El passat mes de maig ens va visitar el Pep Puig a la bd2. Des del biTer us expliquem com va anar la visita i la tertúlia amb l’autor.
Pep Puig al pati de la bd2
En Pep amb el club de lectura de la bd2
El Pep(e) Puig ens va regalar una tarda de dimarts (16 de maig’17) a la bd2, va haver de canviar la data per anar a Turí a presentar la traducció de La vida sense la Sara Amat a l’italià (La vita senza Sara Amat. Venècia: Marsilio, 2017, traducció: Amaranta Sbardella).
Ens va dir que espiritualment estava molt còmode en aquest barri ja que de petit havia viscut molt a prop i molts cops havia anat a missa a l’esglèsia de la plaça (Ca n’Anglada), segur que havia coincidit amb alguna participant del club de lectura! el seu pare era de missa i hi anaven tota la família, com ens marquen els records d’infantesa! Ens va comentar que no sempre el record és igual per a tothom que hagi viscut un mateix fet, i la memòria pot enganyar.
Ens acompanyava també la Pilar Parras, conductora del club de lectura, li volia preguntar perquè no havia fet una novel•la policíaca, o un thriller, o una novel•la d’amor, o… El Pep ja havia explicat que havia volgut escriure sobre la fascinació del Pep protagonista cap a la Sara, a qui tenia idealitzada fins l’extrem. La vida sense la Sara Amat és el relat del pas de la infantesa a l’adolescència, el pas de la inocència a la realitat, a la descoberta del món dels adults, a deixar de creure…
El Pep, escriptor, va desgranar les seves pròpies vivències al poble on passava els estius, Ullastrell, que als anys 80 només tenia un carrer, a l’altra banda una paret de moreres i la vista de Montserrat. Tot i descriure el poble amb detall, la vida que s’hi feia es pot exportar a d’altres pobles petits. Pobles que poden arribar a ofegar per la falta d’expectatives. La Sara és una nena intel•ligent, una mica més gran que el Pep, que llegeix Guerra i pau de Tolstoi, li serveix per descobrir-se ella mateixa i és una finestra al món, se’n va del poble perquè se li fa petit i no se sent estimada, en aquest punt el Pep Puig va esmentar la frase de la Mercè Rodoreda: L’amor em fa fàstic; en un altre moment de la tertúlia també va recordar la Mercè Rodoreda fent referència a fer l’escriptura fàcil i entenedora, a escriure bé, cosa que el Pep també aconsegueix en aquesta novel•la, feta sense acció però que no es pot deixar de llegir fins el final, d’una tirada.
Moltes gràcies Pep!
Maria Badia des de la Biblioteca Districte 2
Per si el voleu conèixer una mica més, aquí us deixem amb l’entrevista de la bct xarxa
El Pep ens parla de Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà, el que s’estava llegint en aquell moment o el què sempre llegiria: la Rodoreda o Juan Rulfo .
Conversa amb Pep Puig sobre el seu llibre de relats: L’amor de la meva vida de moment. http://www.nuvol.com/entrevistes/pep-puig-has-de-construir-el-relat-com-si-hagues-passat-de-veritat/
Bernat Puigtobella fa una reflexió sobre la carrera de Pep Puig, just després d’haver guanyat el Premi Sant Jordi http://www.nuvol.com/opinio/qui-es-en-pep-puig/
Pep Puig al Catàleg Aladí
Enllaç a la Viquipèdia
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris