Al voltant del dia 21 de març, dia Mundial de la Poesia, les biblioteques de Terrassa van organitzar diferents activitats. Una d’elles va ser la que va organitzar la Biblioteca Districte 4 el passat 13 de març amb la visita de la poetessa terrassenca Anna Gimeno per presentar el seu llibre Papeles arrugados.
L’autora, amb molta senzillesa, simpatia i proximitat, ens va explicar una mica la gènesi de la seva obra i ens va recitar una selecció de poemes que ens va emocionar a tothom que vam poder assistir-hi.
L’Anna Gimeno, segons les seves pròpies paraules, “escriu perquè escriure no té temps, ni condicions, ni respecta horaris. Perquè és escapar amb un bitllet de tornada, i perquè és la única aposta de la que sempre se surt guanyador” i es defineix com a “una dona feliç que dibuixa futurs amb un somriure”.
L’Anna ens ha captivat a tots i per aquest motiu hem volgut conèixer-la una miqueta més fent-li una petita entrevista que esperem que us agradi i us convidi a llegir-la.
1. En quin moment comences a interessar-te per la poesia?
Sempre he tingut una relació intermitent amb la poesia. Com si fos una part de mi latent, que de tant en tant es desperta. Recordo escriure ja de petita, participar en concursos i Jocs Florals solament pel fet d’escriure… Era la meva forma particular de sentir-me realitzada, de trobar altres formes d’expressar-me lluny de la narrativa (que sempre he trobat més hieràtica, no sé ben bé per què).
2. Què significa per a tu el fet d’expressar-te a través de la poesia? És a dir, què té la poesia que et permet expressar allò que vols transmetre i que altres gèneres literaris no tenen?
La poesia és equivalent a la llibertat absoluta. Escrius com vols, el que vols, usant les metàfores que necessites independentment del seu sentit literal. La trobo una eina rebel, autèntica, carregada de sentit (i precisament un sentit que cadascú troba a partir de la seva experiència personal). És l’inconformisme, i sempre he estat una inconformista declarada.
3. Papeles arrugados ha estat el teu primer llibre publicat, com ha anat aquesta experiència de publicació? Ha estat difícil?
Quan el director de Valparaíso, Javier Bozalongo, va contactar-me donant-me la notícia, era a la meva antiga oficina de Barcelona. Recordo experimentar una explosió d’emocions tan bèstia, que vaig haver de sortir al carrer i córrer 10 minuts per calmar els nervis. Ha estat un procés senzill, encara em costa veure’m a llibreries i botigues de tot arreu… Però és un orgull immens. Penso que és una regal, i l’únic que puc fer és viure’l tan intensament com em sigui possible.
4. Ets nascuda a Terrassa, ens podries dir algun indret de la ciutat que t’inspiri a l’hora d’escriure o a on t’agradi anar a llegir?
Sempre he estat molt de mar i de muntanya. M’atrau el paisatge visceral i poc dominat. He passejat moltíssim per la Serra de l’Obac, la Mola és gairebé casa meva. També recordo amb especial “carinyo” el Parc de Sant Jordi, ben a prop d’on jo vivia, suposo que tot forma ja part de mi i del que escric.
5. Hi ha alguna autora o autor de Terrassa que t’agradi particularment?
Confesso que sempre he estat més d’autors americans i llatins, però la frescor d’Aina Li sempre és captivadora. (Per conèixer una mica més a Aina Li.)
6. Ets usuària de les biblioteques públiques de la ciutat? Què n’opines d’elles?
Aquesta vida d’autònoma em deixa sense temps per pràcticament res, però he estat usuària de les biblioteques de Terrassa al llarg de tota la meva formació com a estudiant. Sempre he pensat que són una aposta genial per la cultura i la inclusió social, sovint molt més que un munt de prestatgeries carregades de llibres.
7. Sabem que deu ser complicat escollir-ne un però ens agradaria que ens recomanessis un dels poemes que estan recollits al teu llibre Papeles arrugados.
Potser triaria un dels poemes més curtets que tinc i que més alegries m’ha donat. Penso que els textos concisos són encara més punyents, i us recomano Paradojas. Us el llegiu, i ja em direu què us sembla!
Paradojas
Me quieres por mis cicatrices,
por mis vacíos.
Por mis noches sin dormir, por mis escalofríos
y por todas las veces
que me he equivocado.
Me quieres por todo lo que un día
yo no quise de mi,
y haces que quererte a ti
sea la forma más bonita
de quererme de nuevo.
8. Per últim, t’agradaria recomanar-nos un llibre i explicar-nos breument per quin (o quins) motius voldries que el llegíssim?
Molt recomanables autores d’aquesta nova generació de poetesses que neix a tota Espanya. Potser em quedaria amb Instrucciones para abrazar a un cactus, de Mónica Gae.
Gràcies Anna!
Fitxa del llibre
Títol: Papeles arrugados / Anna Gimeno Torres
Autor/Artista: Gimeno Torres, Anna
Publicació: Granada : Valparaíso, 2017
Descripció: 92 p. ; 21 cm
Col•lecció: Valparaíso de poesía ; 121
ISBN 9788417096076
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Moltes gràcies Anna pel comentari i celebrem que t’hagi agradat la visita de l’Anna a la bd4. Nosaltres també l’aninem a seguir escrivint i anirem seguint la seva trajectòria des de les biblioteques.
Animo a l’Anna a continuar escrivint i a fer-nos viure emocions i sentiments com ho ha fet en el seu llibre. Vaig assistir a la presentació que va ser viva i vibrant.
Una abraçada
Anna Maria