Apunt de cine

El cinema al blog. Secció on recomanem altres filmografies a descobrir, pel·lícules contemporànies, de 5-6 anys com a molt, i de països que no ens arriben tant habitualment les seves produccions.

Declaración de guerra

31 de maig de 2017

Bàner de Apunt de cineAvui us presentem Declaración de guerra, pel·lícula basada en una història real, la pròpia experiència de la directora, Valerie Donzelli, a qui se li va posar greument malalt el seu fill de divuit mesos. El títol del film fa referència justament a això: declaració de guerra contra la malaltia. Juntament amb el seu company i pare del nen van decidir portar aquesta història a la pantalla. Una història punyent, que et fa mal, i més tenint en compte que el malalt a la vida real, i al film és un nen.

Va tenir molt bona acollida al Festival de Cannes 2011 i a França, i va representar a aquest país, com a millor pel·lícula estrangera als Òscars 2012.

Ens trobem davant d’una història realista, que ens fa seguir pas per pas tota l’evolució de la malaltia: des dels seus primers símptomes, les discussions entre la parella arrel d’això, les visites als diferents metges, l’operació, el diagnòstic, els tractaments, el paper de la família, etc… Segueix llegint »

White God

24 d'abril de 2017

Bàner de Apunt de cineAvui us presentem White God, una pel·lícula del director hongarès Kornél Mundruczó, un film impactant i fins i tot desagradable de mirar, sobretot si sou amants dels animals i especialment sensibles amb aquests temes.  

Tot i així cent per cent recomanable. Considerat per la crítica, un dels films del 2014, i reconegut amb el premi Un Certain Regard del Festival de Cannes 2014.

Ens situem en un futur distòpic, a una Hongria on dicten noves lleis amb elevats tributs per als gossos mestissos. D’aquest tribut queden exclosos els gossos de raça. De cop ens trobem en una societat que estableix una espècie superior -els gossos de raça- i uns germans d’espècie -els mestissos- que han caigut en desgràcia. D’aquí comencen ja a sortir diferents lectures metafòriques de l’opressió del més dèbil, dins d’una estructura jeràrquica classista. Tenim la impressió que és un film, que no només ens està explicant una història de gossos, la que veiem a simple vista, sinó que permet diferents lectures més aprofundides, del funcionament de la societat en general. Segueix llegint »

Joana Biarnés

23 de gener de 2017

Joana Biarnés, una entre todos és un excepcional documental sobre la considerada la primera fotoperiodista d’Espanya, la Joana Biarnés. Terrassencs, l’hem de conèixer, és de casa nostra i té dimensió internacional.

Fou pionera del fotoperiodisme a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Una figura que va treballar activament als anys 60 i 70, i a partir dels anys 80 es va desvincular del periodisme i va canviar de vida i de professió. Es va instal·lar a Eivissa amb el seu marit i van obrir un restaurant que es deia  Cana Joana, amb un gran èxit.

Quan es va jubilar va tornar al Vallès i no ha estat fins als últims anys que s’ha anat reconeixent la seva trajectòria professional en el món de la fotografia amb diferents exposicions a Terrassa, la publicació de diferents catàlegs, i també amb aquest fantàstic documental, dirigit pel Jordi Rovira i l’Òscar Moreno. Segueix llegint »

El club

19 de desembre de 2016

Bàner de Apunt de cineelclub_larrainAvui us presentem una pel·lícula xilena, El club de Pablo Larraín. Un film sobri i contundent, que no fa més que confirmar que ens trobem ja davant d’un gran director. Aquest és el seu cinquè film, després de la ja molt coneguda No, que va ser nomenada als Oscar per la millor pel·lícula de parla no anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nomenada als premis de l’Acadèmia.

Amb El club Larraín va guanyar l’Ós de Plata -Premi del Públic- al Festival de Berlín del 2015.

El cinema de Pablo Larraín no és flor d’un dia, i a més no està sol, forma part d’un grup important de cineastes, heterogeni i de diferents generacions, entre els quals destaquen Patricio Guzmán, Raúl Ruiz, Silvio Caiozzi, Orlando Lübbert, Andrés Wood, Matías Bize, Maite Alberdi, Sebastián Lelio, o Pepa San Martín, guanyadora amb la pel·lícula Rara del Premi Horizontes Latinos del últim Festival de Cinema de San Sebastián. Per tant el cinema xilè, més viu que mai i amb projectes interessants, encara que potser a vegades no en som del tot conscients. Segueix llegint »

Història de la meva mort

24 de novembre de 2016

Bàner de Apunt de cinehistoria_de_la_meva_mort-865497036-large-1Per fi, Albert Serra al biTer! Aquests dies se’n està parlant molt a la premsa, ja que s’acaba de fer la preestrena a la Filmoteca de Catalunya de l’últim film d’aquest director, La mort de Lluís XIV, que va obtenir un gran ressò després de la seva presentació al Festival de Cannes, i que posteriorment va guanyar el Premi Jean Vigo.

Avui us presentem un dels seus anteriors films, Història de la meva mort, amb el que va guanyar al 2013 el Lleopard d’Or al Festival de Locarno i va estar  reconeguda com una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker. L’Albert Serra és un productor i director de cinema català. El seu primer llargmetratge és Crespià, the film not the village (2003), que no fou estrenat comercialment. Honor de cavalleria (2006), la seva segona pel·lícula, va ser present al Festival Internacional de Cinema de Cannes. Al 2013 va guanyar el Lleopard d’or a Locarno amb la pel·lícula que ens ocupa avui, i l’any 2015 va representar Catalunya a la 56na edició de la Biennal d’Art de Venècia, amb el projecte La singularitatPerò a més de tenir un currículum fantàstic i estar molt reconegut, especialment a França, també és un director de cinema particular, amb fama d’excèntric, polèmic, difícil d’entrevistar, a vegades no sabem si ha creat un personatge propi allunyat del que és en realitat. Però com diu el mateix autor, això poc importa, el que interessa són les seves pel·lícules…  Segueix llegint »

Lancelot du Lac

26 d'agost de 2016

Bàner de Apunt de cineAvui divendres 26 d’agost, amb el passi de Lutero a la biblioteca del districte 6 (a les 17:30 h) es tanca un cicle de pel·lícules de temàtica medieval que s’han projectat en aquesta biblioteca durant els mesos de juliol i agost, dins del III Cicle de Cultura Medieval, celebrat a Terrassa.

lancelotbaixaEl passat 12 de juliol, es va passar Lancelot du Lac (1974) de Robert Bresson, que recrea d’una manera particular la llegenda artúrica de Lancelot.

Des del biTer aprofundirem una mica més en aquest film i en el seu director, el gran Robert Bresson.01.Logo Cultura Medieval

La d’avui no és una pel·lícula fàcil, tampoc ho pretenia el seu director. Però que no sigui de fàcil digestió d’entrada no vol dir que no valgui la pena endinsar-se en la història de Lancelot de la mà del gran director francès. Segueix llegint »

Citizenfour

15 de juny de 2016

Bàner de Apunt de cinecaratulaCitizenfour-CartelAvui us presentem un documental amb clar to de thriller polític; una trama que es desenvolupa entre comunicacions xifrades, espionatge internacional, filtracions periodístiques i la llarga ombra de l’estat nord-americà perseguint els protagonistes de la història; un confident valent i tres periodistes que l’acompanyen en aquesta aventura i esdevenen transmissors del seu missatge.

Citizenfour completa la trilogia que Laura Poitras va començar a escriure amb els seus treballs sobre la Amèrica post 11S. Al 2006 va fer “My Country My Country”,una pel·lícula sobre la ocupació de l’ Irak; i al 2010 The Oath, basada en la presó d’alta seguretat de Guantànamo. Mentre treballava a Berlín editant aquesta última pel·lícula, la que havia de culminar el cicle sobre la batalla contra el terrorisme als Estats Units, comença a rebre correus electrònics xifrats provinents d’un tal Citizenfour. Segueix llegint »

Princesa

28 d'abril de 2016

Bàner de Apunt de cineEns ve de gust apropar-nos a cinematografies potents com la sud-coreana, però encara poc conegudes al nostre país.

Està cada cop més  present a les nostres cartelleres, però sobretot la trobarem a Festivals europeus de renom, com Cannes, Berlín o Venècia. No té una tradició cinematogràfica al darrera, com li passa al cinema xinès o al japonès, però tot i així en les últimes dècades, els seus cineastes més coneguts, com Kim Ki-Duk, Bong Joon-hoPark Chan-Wook, o Hong Sangsoo s’han fet un lloc en el panorama del cinema mundial.

princesabo

 

Avui apostem per una òpera prima: Princesa (Han Gong-ju) de Lee Su-Jin, la qual ha captivat arreu de tot el món a jurats i públic, obtenint un gran reconeixement internacional. Ha guanyat els premis més importants a Marràqueix, Rotterdam i Fribourg i al Festival de Cinema Asiàtic de Deuaville. Ha estat estrenada a més de 200 cinemes a Corea del Sud, un fet no gaire habitual, sent un film de baix pressupost. A Marràqueix, el director de cinema Martin Scorsese en va dir meravelles i és un gran defensor d’aquest film.   Segueix llegint »

Felices 140

24 de març de 2016

Bàner de Apunt de cine

Felices_140-745389021-large (1)Avui apostem per cinema espanyol recent amb Gracia Querejeta al davant, un nom jove però ja consagrat del cinema espanyol contemporani. I molt ben acompanyada tant per l’artista principal: Maribel Verdú, com pels secundaris: Eduard Fernández, Antonio de la Torre, Marian Álvarez, i Nora Navas, entre d’altres.

Comèdia, drama, humor negre, entreteniment, aquests són els ingredients principals d’aquesta nova pel·lícula de Gracia Querejeta.

És el 40 aniversari de l’Èlia i això serveix de pretext per reunir dins una casa rural amb tota mena de luxes als seus estimats amics i familiars: els vol comunicar que ha guanyat en un joc d’atzar 140 milions d’euros. A partir d’aquell instant, l’ambient comença a enrarir-se i el que en principi semblava un motiu de celebració es trastocarà en un complot de cobdícia per tal d’ aconseguir els diners que li han tocat a la seva amiga. Segueix llegint »

Rebelde

26 de febrer de 2016

Bàner de Apunt de cineAvui amb Rebelle (War Witch) tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en un país de l’Àfrica negra, en conflicte, des del punt de vista d’una nena soldat, interpretada magistralment per Rachel Mwanza, actriu no professional que s’apropia de cada fotograma de la pel·lícula. Rebelle_(2012_film)

En l’imaginari col·lectiu del nostre món occidental l’Àfrica subsahariana és un territori exòtic, bonic i perillós, en permanent guerra. Com a espectadors, estem acostumats o bé als documentals d’animals o bé als conflictes bèl·lics, on els diferents països ens resulten moltes vegades indistingibles entre ells. Tinc la sensació que ens arriba una informació molt parcial d’aquestes nacions, només quan estan en guerra i hi ha implicats països occidentals, o quan alguna epidèmia sembla que pugui traspassar fronteres i afectar al món occidental.

En aquesta pel·lícula un factor a destacar és que el relat és africà. És la veu en off d’una nena d’uns catorze anys que li explica al seu fill el que li ha passat a ella i a la seva família durant els anys de la guerra. Encara que el film sigui canadenc  i no estigui basat en una història real,  te la creus des del primer moment. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]