Avui, acabant de començar l’estiu us proposem la pel·lícula Aquarius, o Doña Clara en la seva traducció al espanyol. És una interessant proposta provinent del Brasil de la mà d’una excel•lent Sonia Braga. Alguns la recordareu de la telenovel·la Dancin days als anys 80 a Tv3, que va ser tot un fenòmen a l’època. I a partir d’aqui va començar a ser molt més coneguda internacionalment.
Aquest film ha rebut diferents premis: (Premis César 2016, nominació a la millor pel·lícula estrangera i millor actriu per Sonia Braga al Festival del Mar de Plata 2016). Tot això no fa més que sumar-li interès. 
Clara és una ex crítica musical de Recife de 65 anys, que viu retirada en un edifici particular, l’Aquarius, construït els anys 40 a la chic Avinguda Boa Viagem, que voreja l’oceà. Un important promotor ha comprat tots els apartaments, però ella es nega a vendre el seu. L’estressant situació la pertorba i la porta a pensar en la seva vida, el seu passat i els seus éssers estimats.
El títol original del film és Aquarius, el nom del controvertit edifici, però s’ha comercialitzat a Espanya amb el nom de la protagonista, Doña Clara. La casualitat ha volgut que en el moment de redacció d’aquest post el nom d’Aquarius sortís a tots els diaris, però res a veure amb aquesta pel·lícula ni amb l’edifici sinó com sabeu amb el vaixell Aquarius que ha portat més de 600 migrants al port de València.
L’edifici i Clara (Sonia Braga) a més del títol comparteixen també protagonisme, decantant-se clarament a favor d’aquesta última.
La pel·lícula ens situa en dos períodes, un aproximadament als anys 80, que veiem la Clara de jove i l’altre període a l’actualitat, on veiem una Clara ja retirada, interpretada per Sonia Braga. De seguida topem amb aquest personatge i ens n’adonem que té una gran força i personalitat i que això impregna el film. Per una banda la podem trobar anacrònica -en el sentit d’estar enganxada al passat- i per altra banda avançada al seu temps. La comencem a conèixer en una entrevista que li fan dues noies i ja comencem a veure per on van els trets. És curiós com explica i fa referència a John Lennon i al seu assassinat …Ens transmet aquesta passió per la música, per la seva història, pels records….
La música és un recurs que utilitza l’autor per anar explicant la seva vida. Quan comença la pel·lícula, quan els protagonistes estan dins d’un cotxe escolten Queen amb Another one bites the dust (una cançó dels anys 80) i també Taiguara. A la festa inicial sona Gilberto Gil. Quan es baralla amb els seus fills sona una cançó de Paulinho da Viola, que serveix per rebaixar la tensió familiar. I quan la Clara queda amb les amigues escolten Recife minha cidade, una cançó molt popular de Reginaldo Rossi. La protagonista eatà molt a gust amb el seu nebot, hi té un “feeling” especial i és també especial quan li comenta que li ha dir a la seva nòvia que escolta Maria Bethania, perquè sàpiga que és intens. I un altre moment super-important és quan comença a explicar la seva vida i fa referència a la mort de John Lennon i al disc Double fantasy.
Us la recomano escoltar-la en v.o en portugués, per nosaltres és un idioma proper i ens fa entrar molt més en el món del film. I res més, a disfrutar-la i a impregnar-se de l’energia, la vitalitat i l’estima pels records de la protagonista absoluta d’aquest film.
Per si en voleu fer un tastet, aqui teniu el trailer:
Per si en voleu saber una mica més:
–Caimán Cuadernos de cine núm. 58 (març 2017)
Un tastet de la música del film. Des de Gilberto Gil, Roberto Carlos o John Lennon.
https://open.spotify.com/user/bct_xarxa/playlist/4kKj5DF3SK3Oc4zBKUcluH?si=UOtv87CgS5u5fnOkD1hJMQ
La importància de la música:
–Le Brésil au cinéma. France: Universal, 2009.
-VELOSO, Caetano. Verdad tropical: música y revolución en Brasil. Barcelona: Salamandra, 2004. ISBN: 847888890X
Per conèixer una mica de cinema brasiler contemporani:
–Madre sólo hay una. [DVD] Madrid: Karma, 2017
–Una segunda madre. [DVD] Barcelona: Cameo, 2015
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris