A Sardenya, als anys 50 exisitia L’Accabadora, la dona que acompanyava els malalts en les seves darreres hores i els Fill’e anima (fills de l’ànima), els infants adoptats o acollits sense passar per cap mena de control de l’estat. Així és com Maria Listru passa a ser filla de Bonaria Urrai, per pietat, per solidaritat i amb naturalitat. Bonaria Urrai, modista de Soreni, adopta Maria, quarta filla d’una família humil, que no té manera de cuidar-la. La Maria creix feliç i se sent estimada al costat de la Bonaria, ignorant que la seva nova mare, a més de cosir vestits, ajuda als qui han de morir: quan arriba l’hora, és a ella a qui busquen perquè els acompanyi en les seves darreres hores.
L’acabadora aborda un tema extremadament sensible que ens iguala a tots quan arriba el final de la vida. Ningú vol morir sol, necessitem la companyia i l’escalfor dels éssers estimats, i la comunitat sarda té una particular forma d’acompanyament, entre delictiva i pietosa, que d’alguna manera també és present en la nostra societat.
Recordo un fragment especialment emotiu:
Com els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crear marees de sentit en algun invisible més enllà de l’ànima.
I aquest, torbador:
Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fent un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d’una doneta. Movien les potes vermelloses en la pasteta, i morien lentes sota la decoració amb flors silvestres i el sucre de sorra. Sota el sol violent de juliol el dolç li creixia a la mà, bonic com ho són de vegades les coses dolentes.
Michaela Murgia és una escriptora nascuda a Sardenya, ella mateixa es va convertir en una filla de l’ànima d’una família que no podia tenir fills i això li va permetre sortir de l’illa per estudiar i convertir-se en una alta executiva, i més endavant a dedicar-se a l’escriptura, en lloc de quedar-se a treballar al restaurant que la seva família tenia a San Giovanni de Sinis. L’acabadora és la seva primera novel·la, tot i que abans havia publicat un llibre de viatges sobre Sardenya i un assaig satíric sobre una teleoperadora que es basa en la seva pròpia experiència i que va sorgir dels posts del seu blog.
L’acabadora ha rebut molt bones crítiques arreu del món i ha guanyat diversos premis com el prestigiós Campiello de literatura el 2010, el Premi Molinello per una òpera prima de ficció o el Premi Mondello International Literary. La novel·la ha estat traduïda al francés, l’anglès, l’alemany, el castellà i el català, entre d’altres.
Llegiu-ne el primer capítol i el comentari de la traductora Mercè Ubach
Dades del llibre:
Títol: L’acabadora. Traducció de Mercè Ubach; epíleg de Stefano Puddu.
També la trobareu a la Bct xarxa en castellà, traduïda de l’italià per Teresa Clavel Lledó.
Autoria: Murgia, Michela
Editorial: Proa
Any de publicació: 2009
Pàgines: 221
ISBN: 9788475882482
Més informació:
- Crítica del llibre al blog “El vent i les papallones”: La tejedora de bisso marino, la “fill’e anima” y las “accabadoras”
- Entrevista a Michaela Murgia a la Contra de La Vanguardia el 19 de desembre de 2011
Estimo els llibres com un mariner que estima el mar. Actualment participo fent les recomanacions de novel·la.
Últims comentaris