‘Doble engaño’ un clàssic galopant

Autora de l’article: Carme Sanuy, de la Biblioteca Central de Terrassa (bct)

“La lectura d’un clàssic ens ha de reservar alguna sorpresa, en relació a la imatge que en teníem. Per això no deixarem mai de recomanar la lectura directa dels textos originals i evitar tant com sigui possible la bibliografia crítica, els comentaris, les interpretacions. L’escola i la universitat haurien de servir per fer entendre que un llibre que parla d’un altre llibre no diu més que el llibre en qüestió; en canvi, fan tot el possible per fer creure el contrari. Per un capgirament de valors molt estès, la introducció, l’aparat crític i  la bibliografia s’utilitzen com una cortina de fum per amagar el que el text ha de dir i que pot dir només si se’l deixa parlar sense intermediaris que pretenen saber-ne més. ”
De: Per què llegir els clàssics, d’Italo Calvino. p. 10-11

Normalment, quan rebo una novel·la de Wilkie Collins se’m dibuixa un petit somriure i recordo amb nostàlgia altres obres seves com: Pedra lunar i La dama de blanc. Obres angleses on predomina la intriga i el suspens, una narració frenètica i viva, una galeria de personatges i, un final amb un desenllaç inesperat. Les seves novel·les es podrien arribar a catalogar com a novel·la rosa però no és pas així per la increïble critica que fa a la societat del segle XIX.

El passat any 2017 Ediciones de Intervención Cultural va reeditar la traducció castellana d’Aurora González Bird de la novel·la The New Magdalen (Doble engaño), molt encertat fer reviure als lectors del segle XXI l’escriptura seductora de Wilkie Collins.

L’acció transcorre a la tardor de l’any 1870, (esclat de la guerra francoprussiana), en el poblet de Lagrange (França). Mercy fa d’infermera i el destí provoca que conegui a la dama anglesa Grace Roseberry en condicions diferents a la quotidianitat dels espais anglesos i/o francesos tradicionals. És temps de guerra! Tanmateix, a les poques pàgines ja entrem de ple en la trama fonamental de l’obra narrativa, per la qual cosa, no desvelarem el contingut d’ella, si més no, dir-vos que es manté un gran interès fins el final.

Qui ja té un cert bagatge amb la lectura wilkiniana pot preveure al principi de la novel·la els esdeveniments que li succeiran a la principal protagonista femenina: Mercy, es pot endevinar com aquesta actuarà perquè en la seva escriptura hi ha un rerefons psicològic comú en altres novel·les de la seva creació. Però aquesta intuïció per part del lector, es veurà entroncada per la presencia de nous personatges–que en no conèixer el tarannà i la personalitat que tenen cada un d’ells, per part nostra–, influenciarà en la continuïtat del contingut del llibre de manera diferent a la primera percepció que tenia el lector. A tall d’exemple, tindrem a part de les dues protagonistes femenines mencionades anteriorment a Julian Gray, Horace i Lady Janet. Tots ells, a mida que avança la trama van creixent, és a dir, van canviant de mentalitat i manera d’actuar segons els fets provocats per les circumstàncies. Podem veure com un personatge amb una forta personalitat com Julian Gray pot fer una gran davallada de salut per tenir en el pensament un fet que el turmenta sobre manera. O com Horace cau excessivament en el parany del món de les aparences i de la posició social, quan abans, en el passat, les al·ludia a unes qüestions sense importància. Lady Janet no té un canvi tant sobtat de transformació del personatge però si que veiem l’ús del diner, del seu poder quan recórrer a ell per salvar la situació personal de mancança filial.

De fet, la presentació de totes les escenes sembla ben bé com si fos una representació teatral. En imaginem com succeeix tot gràcies a les descripcions acurades de l’escriptor i també de la successió de diàlegs on veiem el malestar o sentiment de qui parla i escolta. S’ha de tenir en compte que W. Collins ens dona als començaments de cada capítol, en els subtítols, la referència del tema o matèria que tractarà en aquella escena.

La crítica a la societat anglesa se’ns mostra al llarg de totes les pàgines però és en la part final on veiem amb més claredat aquesta rivalitat de l’escriptor amb els seus conciutadans i amb la realitat del seu voltant. No és cap casualitat que parli del Departament d’Estadística amb un menyspreu acusat i d’índole despectiva.

Dades del llibre

Títol: Doble engaño
Autoria: Collins, Wilkie
Traducció: González Bird, Aurora
Editorial: Montesinos
Any de publicació:  2017
Pàgines: 324 p
ISBN 9788416995219

Per saber-ne més…

• Gasson, Andrew. Wilkie Collins information pages.  [en línia] Last updated May 2015. Disponible a: http://www.wilkie-collins.info
• Galindo, Juan Carlos. ‘La piedra lunar’, novela fundacional del género negro, genial y copiada hasta la saciedad. El País. Elemental [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/cultura/2017/01/04/elemental/1483545426_170541.html
• Wilkie Collins. El poder de la palabra [en línia]. Disponible a: http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1594
• Llibres de Wilkie Collins al catàleg de la bct xarxa.

aiguadelafont

Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura

Veure les meves aportacions.

Etiquetes: Biblioteca Central de Terrassa (bct), Carme Sanuy, clàssics, Doble engaño, Els bibliotecaris recomanen, novel·la, Wilkie Collins