El dissabte 2 de juny, dins la festa de final de curs 2017-2018 dels clubs de lectura i escriptura de les biblioteques de la bct xarxa vam fer la mateixa pregunta a una reunió de persones que comparteixen dos vincles, el món del llibre i la nostra ciutat. I la pregunta era Quin és el llibre de la teva vida? Pregunta que va rebre diferents qualificatius, mala passada, fàcil, punyetera, díficil, impossible donar una sola resposta, … Si no vau poder assistir a la simpàtica i amena reunió llibresca us oferim una llista i resum de les respostes de: Antònia Carré Pons, escriptora; Àlvar Masllorens, llibreter; Maribel de la Rosa, llibretera; Kim Amate, il·lustrador; Montse Busquet, bibliotecària; Oriol Gonzàlez, editor; Guillem-Jordi Graells, dramaturg i; Lídia Álvarez, traductora.
El llibre de la vida d’Antònia Carré i Pons és…
Els germans Karamàzov, de Fiódor Dostoievski; versió catalana de Joan Sales; revisada per Arnau Barios. Barcelona: Club editor, 2014
La pregunta és difícil. La resposta fora una i diferent fa 10, 15, 20, 30 anys. Però ara la resposta és Els germans Karamàzov en català perquè no puc llegir rus. Dostoiveski em fascina per la manera com t’arrossega, no pots parar. I en el meu recent llibre Com s’esbrava la mala llet hi ha influència d’aquest autor extraordinari. És un mag, com un jugador de pòquer et va deixant les cartes (els personatges) sobre la taula. Aquesta és la seva darrera novel·la i la millor de totes per a mi. I la versió actual de Club editor és extraordinària. L’escriptor més gran en retratar l’ànima humana. Darrera ell vaig descobrir el món dels russos, després van venir Tolstoi, Shalamov, tots… i Dovlàtov, del que he llegit totes les obres que LaBreu ha traduït.
Els llibres de l’Antònia.
El llibre de la vida d’Àlvar Masllorens és…
Una cambra pròpia, de Virginia Woolf; traducció d’Helena Valentí. Barcelona: La Temerària, 2014
Els llibres et poden fer ser moltes coses en funció de la relació que hi tens, lector, editor, escriptor, poeta, traductor, llibreter… us respondré com a editor. Som animals de caure més d’un cop en el mateix vici… l’any 1996 amb Deriva vaig recuperar l’extraordinària traducció de l’Helena Valentí que s’havia publicat deu anys abans i quan vam arrencar l’editorial La Temerària no vam dubtar a recuperar-la de nou.
Dona i literatura, Una cambra pròpia és un text d’una actualitat absoluta ja que la dona continua, com en temps de la Woolf, estan en segon terme en el món de la literatura. Tracta el lector de tu a tu, per un igual. Un text que no podem deixar de tenir present.
Els llibres de l’Àlvar, els llibres de l’Editorial La Temerària i, la llibreria La Temerària.
El llibre de la vida de Maribel de la Rosa és…
El primer home, d’Albert Camus; traducció de Ramon Lladó. Barcelona: Empúries [etc.], 1994
Camus és un dels grans autors de la literatura europea i universal. Però el meu motiu és sentimental. Comparteixo amb ell tenir àvia eivissenca. Ell va ser un dels lluitadors que va ajudar els exiliats catalans i aquest és un deute familiar per a mi.
El primer home és una història realista i digna de la misèria, obra inacabada que relata la seva infantesa a Algèria. Hi trobem l’arrel llibertària de Camus i el que em fascina com a eivissenca: és una oda al sol, a la Mediterrània i a la sal, a l’olor de la sal quan t’apropes a la costa. La seva lectura em va acompanyar en un moment de la vida de trobar a faltar la mar. Comparteixo aquest nacionalisme del sol que representa Camus.
El club de lectura de la Maribel i la llibreria Synusia.
El llibre de la vida de Kim Amate és…
Rat girl, de Kristin Hersh; traducción de Sofía Calvo; revisada por Alberto Flores del Río y Roser Ruiz. Barcelona: Alpha Decay, 2012
És un llibre molt polièdric, les memòries d’una cantant de rock escrites a partir del diari que va escriure durant un any. No acabes d’identificar-t’hi totalment, però identifiques lloc, moment artístic, grups musicals de l’època. Per a mi va és una lectura important que vaig fer també en un moment que de fer una mirada enrere, d’agafar perspectiva sobre la meva pròpia vida.
Els llibres il·lustrats del Kim.
El llibre de la vida de Montse Busquet és…
Solitud, de Víctor Català
«La lectura, fer volar la imaginació, va convertir-se en l’evasió del brogit d’una casa plena de germans» Ens ho explicava mostrar-nos els llibres que la van atrapar de ben petita: les Rondalles d’Esteve Caseponce primer; Sis Joans de Carles Riba i finalment tot el Folch i Torres i la Blyton.
Però si un llibre va fer-me lectora aquest va ser Solitud. La muntanya, els sentiments de la protagonista, la riquesa del lleguatge, els diferents usos de vocabulari de cada personatge. I la meva admiració per aquella dona amb la força suficient per abandonar la muntanya i l’home sense cap recurs de res.
La Biblioteca Pública de Terrassa, la biblioteca i la lectura amb la Montse.
El llibre de la vida d’Oriol Gonzàlez és…
Bartleby y compañía, d’Enrique Vila-Matas
Per a mi és important reivindicar els clubs de lectura i sobretot els infantils i juvenils. Com a editor de BiraBiro, una petita editorial una mica gamberra dedicada a la literatura infantil i juvenil. Em preocupa l’accés i la continuïtat dels infants a la lectura. Com a gamberret i per portar la contrària us porto no un sinó dos llibres de la meva vida.
Més que un llibre de la meva vida tinc un autor fonamental a la meva vida. Crec que ho he llegit tot de Vila-Matas, fins la seva llista de la compra. Aquest és el seu primer llibre i va suposar-me com una mena de revel·lació. M’interessa molt la metaliteratura. Saber com l’escriptor crea els seus textos, com es construeixen les històries.
Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez
El segon llibre és el que encara no he llegit. Aquí m’adreço als lectors més joves de la sala i us dic: «Sabeu què passa quan comences un llibre i no t’agrada i el deixes? Doncs…no passa res, res de res» Això mateix els diu la Marta, bibliotecària i conductora dels clubs infantils i juvenils de la bct. I això em passa amb aquest llibre que no he llegit encara, però que tinc a mà per a quan m’escagui la seva lectura.
Els llibres editats de l’Oriol i els llibres de l’editorial BiraBiro.
El llibre de la vida de Guillem-Jordi Graells és…
Robinson Crusoe, de Daniel Defoe
Com que soc home de teatre suposarieu que us portaria un llibre de teatre, doncs no! No he dubtar gens ni mica quin és el llibre de la meva vida i fins i tot us en porto l’edició culpable que em marqués des del primer cop que el vaig llegir potser abans dels vuit anys. Es tracta del primer número de la Colección juvenil cadete de l’editorial Mateu. Robinson és el llibre que més vegades he llegit i que m’ha portat al món del col·leccionisme. En faig col·lecció. En tinc més de 50 edicions i a més col·lecciono totes les seves derivades (les robinsonades) com la recent i premiada Robinson de Vicenç Pagès Jordà. Prengueu-vos la seva lectura com vulgueu, perquè ha tingut moltes i diferents lectures, però amb els seus quasi 300 anys és una obra que encara avui t’interpel·la. Té una llarga vida i infinites seqüeles.
Prenem nota que l’any vinent es commemoraran els 300 anys de la seva publicació, visca!
Els llibres del Guillem-Jordi i el club de lectura Llegir el teatre.
El llibre de la vida de Lídia Álvarez és…
La gran trilogia de novel·la de Samuel Beckett:
Molloy. Traducción de Pere Gimferrer
Malone muere. Traducción de Ana María Moix
El innombrable. Traducción de Rafael Santos Torroella.
Tampoc m’ho he hagut de pensar dues vegades per a portar-vos el/s llibre/s de la meva vida. Va ser una lectura que vaig fer als vint anys i que continuen essent els llibres amb els que millor m’ho he passat. Si Samuel Beckett és conegut pel seu teatre de l’absurd aquestes tres novel·les són igualment l’absurd. Són llibres divertits, amb personatges sense rostre, esgarrats, sense esperança en un món absurd. L’estil ple d’humor, a vegades fins al punt grotest, amb llenguatge molt clar, de frases curtes… M’encanten! És una trilogia que no comparteix personatges. A L’innominable el personatge és defineix a ell mateix com «un huevo, con dos orificios para no explotar»
Els llibres traduïts de la Lídia.
I en acabat et convidem a compartir el llibre de la teva vida en forma de comentari al blog. Ja ho saps, aquí sempre estem de cacera rera les recomanacions lectores, no ens fugis, ajuda’ns a fer la llista dels llibres de la nostra vida! Als biTers no se’ns acut millor manera d’agrair la generositat de l’Antònia, l’Àlvar, la Maribel, el Kim, la Montse, l’Oriol, el Guillem-Jordi i la Lídia.
Lectores i lectors participants dels clubs de lectura de la bct xarxa, quin és el llibre de la vostra vida?
Segur que les vostres respostes també ens mouran a omplir buits, ampliar i millorar la col·lecció de la biblioteca.
Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura
Dins l’espai radiofònic “El Submarí. Exploradors de biblioteques (https://www.ivoox.com/submari-exploradors-biblioteques-el-llibre-de-audios-mp3_rf_26509216_1.html): El llibre de la teva vida. 13-06-2018″ la Mariona Tomàs, presentadora del programa, va confessar-nos també el llibre de la seva vida… El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.
Gràcies Mariona!
El dissabte 2 de juny vaig estar a la taula rodona. Felicitats a tots els ponents i als organitzadors.
Preguntar quin és el llibre de la meva vida és molt difícil de contestar. A l’adolescència m’agradava moltíssim Jules Verne. Han passat els anys i, últimament n’he llegit varis, recomanats i comentats als Clubs de Lectura que m’han deixat un regust molt agradable. M’és difícil decidir-me per un, perquè no sé si el següent que llegiré serà el llibre definitiu…
Un que m’ha agradat molt ha estat Com una novel.la de Daniel Pennac. Es un assaig sobre el foment de la lectura, les seves avantatges i els drets del lector com a tal.
És molt didàctic i et porta a una reflexió sobre l’acte de llegir. Totalment recomanable.
Ostres, Isaac! Aquest llibre de natura de Michael Chinery el tenia jo també i recordo llegir-lo i re-llegir-lo amb delit quan era petit. Vaig fer-me molt i molt pesat fent que cada dos per tres els meus pares em portessin al bosc, al riu, a la platja per intentar fer algunes de les activitats que proposava.
Quan era petit esperava amb candeletes el llibre que Caixa Terrassa regalava per Sant Jordi si feies una imposició. Segur que n’heu vist a tones en llibreries de vell. L’any 1977 (tenia 8 anys) em van fer feliç pel que em quedava d’infància: “Guía práctica ilustrada par los amantes de la Naturaleza”, de Michael Chinery. Un llibre naturalista molt britànic fantàsticament il·lustrat que proposava fer un munt d’activitats: des de criar capgrossos a treure motllos de petjades. De fer un formiguer a col·lecciona plomes. De calcar escorces a col·leccionar minerals. De fer trampes per insectes a netejar esquelets. En vaig fer un munt d’aquelles coses horribles que esparveraven els adults!
Força anys després vaig fer de profe de natus un temps i va inspirar no pocs treballs de recerca. El tinc a les mans i m’emociono encara.
Sens dubte, el llibre de la meva vida és ‘Jo, cocodril’ de Fred Marcellino. Joventut, 2000. El recordo com a àlbum il·lustrat, de debò que també té text? Recordo que m’encantava mirar-lo quan de peque me l’explicàven els pares.
La mare es sorprèn que no digui Detective Connan, o Harry Potter o Nàrnia. Estic convençuda, la meva resposta és ‘Jo, cocodril’.
I el pare diu que aquest conte va ser el responsable que durant 2 anys féssim guardiola per portar-me a Paris per pujar a la Torre Eiffel.
Hola, el meu llibre és una obra de teatre que vaig interpretar: “Oncle Vània” d’Anton Txèkhov. Sempre tinc present que la tria de les nostres decisions ens poden enfonsar si no les acceptem tal i com som i ens quedem atrapats en el “i si…”.
Doncs a mi em costa molt escollir-ne un de sol i per tant, de manera impulsiva, en diré dos. Com a primer títol trio Flaubert i la seva Madame Bovary que mai he acabat d’entendre perquè és Madame i no Senyora (com s’hagués pogut traduir).
El segon títol seria Niebla, de Miguel de Unamuno, que sempre he considerat una obra enigmàtica que em sorpren amb cada relectura.
Volia felicitar-vos per la trobada i per aquesta entrada al blog, genials! Surto amb un munt de recomanacions de les bones ;-)
Aprofito per dir-hi la meva:
Ana Karenina, de Lev Tolstoi
N’és perquè té tots els elements que m’agrada trobar en una bona novel·la: fets històrics reals, és d’època, la Rússia dels Zars i la revolució russa, història d’amor i moooooooooooooooooltes pàgines per a que duri molt i molt! Està molt ben escrit, les descripcions dels paisatges de l’estepa Russa són immillorables, de la societat d’aquell temps, de la crueltat i alhora bonhomia de la gent…. No sé, m’encanta!
I també aprofito per recordar les paraules que hi va dedicar l’Antònia Carré a aquesta obra, i és que a veure quan es fa una traducció al català més actual.
Moltes gràcies per tot, a l’Antònia, l’Àlvar, la Maribel, el Kim, la Montse, l’Oriol, el Guillem-Jordi i la Lídia. I a les biblioteques per a fer possibles aquestes trobades.
Possiblement el llibre de la meva vida crec que ha estat “El Hobbit”, de JRR Tolkien.
El moment de l’adolescència en que el vaig llegir em va obrir les portes no només a un, sino a multitud de móns de fantasia que he explorat, viscut i disfrutat.
Dissabte per fi vaig ser capaç de sentenciar quin és el llibre de la meva vida. Suposo que si un llibre que vaig llegir a raig per primer cop sense entendre res de res però enganxada a la música de les paraules, sense poder deixar-lo més que per anotar què em calia llegir abans de tornar-hi (Homer, Sakespeare, Nietzsche, sobre Irlanda i la seva independència…) que em va fer assistir a un meravellós curs monogràfic de Joaquim Mallafré al CIC, sola com una mussola amb la vergonya de l’adolescent en un món d’adults saberuts, que em va moure moure a assistir a cursos d’anglès (pretenent llegir l’original), que em va fer estalviar temps i temps i finalment peregrinar als llocs de Dublin per tocar el cel amb els dits en salmodiar dalt la Torre Martello com el rabassut (llavors) i rodanxó (ara) Buc Mulligan…. Si, a risc de caure de la corda fluixa entre la pendanteria i el friquisme, i obrir-me el cap… el llibre de la meva vida és l’Ulisses de James Joyce, traducció de Joaquim Mallafré (ep el de Leteradura, espellingat, guixat, viatjat…)