Les Bordes de Noarre (Tavascan)

16 de maig de 2017

Recorregut: 1 h 50 min.

4,6 km, itinerari circular de baixa dificultat

Desnivell 310 m.

Us portem altre cop cap a una ruta pirenaica a l’extrem del Pallars Sobirà, per arribar fins aquí venint de les comarques barcelonines agafem: ó la A2 per Igualada, ó la C-25 per Manresa, i després anem pujant per terres lleidatanes per la C-1412a fins Coll de Nargó; (tot i que també teniu una altra opció a través de Tremp), després la C-14 aprop de la Seu d’Urgell i la N-260 fins a Sort,  tot seguit la L-504 que va de Sort a Llavorsí i fins Tavascan.

El poble de Tavascan es troba a 1.116 m., el més al nord de la Vall de Cardós; l’Església de Sant Bartomeu barroca rústica pirinenca del S.XVIII amb campanar merament funcional del 1774 d’un estil neoclàssic rústic[1] i un bonic pont romànic. El poble és creuat pel riu Lladorre a la dreta i el riu Tavascan a l’esquerra (tram superior de la Noguera de Cardós). També trobem la Central Elèctrica. Al nord del poble hi havien els antics nuclis de bordes de Graus, Ison, Noarre i Quanca.[2]

El Port de Tavascan és una de les connexions naturals amb l’Ariège més assequibles, i permet gaudir dels elements paisatgístics característics de l’alta muntanya: estanys com el del Port i Mariola; gençanes, nerets i altres vistoses flors; isards i grans rapinyaires; i cims que freguen els 3.000 m. La ruta fins el coll forma part de la travessa Muntanyes de Llibertat, i fou testimoni de l’evasió i exili de persones durant el segle XX.

La ruta pel port de Guiló fou segons els itineraris dels Espais de Memòria de “Perseguits i Salvats”[3], la ruta principal d’evasió dels refugiats jueus que fugien des del departament francès de l’Arieja, partia d’Aulus-les-Bains i arribava al Pallars Sobirà per la muntanya de Lladorre, foren utilitzades per descansar pels refugiats després de les dures caminades i de ser permanentment perseguits. La majoria, però, foren detinguts per la Guàrdia Civil, que patrullava tots el camins  procedents de França. L’itinerari senyalitzat comença al port de Guiló (2.371 m), des d’on baixa fins a l’estany de Romedo de Baix. Després de passar per la cabana de Llurri, s’arriba a la cabana del Pla de la Borda, a Boavi i d’allí, seguint el curs del riu de Lladorre, al poble de Tavascan, abans de continuar cap al sud per Ribera de Cardós, Llavorsí, Rialp i sort.

Caminar per la profunda vall de Noarre permet descobrir la gestió ramadera i la vida a les bordes, salts d’aigua com la cascada de Noarre, i una gran varietat de boscos de bedoll, avet i pi negre, refugi d’espècies amenaçades com l’ós bru, i on gaudir dels colors de primavera i els bolets en èpoques favorables.[4]

Església de Sant Bartomeu de Tavascan

Després de Tavascán agafem la carretera de Quanca després del Pla de Boavi trobem el Camping Bordes dels Graus des d’on surt el nostre petit itinerari circular al quilòmetre 6,7.

Agafem el camí que surt del Camping Bordes dels Graus direcció Noarre, en aquest llogarret hi ha gairebé vint bordes, on es vivía durant l’estiu segant l’herba que es baixa després als pobles. Passem pel costat de l’embassament de Graus direcció refugi de Certascan o Camins de l’Exili que fan rutes fins a França, tal com els Exiliats.

Ruta ben senyalitzada amb ratlles blanques i vermelles. Travessem el riu per un pont fins a les Bordes de Noarre, allà trobem plafons informatius de la Memòria Democràcia del Camí de l’Exili ,que puja fins al port de Tavascan creuant la frontera francesa.

Nosaltres baixem aquesta vegada, per l’altra banda del riu. Encara ens queda una última Borda aïllada molt reformada. Més endavant trobem una bifurcació a l’esquerra que ens porta cap a la cascada de Noarre amb un desnivell de 10 m. I des d’allí tornem al camí principal, i seguim baixant fins a la riba de l’embassament de Graus, i des d’allà fins al càmping on tenim el cotxe.

[1] Dalmau i Arguemí, Delfí. Parroquia de Sant Bartomeu de Tavascan (Lladorre-Catalunya). Dins: Inventari de campanes. Ref. 7941. [en línia: 24-01-2016].[consulta 15/05/2017] disponible a: <http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7941>
[2]“Tavascan”. Dins: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.  [en línia: La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 26 gen 2017 a les 18:39].[consulta 15/05/2017] disponible a:  <https://ca.wikipedia.org/wiki/Tavascan>
[3]Diputació de Lleida. “Pirineus : Vall d’Aran-Pallars Sobirà”. Dins: Perseguits i salvats [en línia: cop. 2017]. .[consulta 15/05/2017] disponible a:  <http://www.perseguitsisalvats.cat/rutes-2/rutes-senyalitzades/pirineus-val-daran-pallars-sobira/>
[4]Generalitat. Parcs Naturals. “Parc Natural de l’Alt Pirineu. La Vall de Tavascan”. Dins: Fitxa PNAP-6. Consorci Leader Pirineu Occidental. [en línia: 15/05/2016][consulta 15/05/2017] disponible a: <http://www.leaderpirineuoccidental.cat/femparc-docs/pdf/pnap/Fitxa-PNAP-6.pdf>

Bibliografia

Webs:

 

Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]