Apunt de cine

El cinema al blog. Secció on recomanem altres filmografies a descobrir, pel·lícules contemporànies, de 5-6 anys com a molt, i de països que no ens arriben tant habitualment les seves produccions.

Apunt de cine. Searching for sugar man

12 de desembre de 2014

Poster 700x1000 AF

Malik Bendjelloul ens presenta un treball de difícil catalogació; un documental que es mou entre la biografia i el gènere més purament policíac o d´investigació; tot impregnat de la música del seu protagonista, tan dolça en la seva melodia com crítica en el seu fons. Searching for Sugar man ens descobreix la vida de Sixto Rodriguez; un cantant d´origen mexicà dels suburbis de Detroit que, amb les seves lletres sobre prostitució, droga, pobresa o desigualtats racials descriu la dura realitat que es troba en el devenir diari als carrers de la seva ciutat, on toca per carrers i locals.

A finals dels anys 60 dos productors del segell discogràfic Motown coneixen al cantant a un bar de Detroit i es proposen convertir-lo en el nou Bob Dylan. Acaben gravant dos discos amb la convicció d´assolir un gran èxit de vendes però els treballs no funcionen als Estats Units. Es aquí quan l´atzar entra en joc i aquesta història esdevé inverosímil, fantàstica i surrealista.

Segueix llegint »

Apunt de cine. El séptimo sello

24 de novembre de 2014

egara negra2

septimoselloFoEl séptimo sello (1957) Direcció: Ingmar Bergman

Durant tot el 2014 s’està desenvolupant a la nostra ciutat el I Cicle de Cultura Medieval, que té com a objectiu donar a conèixer la riquesa i diversitat d’aquest periode històric a Terrassa , que abasta del segle IV al segle XV.
Una de les activitats és el cicle de cinema que s’ha desenvolupat a la biblioteca del districte 6 durant el mes de novembre.
Les tres pel•lícules que tracten sobre l’Edat Mitjana que s’han projectat són: El nombre de la rosa, El Decamerón i El séptimo sello.

Avuí al Apunt de cine parlarem d’aquesta última, dirigida per Ingmar Bergman l’any 1957, de ben segur la més filosòfica de les tres.
Ingmar Bergman, el gran cineasta suec, és considerat un dels més grans directors de cinema de la història. Un director considerat més de cinema d’autor, difícil però un referent per altres grans directors de cinema, com per exemple Woody Allen.

Té una amplia i basta fimografia, amb més de 60 pel•lícules. Els temes principals i recurrents en la seva obra són els grans temes filosòfics: l’amor, el sexe, la religió, la mort, el matrimoni, i la família.
Encara que avantguardista en la manera d’afrontar les grans qüestions que al llarg de la història han preocupat al gènere humà, renuncia moltes vegades a alguns recursos tècnics com el color i opta conscientment pel blanc i negre. Segueix llegint »

Apunt de cine. Blow up

6 d'octubre de 2014

Blow up (1966) Direcció: Michelangelo Antonioni
blowupimages

Amb la pel•lícula Blow up volem retre un petit homenatge a dos ja considerats genis del segle XX: Michelangelo Antonioni en el món del cinema i Julio Cortázar en el de la literatura.

Blow up, traduïda al castellà com Deseo de una mañana de verano,  va ser dirigida al 1966 per Antonioni, que realitza una adaptació lliure d’un conte de Cortázar: Las babas del diablo. La combinació d’entrada promet, Antonioni i Cortázar junts en un mateix treball!

Durant tot el 2014 s’ha conmemorat el centenari del naixement de Julio Cortázar -26 d’agost de 1914- , i hem considerat aquesta una bona oportunitat per recordar-lo i d’alguna manera homenatjar-lo. Al mateix temps també el passat 30 de juliol va fer 7 anys de la mort d’Antonioni. Des d’aquí doncs un record pels dos.

De fet, amb Blow up parlarem més del director de cinema, ja que del conte de Cortázar més que fer-se’n una adaptació literal és un punt de partida per la història que se’ns explica al film. Encara que la pel•lícula no sigui totalment fidel a la història podriem dir que hi ha l’esperit de Cortázar, sobretot en el joc que realitza Antonioni: realitat-ficció-imatges.

Blow-up és una de les pel•lícules que ha tingut més éxit dins de l’extensa carrera del director, si més no a nivell de recaptació i premis. La pel•lícula va obtenir la Palma d’Or al Festival de Cannes del 1967, i va ser nominada a 2 Oscars en les categories de guió i direcció.
Segueix llegint »

Apunt de cine. El círculo

12 de setembre de 2014

firallibreprohibitEl Círculo (Direcció:  Jafar Panahi, 2000)

El 14 de setembre es celebrarà a Llagostera la I Fira del llibre prohibit, i la bct xarxa ha volgut afegir-se a aquest esdeveniment, mostrant una selecció d’obres tant de literatura, com també de música i cinema, que al llarg de la història en algun moment o a vegades en un lloc molt concret del planeta han estat censurats per diferents i moltes vegades incomprensibles motius.

Des del biter volem també posar el nostre gra de sorra i presentem El Círculo, una pel·lícula el director de la qual Jafar Panahi ha estat objecte d’una censura, una condemna i una persecució implacables.

El cirema iranià, tal com ja hem comentat al biter en algun altre post, ha estat molt reconegut en els últims anys a nivell internacional a Festivals com el de Venècia, Berlin o Cannes. Noms com Kiarostami, Boghadi o el mateix Jafar Panahi, del que parlarem avuí, han merescut el reconeixement unànime de la crítica. Per altra banda és un cinema que ha estat perseguit i censurat sobretot al seu propi país i que per tant ha estat prohibida l’exhibició d’aquestes pel·lícules, que segons el règim eren propaganda en contra seva. Volem destacar que són prohibicions que es produeixen encara avuí en dia a l’Iran. 20130619-el-circulo

Al juliol del 2009 Jafar Panahi va ser detingut al cementiri de Teheran, on assitia al enterrament d’una jove assasinada durant les protestes electorals del 2009. Més tard va ser lliberat, però se li va retirar el passaport i se li va prohibir abandonar el país. El 1 de març de 2010 va ser detingut de nou, aquesta vegada a casa seva i juntament amb la seva dona, la seva filla i uns amics, i varen ser portats a la presó. Molts d’ells varen ser posats en llibertat a les 48 hores.

Els també cineastes Mohammad Rasoulof i Mehdi Pourmoussa van sortir en llibertat uns dies més tard, però no Panahi. Després d’una sèrie de protestes, van permetre que rebés a la seva família. El ministre de cultura  iranià va declarar que Panahi havia estat arrestat perquè estava fent una pel·lícula en contra del règim, en la que mostrava els aconteixements posteriors a les eleccions del 2009.

Molts actors, directors i productors iranians van demanar l’immediat alliberament del director. Així mateix un gran nombre de directors americans es van sumar a aquesta demanda. Robert Redford, Martin Scorsese, Steven Spielberg, Robert de Niro, els germans Coen, Michael Moore, Jonathan Demme, Jim Jarmusch i Oliver Stone també van insistir en la seva lliberació. Elegit membre del jurat del festival de Cannes al 2010, Panahi no hi va poder assistir perquè seguia empresonat. A Cannes la seva cadira es va deixar simbòlicament buida. Segueix llegint »

Apunt de cine. The Cove

6 de juny de 2014

The Cove (Direcció: Louie Psihoyos, 2009).

thecoveAvuí presentem un documental, amb algunes característiques de thriller, The Cove.

En els últims temps els documentals han aconseguit entrar tímidament en el circuit comercial, i han també començat a trencar l’esteorotip d’una mica avorrit i dens, que ha acompanyat aquest gènere al llarg de la història. En els últims temps s’ha dotat al documental de les millors eines de la ficció i ha guanyat en dinamisme sense perdre ni rigor ni credibilitat.

Estem parlant de Man on wire (Oscar al millor documental al 2008), el mateix The Cove (Oscar al millor documental al 2009), Inside Job (Oscar al millor documental al 2010), i Searching for Sugar man (Oscar al millor documental al 2012), entre d’altres.

The Cove a més de guanyar l’Oscar al millor documental al 2009, va guanyar també 24 premis a tot al món, vuit d’ells premis del públic.
El director és Louie Psihoyos, nascut a Iowa al 1957. És fotògraf i documentalista nord-americà conegut per les seves col•laboracions al National Geographic. Psihoyos està també implicat directament en la defensa de la vida submarina. Segueix llegint »

Apunt de cine. La pequeña Venecia

2 de maig de 2014

La pequeña Venecia (2011. Direcció:  Andrea Segre)

descargaAndrea Segre, jove director italià d’origen venecià, debuta amb Io sono Li, (traduïda com La pequeña Venecia)  com a primer llargmetratge de ficció. Anteriorment havia realitzat principalment documentals, i ja havia tractat temes de contingut social, en relació a la immigració a Europa i tota la problemàtica social que té al darrera.

Estem davant d’una història senzilla, que no simple. Shun Li, una immigrant xinesa, que treballa en una fàbrica tèxtil als afores de Roma, es traslladada a treballar en un bar en un petit poble de la llacuna veneciana, Chioggia. I aquí podríem dir que comença aquesta història senzilla de la que parlàvem; el vincle d’afecte i d’amistat que es va teixint entre Shun Li i Bepi, un pescador a qui anomenen “el poeta”.

La trama es desenvolupa principalment en un bar de pescadors. També pren un protagonisme important el paisatge característic dels voltants: els canals i el mar, típics de la zona veneciana, però en aquest cas allunyats totalment de tot tipus de massificació i atracció turística. De fet, podem considerar el paisatge i l’entorn com un personatge més, integrat totalment en la història que s’està desenvolupant. Per aconseguir-ho, Segre ens deixa unes imatges d’una bellesa plàstica fantàstica, amb un aire de tristesa i melancolia, perfectament acompanyades per la música. Segueix llegint »

Apunt de cine. La Flauta màgica

6 de març de 2014
 La Flauta màgica (2006. Direcció: Kenneth Branagh)

la-flauta-magicaAvuí cinema i òpera junts. Kenneth Branagh adapta pel cinema la famosa òpera de Mozart: La Flauta màgica. Estem davant d’una espectacular adaptació cinematogràfica d’aquesta òpera, realitzada al 2006.
La Flauta màgica és, a més d’altres coses un conte de fades, i donat el seu caràcter imaginatiu i la possibilitat que ofereix de realitzar diferents nivells de lectura ha tingut i continua tenint moltes adaptacions, moltes d’elles dirigides al públic infantil. També volem destacar una excel•lent adaptació pel cinema realitzada al 1975 pel director suec Ingmar Bergman.
Branagh en aquest cas proposa un marc escenogràfic diferent i original i deicideix situar la història a la I Guerra Mundial. Aprofitem aquest context per afegir-nos al recordatori del centenari de la I Guerra Mundial (1914-1918), i tal com fa el director apostem per convertir aquesta menció en un cant a la pau i la música i en contra de la guerra.
Kenneth Branagh és director, guionista i actor de cinema i de teatre. Està molt reconeguda la seva tasca com actor o director en adaptacions d’obres clàssiques de Shakespeare al cinema.

Segueix llegint »

Apunt de cine. Mr. Smith goes to Washington

31 de gener de 2014

caballero_sin_espadaMr. Smith goes to Washington (1939. Direcció: Frank Capra)

Els passats 2, 9 i 16 de desembre es va celebrar a la biblioteca del districte 6 un cicle sobre les eleccions nord-americanes: Les eleccions presidencials als EEUU: una perspectiva històrica, organitzat conjuntament per la biblioteca del districte 6, el Consolat General dels EEUU, i la Diputació de Barcelona.
Les pel•lícules que van formar part d’aquest cicle varen ser: Caballero sin espada (1939), El mejor hombre (1964) i El candidato (1974). Totes elles s’acosten als intríngulis més obscurs de la política nord-americana, des del punt de vista del funcionament intern del Senat, com és el cas de Caballero sin espada o fent un seguiment exhaustiu de tot el procés d’unes primàries; això ho veiem a tant a El mejor hombre com a El candidato. Tenen en comú que són molt crítiques amb el sistema polític, des de diferents punts de vista ideològics, i per altra banda reflexen tres moments molt diferents de la història americana del segle XX i per extensió de la història mundial. Caballero sin espada reflexa l’Amèrica dels anys 30-40, i El candidato i El mejor hombre, anys 60 i 70.

Segueix llegint »

Apunt de cine. César debe morir

15 de novembre de 2013

César debe morir (2012. Direcció: Vittorio i Paolo Taviani)

Els germans Taviani ens presenten la seva última pel•lícula, César debe morir, una adaptació molt particular de l’obra de William Shakespeare, Juli Cesar. Amb aquest film van guanyar l’ Ós d’or a Berlín 2012.

Els germans Taviani, Vittorio i Paolo, són dos directors de cinema italians, ja octogenaris, però encara en actiu i en plena forma, tal com ens demostren en aquest últim treball. Autors d’un cinema fortament polititzat, van estar influïts sobretot per Roberto Rossellini. Han treballat tota la seva vida com a escriptors, directors i productors de totes les seves obres.
Els Taviani es van assabentar de l’existència d’uns tallers teatrals a la presó romana de Rebibbia i van assistir a una representació dels Cantos del Infierno de Dante i es van convencer de les possiblitats interpretatives dels convictes. I van decidir filmar Juli Cesar amb els presoners com a protagonistes, i com a marc escenogràfic van escollir les parets i els espais de la presó. I la van encertar de ple; els personatges de Shakespeare: Brutus, Cesar, Cassi, Deci, i Marc Antoni, cobren vida en la pell de Cosimo Rega, Salvatore Striano, Giovanni Arcuri,etc…, amb una força i una credibilitat absoluta. Segueix llegint »

Apunt de cine. Nader y Simin, una separación.

6 de setembre de 2013

Nader y Simin, una separación. (2011. Direcció: Asghar Farhadi).

Presentem avuí una pel•lícula del cinema iranià, tant reconegut en els ultims anys a nivell internacional en Festivals com el de Venècia, Berlin o Cannes. Directors com Kiarostami, Boghadi, Panahi, Makhmalbaf o el mateix Farhadi, que avuí ens ocupa, han merescut el reconeixement unànime de la crítica.
Contrasta aquest reconeixement internacional amb el fet que és molt poc habitual poder veure les pel•lícules d’aquests directors a l’Iran, el seu país d’origen.
Nader i Simin ve avalada per un impressionant palmarès. Va guanyar l’Oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa al 2011 i l’Ós d’or (millor pel•lícula) i l’Ós de plata (millor interpretació masculina i femenina) al Festival de Berlín 2011, i el Globus d’Or 2011. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]