xarxa

Imatge extreta del llibre Sketching científic IDIBAPS

Qui explica la ciència? De vegades són els propis científics, però cal tenir l’encert de saber-se explicar amb rigor i proximitat i això no és una qualitat universal. No tothom serveix, però Oliver Sacks sí tenia aquestes qualitats. I cada vegada són més els que gràcies a la immediatesa de les eines digitals s’animen a explicar-se. Altres vegades són gent de l’ofici d’escriure que s’acosten a un món sobre el qual no tenen formació específica. Aquests tenen l’avantatge d’estar en la pell del profà. Els periodistes Vladimir de Semir, Antoni Cerrillo són d’aquesta raça i val molt la pena llegir-los i escoltar-los.

Us servim una tria de temporada d’uns i altres: científics que s’expliquen i periodistes i dibuixants que expliquen el que fan els investigadors. Gaudiu-ne!

Gratitud, d’Oliver Sacks.

Oliver Sacks (1933-2015) fou un neuròleg que va tenir l’encert de ressuscitar la narrativa mèdica, un gènere força popular durant el segle XIX. Si podeu llegir la sorprenent obra Psychopathia sexualis del psiquiatra Richard Krafft-Ebing, publicada en 1886, podreu experimentar fins a quin punt les conductes que pul·lulen pels extrems de la campana de Gauss ens poden arribar a pertorbar als que habitem la zona mitja.

Al febrer de 2015, poc després d’haver lliurat a l’editorial la seva autobiografia, En movimiento, va rebre la notícia que patia un càncer que havia fet metàstasi i li quedaven pocs mesos de vida. Durant aquest breu interval de temps Sacks va decidir acceptar la mort i viure intensament. Continuà escrivint a la premsa i d’aquest període tenim aquest breu llibre que recopila quatre articles seus plens d’emoció i saviesa.

Dades del llibre
Títol: Gratitud
Autoria: Sacks, Oliver
Títol original: Gratitude Traducció de: Damià Alou
Editorial: Anagrama
Any de publicació: 2016
Pàgines: 61
ISBN: 9788433963970

• Més…
  • Llegeix un fragment d’aquest llibre.

Tot és al teu cap, de Suzanne O’Sullivan.

Susanne O’Sullivan també és neuròloga com Oliver Sacks, i també fa palanca de la narrativa mèdica per explicar-se (ull, però el mestre és el mestre!).

Pacient real a pacient real, aquest llibre es centra en la descripció d’una casuística mèdica de la qual tu o potser alguna persona propera a tu ha patit. Et trobes ben fotut, fins hi tot incapacitat per la pèrduda d’algun sentit o per la paràlisi i el dolor. Ni tant sols pots acusar l’origen a una somatització de l’estrès o algun trauma obvi, una situació molt corrent que gairebé tothom a patit. Els metges t’ha fregit a proves i no hi veu res. Res en sentit orgànic. Ni tampoc és hipocondria. Ni un barrut que acaba creient-se una malaltia simulada per obtenir una baixa laboral fraudulenta. Sovint l’especialista no sap per on tirar i acaba cosint el pacient amb fàrmacs i operacions inútils. Tot sembla en ordre… excepte que de manera encara poc clara, el cervell t’està jugant un mala passada fent de manera inconscient que les coses no rutllin. Això per un mateix costa molt d’admetre, ningú vol ser tingut per un histèric. De fet, histèria seria el terme antic i estigmatitzant per anomenar el que avui s’aixopluga sota els trastorns de conversió.

Dades del llibre
Títol: Tot és al teu cap
Autoria: O’Sullivan, Suzanne
Traducció de: Anna Turró Armengol
Editorial: Angle
Any de publicació: 2016
Pàgines: 333
ISBN: 9788416139903

• Més…
  • Llegeix un fragment d’aquest llibre.

Decir la ciencia, de Vladimir de Semir.

Això és metadivulgació científica: un llibre divulgatiu sobre la divulgació de la mà de Vladimir de Semir, antic responsable de l’antiga secció de ciències de La Vanguardia. I amb això que insinuo mitja ressenya està feta: com és que gairebé no hi ha diaris importants que tinguin una secció, ni que sigui setmanal, dedicada a la ciència? Com és que hi ha tantes coses que per explicar-se bé necessiten la ciència (des del canvi climàtic al Pla hidrològic i des de la medicina a les noves tecnologies) i s’obvia? Perquè els avenços científics tenen una repercussió directa en les nostres vides i en canvi la majoria de notícies d’aquest àmbit són irrellevants i es publiquen sovint amb titulars efectistes (a l’estil de la revista Quo)? Perquè massa sovint estan redactades sense cap tipus de rigor i plenes de collonades, evidenciant que el periodista que ho ha fet no en té ni idea?

I sí, Internet ha suposat un canvi en la premsa i en la divulgació: a la xarxa hi ha molta bona divulgació. Molts centres de recerca i investigadors a nivell particular mantenen bons blogs (us recomano, per exemple, el de l’IPHES). Però també hi ha molt soroll. Com distingir la mena de la ganga? Aquí és on Vladimir reivindica la feina del bon periodisme “clàssic”, rigorós, crític i independent.

Dades del llibre
Títol: Decir la ciencia: divulgación del periodismo científico de Galileo a Twitter
Autoria: Semir, Vladimir de
Editorial: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona
Any de publicació: 2014
Pàgines: 319
ISBN: 9788447539079

• Més…
  • Llegeix un fragment d’aquest llibre.

Sketching científic IDIBAPS

Dèiem que molts centres de recerca es prenen seriosament socialitzar el coneixement que generen. I mirar per on, els de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) han tingut una idea original que aprofita de palanca l’actual boom de l’urban sketching per publicar aquesta obreta deliciosa que reuneix ciència i art. Van organitzar un taller obert de sketching a les seves instal·lacions, guiats pels investigadors. Es van passar el dia dibuixant instal·lacions, investigadors i experiments i rebent les explicacions pertinents. El resultat és una tria d’il·lustracions explicades que ens permeten fer-nos una idea del tipus de recerca que s’hi fa.

Dades del llibre
Títol: Sketching científic IDIBAPS
Il·lustracions de: Sagar Forniés, Lapin, Swasky, Cristina Curto, Santi Sallés
Editorial: Zahorí de Ideas : IDIBAPS
Any de publicació: 2014
Pàgines: [90]

• Més…
  • Fulleja el llibre.
  • Com es va fer… a Youtube.

La realidad no es lo que parece, de Carlo Rovelli.

Premio Galileo 2015 a la Divulgación Científica

En el llenguatge popular ha quedat l’expressió “això és física quàntica” com a sinònim de quelcom extraordinàriament complex, només compressible per a ments molt privilegiades. No us diré que percebre l’elegància de les equacions de Dirac estigui a l’abast de tothom, però cal tenir en compte que en el nostre dia a dia utilitzem molts aparells (que van dels sensors dels ascensors als GPS) el funcionament dels quals no s’entendria sense l’aplicació pràctica de la física quàntica i la relativitat.

El problema rau en que estem acostumats a viure en un entorn on factors com el temps, la distància i o la matèria els tenim interioritzats d’una manera molt concreta; i en canvi, a l’escala d’allò que és extraordinàriament gran, petit o ràpid el significat és un altre per al qual cal fer un esforç molt imaginatiu. Els físics teòrics manegant equacions necessiten poques paraules per descriure-ho; però per els profans necessitem l’ajuda de llibres tant bons com aquest, que si més no, a nivell qualitatiu ens ajudin a copsar, per exemple, com por ser que temps i espai siguin una mateixa cosa.

Dades del llibre
Títol: La realidad no es lo que parece: la estructura elemental de las cosas
Autoria:  Rovelli, Carlo
Títol original: La realtà non è come ci appare. La struttura elementale delle cose
Traducció de:  Juan Manuel Salmerón Arjona
Editorial: Tusquets
Any de publicació:  2015
Pàgines:  263
ISBN:  9788490661901

• Més…
  • Llegeix un fragment d’aquest llibre.

blocdecamp

Sóc geòleg i editor científic. Bloguer de Bloc de camp, organitzo de tant en tant alguna sortida per ensenyar les meravelles geològiques del nostre país i col·laboro amb el biTer aportant el meu granet de sorra pel que fa a la divulgació científica.

Veure totes les meves aportacions.

Etiquetes: Biblioteca Pública de Terrassa (bct xarxa), ciència, Divulgació científica, Els bibliotecaris recomanen, lectures, llibres de ciència, novetats literàries, Recomanacions, Recomanacions Sant Jordi