Avui us presentem Fatima, una pel·lícula guanyadora de tres premis César al 2015. Això ja és una bona presentació d’entrada, però és molt més.
És un film intimista, senzill, que ens farà patir una mica.
Fatima és la protagonista d’aquesta història. És una musulmana immigrant mare de dues filles, Souad, una adolescent rebel de quinze anys i Nesrine, una jove de divuit anys que ha començat la universitat i vol ser metge. La Fatima s’intenta adaptar a França, sense dominar el francès i amb moltes dificultats, però ho fa sobretot pensant en les seves filles. És conscient que fa un gran esforç que no repercutirà directament en ella.
L’autor del film, Philippe Faucon té ana llarga experiència com a cineasta de films naturalistes, de temàtica social, on explora i reflexiona sobre els problemes dels immigrants a França.
Es narra el dia a dia de la Fatima i les seves filles, com intenten tirar endavant. La força i l’empenta de la nostra protagonista ens contagia, empatitzem amb ella i ens fa patir. El dramatisme de la història aconsegueix arribar i sacsejar a l’espectador.
És una història, que d’alguna manera coneixem, que hem sentit moltes vegades. La Fatima representa a moltes dones que com ella han arribat a França des del seu país d’origen, amb dues filles, separada, sense conèixer bé l’idioma, sense diners i intenten tirar endavant. Són unes lluitadores. Al film es parla àrab i francès, ens acostem a una realitat, la d’aquesta França “avançada”, plural, però sovint amb molts problemes de cara a gestionar la convivència amb els pobles immigrants.
Sorprèn que malgrat les enormes dificultats la Fatima Elauyobi (la Fatima real) trobés esma per escriure la seva experiència i com es sentia. Ho va fer a través d’una sèrie de poemes, reflexions i pensaments recollits a: Prière à la lune y enfin je peux marcher toute seule. A partir d’aquest material va partir també el director per desenvolupar aquest film.
Faucon va decidir utilitzar en el paper de Fatima una actriu no professional, com és bastant habitual en aquests casos. Soria Zeroual, al igual que la protagonista, provenia d’Argelia, i va arribar a França, no sabia parlar francès, o sigui que tenia moltes similituds amb la nostra heroïna.
Aquesta història quotidiana es converteix en realitat en una odissea, una lluita impossible per aconseguir la prosperitat de les seves filles.
Jo crec que falten pel•lícules com aquesta, on els protagonistes són la gent més humil. I a més han sentit la necessitat i ha tingut l’esperit suficient com per plasmar aquesta experiència en algun tipus d’obra artística i així compartir-ho amb la resta. Es converteix així també en un document social, per apropar-nos a conèixer la complexitat social que ens envolta.
Totalment recomanable!
Cerca al catàleg Aladí: Fatima [enregistrament video] Madrid: Surtsey, 2016.
Si en voleu saber una mica més:
–Caimán. Cuadernos de cine núm. 50 (juny 2016)
Per si en voleu fer un tastet, aqui teniu el trailer:
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris