Blog Archives

La veu de les paraules

15 de juliol de 2014

Bàner de La veu de les paraules

Per segon any consecutiu us oferim amb aquest petit opuscle una mostra dels treballs que al llarg del curs han anat desenvolupant els i les alumnes del Taller d’escriptura creativa impartit per la Fina Ginesta i que ha tingut lloc a les biblioteques Districte 2 i Districte 6.
Ha estat intens, on hem aprés l’escriptura mitjançant la lectura. La lectura d’autors com Joan Vinyoli, o Josep Maria Espinàs, entre d’altres. Perquè lectura i escriptura van lligades l’una amb l’altra i perquè hem d’aprendre dels grans escriptors i escriptores. Ells ens ensenyen el camí en l’ús dels mots i les seves construccions.

Segueix llegint »

La Veu de les paraules

27 de juny de 2013

Aprofitant que hem acabat un altre curs, voldríem fer conèixer textos escrits pels alumnes en aquesta secció de “La Veu de les Paraules” que per circumstàncies diverses havia quedat una mica arraconada.
Els textos següents són només un tastet dels escrits que s’han anat fent al llarg de l’any.Cada vegada més relacionem lectura i escriptura. Enguany hem  conversat tan a fons com hem pogut amb Casa de Misericòrdia, llibre de poemes de Joan Margarit,  Tots els Contes, de Pere Calders   i  Cuentos Completos, de la Katherine Mansfield.
Altres anys havíem conversat , aprofundit i après amb llibres d’en Vicenç Villatoro, Sergi Pàmies,  Jaume Cabré, Mercè Rodoreda…
La idea de relacionar lectura i escriptura parteix de la necessitat d’ aprendre dels que en saben per així  poder aplicar cadascú en els seus textos el que s’avingui  més a la veu narrativa que cadascú es va construint.

Segueix llegint »

Jo confesso. Fotorecomanació estelar del biTer per aquest estiu

2 de juliol de 2012


CABRÉ, Jaume. Jo confesso. Barccelona: Proa, 2011.
Un tastet via Google Play mentre no aneu a la biblioteca a buscar-lo.

“Jo confesso” és la novel·la que us recomanem aquest estiu. Va bé disposar de temps per endavant, per poder-la gaudir amb tota la plenitud possible. A hores d’ara, molts ja n’heu sentit a parlar, però, potser ara és el moment adequat per endinsar-vos-hi. Preneu un bon seient, i inicieu aquest viatge per una gran obra.

“Jo confesso” conté moltes novel.les. Podria ser considerada una novel·la total, que conté trames ben diverses, sense arribar ni de lluny a exhaurir-les.

Conté trama policíaca, sense ser d’aquest gènere. També podríem parlar de novel.la històrica. Novel.la filosòfica, novel.la dins d’una novel.la, novel.la de trama amorosa que ressalta els valors de l’amor i l’amistat.

I així podríem anar seguint i no diríem ni tota la veritat, ni tota la mentida.

El protagonista és l’Adrià Ardèvol que ens pren pel ganyot al primer capítol i ja no ens deixa, ens manté enganxats a totes les seves vivències.

“Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable”

.
El primer capítol podríem dir que conté tota la novel.la . El mateix Jaume Cabré, citant Villatoro, ha dit:

“quan ho tinc tot clar faig un article, quan no, una novel·la”

La història ens enxampa des del primer capítol, ja que el protagonista estableix de seguida complicitat amb el lector i l’immisceix en les seves vivències i preocupacions.

“Espero que m’entenguis i que comprenguis que em sento desemparat, sol i absolutament enyorat de tu”. Pàgina 13.

També ens diu

“No et fiïs gaire de mi”

I, paradoxalment, aconsegueix que com a lectors ens hi lliurem, estiguem disposats a seguir-lo, i a més, a confiar-hi. Tenim empatia amb el personatge i estem disposats a creure allò que ens expliqui, justament perquè se’ns ha fet humà, al demanar-nos que no ens en refiem.

No cal dir que el bon ofici de l’escriptor ens fa versemblant tot el que ve a continuació, ja sigui un canvi sobtat d’època o de persona narrativa en un mateix paràgraf.

És cert que l’obra demana una lectura activa i exigent, però una vegada atrapats, aquestes actituds lectores sorgeixen de forma natural.
Us recomanaria que us deixéssiu portar pel ritme que va marcant la novel·la, i si cal, us deixeu perdre en el bosc de situacions i noms que van apareixent. La diversitat de noms de personatges que surten a l’inici, no us han de suposar un obstacle per a la fluïdesa de la lectura. Arriba un punt en què com a lectors ja som dins de la novel·la i estem disposats a seguir l’Adrià en el seu viatge, que també serà el nostre.

L’Adrià té dos companys que es fan entranyables, “l’Àguila Negra i el xérif Carson”. Penso que actuen com a àncores que permeten arrelar en la història del protagonista i n’enforteixen la complicitat amb els lectors.

Pel que fa a objectes, us recomanaria que seguíssiu aquest violí tan important per a l’obra. Acompanyeu-lo del present al passat i a l’inrevés. Potser la melodia del violí és la melodia de la novel·la.

El llibre abasta diferents èpoques històriques, però, ho són tant de diferents? Preguntes com aquesta les podrem resoldre quan hàgim acabat la lectura. També ens en podem formular d’altres.

Una bona obra sempre ens enriqueix amb preguntes, que de vegades només van dirigides a nosaltres mateixos, però que tanmateix ens fan sentir un pèl o molt diferents de quan hem començat el trajecte.

Us desitjo un bon viatge pel “Jo Confesso”. I si us ve de gust, una vegada llegida, podem compartir-ne l’experiència.

En podem parlar a la tornada. Fa?

La veu de les paraules: primers textos

26 de març de 2012

Bàner de La veu de les paraules

Publiquem aquí les respostes a la convocatòria Sense Invitació, de Vicenç Villatoro.

Aquí teniu els primers textos:

Billabong, de Júlia.

Cargol, de Nuri.

El món enganya, de Laura Aran.

 

Esperem que us hagin agradat. Dilluns vinent publicarem més textos en aquest mateix espai.

Ànims i bona creació.

 

Comença de nou “La Veu de les Paraules”

12 de març de 2012

 

De nou iniciem “la Veu de les Paraules” corresponent al curs 2011-2012.

La primera tanda de textos que publicarem, formen part d’una proposta de treball que parteix del taller d’escriptura creativa de la BD2. Una de les idees bàsiques del taller d’escriptura creativa, és que l’escriptura  ha d’anar relacionada amb la lectura, i no qualsevol lectura, sinó aquelles que tenen prou qualitat com per aprendre d’elles.

Partint d’aquesta premissa, vaig fer la proposta de fer una lectura a fons de Sense Invitació de Vicenç Villatoro. Es tractava de llegir els poemes amb tota la profunditat possible per a continuació, i partint d’allò que els havia commogut, que els alumnes creessin el seu propi text.

Fruit d’aquesta proposta es publiquen, a “La Veu de les Paraules”, els textos que tindreu a continuació, i que anirem publicant cada setmana en aquest blog.

No voldria acabar aquesta petita introducció sense agrair a Vicenç Villatoro la seva actitud amable i oberta davant la proposta i, al mateix temps, el regal tan generós que ens ha ofert a tots amb l’escriptura de Sense Invitació.

La darrera veu. Els vostres “inicis-finals”

27 de juny de 2011
Bàner de La veu de les paraules

Publiquem les respostes a la convocatòria “La darrera veu“.

Gràcies per aquests inicis. Gràcies per aquests finals.

Bon estiu!

La darrera veu

20 de juny de 2011

Bàner de La veu de les paraules

Aquesta serà la darrera convocatòria de curs de “La veu de les paraules”.

El tema que us proposo és escriure inicis o bé finals de textos amb la idea que enganxin i amb la comoditat de no haver de continuar-los.
Si sou vosaltres mateixos qui us quedeu atrapats al parany i necessiteu seguir-los millor
que millor.
Que passeu un bon estiu, saludable, creatiu i que ens puguem tornar a trobar amb les
energies renovades.
Gràcies per acompanyar-me durant l’any.

Nota a “La darrera veu”: podeu fer la lectura dels textos rebuts en data 27 de juny de 2011.

Segona sessió. Noves Veus

16 de maig de 2011

Bàner de La veu de les paraules

Benvolguts  i benvolgudes,

continuem amb la vostra creativitat i estrenem nous textos.  Alguns tenen relació amb el “per què escric”. La majoria són de temàtica diversa i us en recomano la lectura . I sí, també us agraeixo la comunicació que establiu a través de “La veu de les paraules”.

Salut i creativitat!

Estrenem La veu de les paraules

25 d'abril de 2011

Bàner de La veu de les paraules

Aquesta nova secció neix a partir del taller d’escriptura de la BD2 ara fa cinc temporades. El nom és deutor d’aquest grup que el va proposar, inspirats per una lectura que havíem realitzat, El sentit de la ficció ,de Jaume Cabré.
I en aquest cas, el nom fa la cosa ja que es tracta de publicar els textos de tots vosaltres que formeu part d’aquests tallers, de donar-los veu. I al mateix temps que al prendre vida puguin ser una mica de tots els que hi vulguin participar amb els comentaris , amb noves propostes, amb suggeriments relacionats amb la millora de l’escriptura creativa.
Aquesta secció neix fruit de la il.lusió dels que estimem les paraules i pensem que l’ofici, en part, també es pot aprendre.

El taller d’escriptura va molt relacionat amb la lectura. Escriure és estimar els llibres i ser una persona apassionada per aprendre i aprofundir el valor de la paraula..

Aquesta secció també pot contenir entrades que continguin documents relacionats amb algun aspecte del que s’estigui treballant als cursos o bé relacionats amb la pròpia volada que vagi prenent aquest secció.

Anirà creixent a mesura que hi anem veient la necessitat. Ara la paraula la teniu vosaltres. Es tracta que hi poseu la veu i la il.lusió de fer créixer entre tots les vostres creacions.

I perquè en feu un tastet, aquí teniu els primers textos:

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]