Elegies del final conegut, de Teresa Colom
Torna l’Elixir! Del 6 al 11 de juny (per omplir els carrers de Terrassa de poesia) reserveu-vos les dates!
Al biTer ens agrada la poesia i per això volem dir alguna cosa a l’Elixir, el Festival Poètic de Terrassa, que enguany arriba a la seva 4a edició. Ho farem amb una recomanació de Vicenç Villatoro:
Elegies del final conegut , de Teresa Colom, una elixiriana 2016.
La poesia pot ser un joc amb les paraules. I està bé. Però pot no ser un joc, pot fer servir les paraules per parlar de veritats humanes que semblen impossibles de materialitzar i que potser no podrien ser dites en cap altre llenguatge. I també està bé. La poesia de Teresa Colom no és un joc. En les seves “Elegies del final conegut” Teresa Colom s’enfronta amb un dels grans temes de la vida i de la poesia de sempre: la mort.
Com fan les elegies, un gènere clàssic i fundacional del llenguatge poètic. Hi ha llavors en la seva veu gravetat i transcendència, no és un tema que convidi a la lleugeresa, però no construeix uns poemes d’un to resclosidament funerari, ni es deixa dur per l’emoció automàtica del melodrama. És una veu sòlida, reflexiva. Intuïtiva. Una veu que acompanya, potser perquè les elegies s’han escrit sempre per fer companyia, per –com diu la fórmula tradicional, i per tant molts àvia- acompanyar en el sentiment. Quan no és tant sols un joc, la poesia aposta per la transcendència. Per tant, aposta pel concepte, pel sentiment, per l’evocació, per la sensació: el llenguatge poètic és sempre el de les imatges, i una imatge mai no és un cos, no és ben bé la matèria, és l’empremta de la matèria. Però al mateix temps la poesia es fa amb paraules. I les paraules sí que tenen cos: tenen lletres i síl·labes i accents i ritmes i sonoritats. Les paraules són objectes. La poesia de Teresa Colom parla de coses que no són matèria a través de la matèria de les paraules. I per recordar-nos que les paraules són matèria i que la poesia es fa amb aquesta matèria, encara que parli de coses immaterials, Teresa Colom escriu la seva poesia perquè la llegim en silenci damunt del paper, però també per dir-la ella mateixa en veu alta. La poesia és també música. Recitar és una manera de cantar. I “Elegies del final conegut” és llavors la suma d’uns lletres impreses en un paper i d’una veu enregistrada en un disc, i acompanyada i completada per la cosina germana de la paraula poètica, la música. Val la pena sentir-ho. En tots els sentits de la paraula.
Gràcies al Vicenç Villatoro per la recomanació!
I a l’Elixir llarga vida!
Dades del llibre:
Títol: Elegies del final conegut
Autora: COLOM, Teresa
Editorial: Abadia
Any de publicació: 2005
Pàgines: 53 p. + CD-ROM
ISBN: 8496292223
- Més…
- Elixir 2016
- Elixirians 2016 a la bct xarxa
- ARIAS, Tomàs. En fi, començo. Granollers: Terrícola, 2015. ISBN: 9788494326165
- ARIAS, Tomàs. Odi sobre tela. [Cornellà de Llobregat] Labreu, 2011. ISBN: 9788493797690
- CAÑO I CARGOL, David. I del no-res tot; Postmortem. Manresa: Tigre de Paper, 2012. ISBN: 9788493896034
- CAÑO I CARGOL, David. Res és ara ni això. Granollers: Terrícola, 2013. ISBN: 9788494098956
- COLOM, Teresa. Elegies del final conegut. Maçaners: Abadia, 2015. ISBN: 8496292223
- COLOM, Teresa. La meva mare es preguntava per la mort. Lleida: Pagès, 2012. ISBN: 9788499752075
- COLOM, Teresa. On tot és vidre. Lleida: Pagès, 2009. ISBN: 9788497797689
- DURAN I FERRER, Joan. Extrema llum. Lleida. Pagès, 2014.
- GENER GALIN, Pau. Flama de bruc. Granollers: Terrícola, 2015. ISBN: 9788494326158
- PEDRALS, Josep. Exploradors, al poema!: tallers de poesia amb Josep Pedrals. Barcelona: Estrella Polar, 2014.
- PEDRALS, Josep. El furgatori: Els diaris de Bolló. [Cornellà de Llobregat] Labreu, 2006. ISBN: 8493376280
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris