Itinerari de dificultat baixa-mitjana: circular, de 2,45 o 3 h., de 7 km, desnivell
Cabra salvatge de Montserrat
: de 710 m a 975 m.
Arribem a Can Maçana, des de Collbató o per la BP-1103 (carretera que duu al Monestir, venint des de Monistrol de Montserrat). Veiem el Mas de dóna el nom al coll, documentat des del s. XVI. Sortim de Can Maçana (710 m) en direcció est, per camí del GR-172. En quinze minuts trobem un trencall a mà dreta que porta a les ruïnes de Sant Pau Vell, al peu del turó del Castell de la Guàrdia. Hi anem ascendint lleugerament fins les restes de la capella de Sant Pau de la Guàrdia (825 m), del s.XII. Seguint les marques blaves (de dificultat mitjana) es pot continuar fins el castell de la Guàrdia (o de Bonifaci); en peu només un tros de mur.
Sant Pau Vell
Desfem el camí i tornem al GR, continuant cap a la dreta fins al collet del Guirló (805 m). Deixem a mà dreta un camí que va cap al Bruc, seguim direcció est. Un minut després, però, deixem el GR per anar en direcció a la Portella i al refugi de Vicenç Barbé.
El sender puja direcció sud fins a la Portella, en un pas de roca on ens haurem d’ajudar de les mans per pujar-lo. Un cop al coll (885 m) el corriol davalla a la dreta i a continuació a l’esquerra dins del bosc, hi havia una desviació a la dreta que no cal agafar, abans d’arribar a la senyalització cap al refugi.
Coll de la Portella
Refugi Vicenç Barbé
En 45 min. des de Can Maçana arribem al refugi Vicenç Barbé dedicat a un jove escalador promesa de la primera meitat del s. XX, que morí escalant l’agulla que ara porta el seu nom. Construcció de 1960 amb dues plantes, la superior per a dormir i menjar, i la inferior habilitada com a vivenda del guarda, cedida pel veí del Bruc, el Sr. Joan Maria Cases de Muller. Situat a 900 metres d’altitud, té capacitat per a unes vint persones. Anys abans i segons la guia, s’hi podien adquirir begudes però no trobem ningú de referència en el moment de passar-hi; però la senyalització indica un horari prescriptiu d’obertura. Forma part de la xarxa de refugis de la FEEC i fou renovat l’hivern del 2005.
Al nord-est del refugi, continua el camí cap a la canal Ampla, on trobem una família de cabres de muntanya. Continuem entre boscos i clarianes direcció el Coll de Porc o Port, que trobem senyalitzat de les dues maneres al llarg del camí i també en les guies.
Font del Coll del Port
Anem pel camí del Pas del Príncep, passarem tres collets abans d’arribar al Coll de Port (o Porc). El primer coll (925 m) correspon al sector del Frares Encantats. El segon coll (920 m), al fons de la canal trobem la desviació al torrent del Lloro (a 15 min. del refugi); però continuem pel camí principal (marques grogues) de pujada fins el tercer coll, anomenat Pas del Príncep (970 m).
Continuem voltant les parets en direcció nord primer, i, cap a l’est després, fins al trencall del camí del torrent de les Grutes, que deixem a la dreta. Seguida
ment, tenim un suau descens per dins el bosc i a mà esquerra ens quedava la font de l’Esllavissada, que no vam trobar amagada entre grans blocs caòtics. Només ens queda remuntar uns minuts pel bosc fins el coll del Port (975 m), que trobem aprox. a 40 després del refugi, havent deixat a mà dreta el camí de les Comes que duu al Montgròs.
El Coll de Port no té grans vistes perquè està cobert d’alzines però té un camí que davalla cap al nord espectacular (d’alta dificultat i que requeix arnés i tot l’equipament d’escalada segons posa a la senyalització). El camí baixa per l’obaga i trobem la Font del Coll de Port, eixuta, al peu de les parets del Frares Encantats. Disfutem de les parets del Frare Gros, l’Asiàtica i la Miranda del Lloro.
En quinze minuts des del coll de Port, després de baixar de la paret del Bisbe, trobem el trencall de retorn al refugi Vicenç Barbé pel Portell Estret o Coll d’Agulles i la Canal Ampla, el deixem a l’esquerra i continuem baixant direcció la Roca Foradada i el GR-172 que ve de Santa Cecília.
Passem sota la Roca Foradada, per sota la Cadireta o Morro del Gos. Hi ha un corriol per pujar-hi a l’esquerra (vegeu excursió la Foradada). No té dificultat però cal anar amb compte al precipici. I en quinze o vint minuts tornem a ser a Can Maçana.
Bibliografia
- Editorial Alpina. Montserrat [document cartogràfic] : Parc Natural. [Granollers] : Alpina, 2015
- Pasadas, Cesar. Montserrat : 17 itineraris a peu i amb bicicleta. Sabadell : Piretània, cop. 2014
Webs:
- Alfred i Jaume.”Coll de Port, Refugi Vicenç Barbé (Pel Pas del Príncep)”. Dins: Posa’t les botes!!. [en línia 21/11/2017]. [consulta el 21/11/2017]. Disponible a: <http://posatlesbotes.blogspot.com/2011/05/coll-de-port-refugi-vicenc-barbe-pel_5717.html>
- “Can Massana-Refugi Vicenç Barbé”. Dins: Entre montañas.[en línia 21/11/2017].[consulta 21/11/2017]. Disponible a:<http://entremontanas.com/travesias/can-massana-refugi-vicenc-barbe>
- “Coll de Porc : Can Massana-Coll de Porc-Can Massana”. Dins: Blog a peu per Montserrat. [en línia 9/5/2010].[consulta el 22/11/2017]. Disponible a: <http://apeupermontserrat.blogspot.com.es/2008/10/can-massana-coll-de-porc.html>
- Generalitat de Catalunya. “Itinerari circular per la regió de les Agulles i dels Frares Encantats, Pel Coll de Port”. Dins: Patronat de la Muntanya de Montserrat. [en línia 21/11/2017].[consulta 21/11/2017]. Disponible a: <http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/senderisme/itineraris_bruc/circular_regio_agulles_frares_encantats/>
Hola, em dic Maribel i treballo de bibliotecària itinerant a la nostra comarca, m’agrada molt la natura i us il·lustraré sobre el material que podem trobar a les biblioteques per preparar alguna sortida senderista.
Últims comentaris