Joana Biarnés, una entre todos és un excepcional documental sobre la considerada la primera fotoperiodista d’Espanya, la Joana Biarnés. Terrassencs, l’hem de conèixer, és de casa nostra i té dimensió internacional.
Fou pionera del fotoperiodisme a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Una figura que va treballar activament als anys 60 i 70, i a partir dels anys 80 es va desvincular del periodisme i va canviar de vida i de professió. Es va instal·lar a Eivissa amb el seu marit i van obrir un restaurant que es deia Cana Joana, amb un gran èxit.
Quan es va jubilar va tornar al Vallès i no ha estat fins als últims anys que s’ha anat reconeixent la seva trajectòria professional en el món de la fotografia amb diferents exposicions a Terrassa, la publicació de diferents catàlegs, i també amb aquest fantàstic documental, dirigit pel Jordi Rovira i l’Òscar Moreno.
També cal destacar que amb la seva arribada al Vallès, ha tornat a agafar la càmera i ha tornat a fer fantàstiques fotografies, com les que vam poder veure el juliol del 2015 a l’Arxiu Tobella, amb l’exposició “La paràlisi cerebral des de la mirada de la Joana Biarnés”, organitzat per Prodis. La Joana, ja ha complert els vuitanta, però segueix en actiu i amb ganes de fer coses. Veient el documental tenim la sensació que tot el que ha tocat ho ha fet bé, primer a la fotografia, després en un món totalment diferent, el de la cuina, i últimament tornant a la fotografia amb una altra perspectiva, però amb molt d’interès. I tot això amb alegria i gens d’arrogància, i amb punts d’ironia, picaresca i sentit de l’humor.
Retrat de Joana Biarnés. 1960. Arxiu municipal de Terrassa. Ident: 458880
Va iniciar-se a la fotografia mentre ajudava al seu pare, fotògraf esportiu. Però en els inicis, tal com explica ella mateixa en el documental, a la Joana encara no se li havia despertat la vocació. Als 19 anys va substituir al pare en una feina per un reportatge al Centre Muntanyès Barcelonès. Les fotos que va fer aquell dia van ser les primeres que va publicar i a partir d’aquí ja se li va començar a despertar el cuquet.
A partir de l’any 1956 va decidir estudiar Periodisme i ja va entrar definitivament en el món de la fotografia, realitzant diferents tipus de reportatges: esportius, de modes, casaments, etc…
El 1962 va suposar un punt d’inflexió en la seva carrera, sortint a fotografiar una de les catàstrofes més importants del segle XX a la Península Ibèrica: les riuades del Vallès. Les fotografies de la Joana, juntament amb les del seu pare van aparèixer al Telediario i als diaris més importants del moment.
Poc després li va sorgir l’oportunitat d’anar a treballar a Madrid, al diari Pueblo. També va col·laborar amb la revista Blanco y Negro, ABC i altres. Va ser una època en la que va coincidir, conèixer i fotografiar a molts famosos: Des de Lola Flores, Raphael, Joan Manuel Serrat, Rocío Durcal, Santiago Bernabeu, Rudolph Nureyev, entre d’altres. Els reportatges d’actualitat de la Biarnés, toquin el tema que toquin, sempre han destacat pel seu enfocament intimista, és un dels aspectes que l’ha distingit de la resta.
Retrat de la Joana Biarnés amb Louis Armstrong. 1960. Arxiu Municipal de Terrassa. Ident: 458885
El documental està fet amb la imatge fixa de les fotografies de la Biarnés al llarg de la seva carrera combinat amb les converses amb la fotògrafa i altres personatges del moment.
És extraordinària l’explicació de la seva trobada amb els Beatles, de la seva amistat amb el Raphael, de la història rocambolesca del camp de futbol, i moltes altres històries que trobareu explicades per la pròpia autora en el documental. De com de tot un reportatge hi havia d’haver com ens diu la Joana en primera persona “la foto”. Per exemple, en la visita del cantant Raphael a Moscú,”la foto” va ser la imatge del cantant bufant les espelmes del seu pastís d’aniversari davant de la catedral de Sant Basili.
Val la pena que mireu aquest documental perquè descobrireu una figura que potser desconeixieu i també per mirar una altra època -en blanc i negre- a través dels ulls de la Biarnés. Noms mítics d’una època (alguns dels quals se’n continua parlant com per exemple Raphael, Miguel Bosé, però altres segurament desconeguts pel públic més jove, com per exemple el boxejador Urtain).
Apostem per aquest tipus de treballs documentals, perquè que valen la pena i són necessaris, amb rigor històric i molt emotius.
–Joana Biarnés, una entre todos [enregistrament video] [Barcelona] : Cameo, DL 2016.
Si en voleu fer un tastet, aqui teniu el trailer:
Més informació:
-BIARNÉS, Juana. Juana Biarnés: a contracorriente. Madrid: La Fábrica, cop. 2015. (No el trobo)
-BIARNÉS, Juana. El rostre, l’instant i el lloc: fotografies 1960s-1970s. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2014. Catàleg de l’exposició celebrada a la Sala Muncunill de Terrassa del 6 de setembre al 2 de novembre de 2014.
–La riuada del 62 i els seus fotògrafs: moments de tristor i esperança. Terrassa: Rotary Club de Terrassa. Momentum, 2012.
-NAPOLEÓN, Anaïs et alii. Fotògrafes pioneres a Catalunya. [Catàleg de l’exposició]. Barcelona: Institut Català de les dones, 2005.
-Juana Biarnés a la vikipèdia
-Exposició de Joana Biarnés: “Disparant amb el cor” a Galeria Valid Foto (Del 21 de novembre de 2016 al 14 de gener de 2017).
-Joana Biarnés al biTer
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris