Alain Delon al cartell de la pel·lícula en francès. Imatge extreta de: www.mediavida.com
Jean Pierre Melville. Imatge extreta de: radionacional.co.
L’Ègara negra s’endinsa aquesta vegada en un clàssic del cinema negre del director gal Jean Pierre Melville (París, 20 d’octubre de 1917 − París, 2 d’agost de 1973) Le Samouraï o El silencio de un hombre, títol de l’edició espanyola. Cim d’un gènere que es coneix com a cinema polar, expressió que podríem definir com un triller neo-noir marcat per un existencialisme precursor de la nouvelle vague. El guió, del mateix Melville i Georges Pellegrin, està inspirat en la novel·la The Ronin, de Joan McLeod, i junt amb El círculo rojo (1970) i Crónica negra (1972) confromen la Trilogia samurai.
Ens trobem davant d’un cinema formalment nu, fred, essencial, on predominen les accions dels personatges i no els diàlegs. Enfront dels relats tradicionals del cinema negre americà, on les trames es desenvolupen literàriament, al polar francès, la parquedat en l’ús de la paraula fa destacar l’element psicològic, donant identitat al gènere. Formalment en les escenes rodades pel creador francès predomina l’austeritat, amb escenes llargues i plans generals, molt diferents del films actuals d’acció atipats de soroll i acció gratuïta, respectant les constants del gènere negre policíac, només cal veure el vestuari del protagonista, un Humphrey Bogart, però amb un regust molt francès.
Tot està mesurat i calculat en un París fred i desèrtic. La ciutat és un personatge més del film, i s’erigeix com un fantasma nocturn i misteriós. Tota la fotografia respira una atmosfera tensa, gebradora.
En Jeff Costello, assassí a sou, interpretat per un Alain Delon excepcional, es veurà en una situació límit després de carregar-se a l’amo d’un club nocturn. El títol del film ens dóna la nota del que veurem al llarg del film. Com un samurai, en Jeff Costello, planeja les seves accions criminals amb una exactitud i pulcritud infinites, actua silenciosament i amb una eficàcia implacable. Més que la mateixa trama del relat, en què des d’un inici intuïm el fatal destí del protagonista, el més interessant és la construcció que, el Mestre Jean Pierre Melville fa d’un personatge que destil·la una filosofia de vida molt propera al Zen. Com un consumat samurai, en Jeff viu en el present i no s’immuta quant té la certesa de la seva caiguda. La seva vida està buida de qualsevol tipus de sentimentalisme, accepta els fets tal com es presenten, sense cap tipus de temor a la mort.
Les petjades de El silencio de un home en altres films són clares, per pel·lícules com Reservoir dogs de Tarantino, mestre en barrejar gèneres d’alta i de baixa cultura, o Jim Jarmush a Ghost Dog, on utilitza el film de Melville com un clar punt de referència. A Ghost Dog, magnifica pel·lícula de gàngsters de l’Imserso, un assassí decideix guiar la seva vida pel codi Bushido, llegint el gran llibre de Tsunetomo Yamamoto Hagakure: el llibre dels samurais.
En resum, El silencio de un hombre de Jean Pierre Melville amb els anys s’ha convertit en una ineludible pel·lícula de culte pels aficionats al gènere negre, i en una font de cinema amb un missatge filosòfic que ens ajuda a encarar millor les incerteses i les pors de la nostra pròpia vida. Obligada visió.
Coberta del dvd en edició espanyola. Imatge extreta de: Pinterest
Fitxa tècnica de la pel.lícula
Títol: El silencio de un hombre
Títol original: Le Samouraï
Any: 1967
Duració: 105 min.
País: França
Direcció: Jean-Pierre Melville
Guió: Jean-Pierre Melville, Georges Pellegrin. Basada en la novel·la de: Joan McLeod
Música: François de Roubaix
Fotografia: Henri Decae
Intèrprets: Alain Delon, Nathalie Delon, Caty Rosier, François Périer, Michel Boisrond, Jacques Leroy, Catherine Jourdan, Jean-Pierre Posier
Gènere: Cinema negre. Thriller | Crim. Neo-noir. Policíac
A continuació us facilitem una petita bibliografia per aprofundir en el tema:
- Arribas, Víctor. El cine negro. Madrid: Notorious, 2010
- Balagué, Carles. Las mejores películas de cine negro. Madrid: JC, 2004
- Heredero, Carlos F. El cine negro: maduración y crisis de la escritura clásica. Barcelona: Paidós, 1996
- Nel·lo, Dani. Noir. [CD] Barcelona: Nomada57, 2010
- Neonoir: cine negro americano moderno. Las Palmas de Gran Canaria : Festival Internacional de Cine de Las Palmas de Gran Canaria ; Madrid : T&B, 2011
- Santamarina, Antonio. El Cine negro en 100 películas. Madrid: Alianza, 1999
- Silver, Alain. Cine negro. Köln [etc.]: Taschen, 2004
- I més cinema (en DVD):
- Alain Delon. Madrid : Universal, cop. 2009. Conté: 1. Los senos de hielo. 2. La última esperanza. 3. El otro señor. 4. Crónica negra. 5. Adiós, amigo
- Jarmusch, Jim. Ghost dog dins Jarmush X Jarmush. Barcelona : Manga, cop. 2009
- Melville, Jean Pierre. El círculo rojo. S.l.] : Miramar, [200-?]
- Tarantino, Quentin. Reservoir dogs. [S.l.] : Notro, cop. 2008
Aficionats i aficionades, maníacs i maníaques del còmic, sóc aquí per fer-vos de tant en tant unes recomanacions d’una de les activitats que més m’agrada: llegir còmics. També espero que amb la vostra participació, suggeriments o comentaris demostrem que el còmic no és la germaneta pobre de les arts, si no tot el contrari. Animeu-vos amb mi i deixeu anar per aquest bloc tots els vostres pensaments “comiqueros”! Paraula d’Hergé!
Últims comentaris