Egara negra

El gènere negre al blog. Ens endinsarem en el món del gènere negre: les novel·les, les pel·lícules i el còmic policíac.

Collita 2017

26 d'abril de 2018

Per sisè any consecutiu les biblioteques especialitzades de la XBM us presenten el seu recull de les obres del gènere negre publicades durant el 2017 i a la vostra disposició a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. A més d’informar-vos dels festivals i premis que han tingut lloc al llar de la nostra geografia durant tot l’any 2017. És la Collita de 2017:

Si us agrada aquest gènere, la biblioteca districte 6 té el club de novel·la negra, on es treballen i comenten obres d’aquest gènere, conduït per en Xavier Serrahima i on ens reunim un dimarts al mes.

Cinema polar francès. El silenci d’un home

1 de febrer de 2018

Alain Delon al cartell de la pel·lícula en francès. Imatge extreta de: www.mediavida.com

Jean Pierre Melville. Imatge extreta de: radionacional.co.

L’Ègara negra s’endinsa aquesta vegada en un clàssic del cinema negre del director gal Jean Pierre Melville (París, 20 d’octubre de 1917 − París, 2 d’agost de 1973) Le Samouraï o El silencio de un hombre, títol de l’edició espanyola. Cim d’un gènere que es coneix com a cinema polar, expressió que podríem definir com un triller neo-noir marcat per un existencialisme precursor de la nouvelle vague. El guió, del mateix Melville i Georges Pellegrin, està inspirat en la novel·la The Ronin, de Joan McLeod, i junt amb El círculo rojo (1970) i Crónica negra (1972) confromen la Trilogia samurai.
Ens trobem davant d’un cinema formalment nu, fred, essencial, on predominen les accions dels personatges i no els diàlegs. Enfront dels relats tradicionals del cinema negre americà, on les trames es desenvolupen literàriament, al polar francès, la parquedat en l’ús de la paraula fa destacar l’element psicològic, donant identitat al gènere. Segueix llegint »

Collita de novel·la negra i policíaca de 2016

16 de juny de 2017

Per cinquè any consecutiu les biblioteques especialitzades de la XBM us presenten el seu recull de les obres del gènere negre publicades durant el 2016 i a la vostra disposició a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. A més d’informar-vos dels festivals i premis que han tingut lloc al llarg de la nostra geografia durant tot l’any 2016. És la Collita de 2016:

 

 

 

La biblioteca districte 6 des de fa temps té el club de novel·la negra, on es treballen i comenten obres d’aquest gènere, conduït per en Xavier Serrahima.

I per últim us mostrem el rànquing de les novel·les més prestades del gènere durant l’any 2016. Aquestes són les 25 novel·les negres i policíaques més prestades durant 2016 a la Biblioteca districte 6 de Terrassa:

  1. Indómito, de Vladimir Hernández
  2. Laidlaw, de William McIlvanney
  3. Pista negra, d’Antonio Manzini
  4. Los crímenes del opio, de Daniel Santiño
  5. A cada cual, lo suyo, de Leonardo Sciascia
  6. Un millón de gotas, de Víctor del Árbol
  7. La víspera de casi todo, de Víctor del Árbol
  8. La frontera, de Patrick Bard
  9. Fantasma, de Jo Nesbo
  10. La tristeza del samurái, de Víctor del Árbol
  11. Bienes y codicia, d’Ingrid Noll
  12. El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza
  13. No lo olvides jamás, de Michel Bussi
  14. El guardián invisible, de Dolores Redondo
  15. Ofrenda a la tormenta, de Dolores Redondo
  16. Besòs Mar, de Lluís Bosch
  17. En lo más profundo de la Meseta Solitaria, de Don Winslow
  18. Cuentas pendientes, de Susana Hernández
  19. Muerte en Burj Khalifa, de Gema Garcia-Teresa
  20. El domador de leones, de Camilla Läckberg
  21. Policía, de Jo Nesbo
  22. El coche fúnebre a rayas, de Ross Macdonald
  23. La broma, d’Anne Holt
  24. Total Khéops, de Jean-Claude Izzo
  25. Camille, de Pierre Lemaître

Bona lectura!

Pickpocket

15 de juny de 2017

Amb la pel·lícula Pickpocket, l’Ègara Negra s’apropa a un dels directors més importants del cinema francès i europeu del S. XX, Robert Bresson. Obra mestra indiscutible del realitzador francès que no defraudarà a qui li agradi un cinema de debò, sense additius ni conservants. Rodada l’any 1959 amb guió del mateix Bresson, va ser guanyadora del festival de Berlín a l’edició de 1960.

Als antípodes del cinema actual de focs d’artifici, superherois en calçotets i efectes especials sense cap mena de guió, el gal és una figura que pertany a l’aristocràcia del setè art. Mestre en la rara habilitat d’establir un discurs cinematogràfic en què menys és més. L’austeritat i l’ascetisme estètic són la tònica en els seus films, desplegant històries simples però plenes de profunditat dramàtica.

Res millor que convertir-se en un consumat lladre carterista per separar-se del prosaisme de la societat. L’art a l’hora de robar i el fet de negar-se a viure una vida a l’ús, allunyat del ramat, converteix al protagonista d’aquesta pel·lícula en un dels personatges més atraients del cinema de Bresson. El lladre- carterista, fastiguejat com l’estigués Raskolnikov en Crim i càstig de l’escriptor rus Dostoievski, habita en els marges de la societat practicant una espècie de dandisme que rebutja la tristesa i la futilitat d’unes convencions socials opressores de la voluntat individual.

Robar carteres amb una destresa extrema i artística, i viure en constant perill de ser atrapat, és el motor que porta al protagonista a viure una vida autèntica allunyada de l’actual vulgar societat del benestar. En realitat crec que tots envegem als delinqüents, el fora de la llei, com una figura no servil, lliure, que marca les seves pròpies regles sense amos que els manin. Bresson ens planteja un dilema existencial: viure una vida de risc, perillosa però intensa, o una còmoda banal i mediocre.

Segueix llegint »

Novel·la escrita a quatre mans

19 de maig de 2017

 

Un home cau és el títol del llibre que han escrit a quatre mans Jordi Basté i Marc Artigau. El debut en el gènere de la novel·la negra del líder de la ràdio catalana i conductor d’El món a RAC1 s’ha fet al costat d’Artigau i això permet que el relat evolucioni des de dos punts de vista diferents: un d’escrit pel periodista i l’altre pel dramaturg.

 

Segueix llegint »

Yeruldelgger un policia a les estepes mongoles

17 de març de 2017

Ian Manook t'ensenya a pronunciar Yeruldelgger

Els fans de la novel·la policíaca de qualitat no podeu deixar-vos perdre la primera novel·la de l’Ian Mannok, us captivarà des del primer moment.

M’ha passat només amb un altre autor del gènere policíac que al llegir-la t’agafen unes ganes boges d’anar a visitar els indrets on es desenvolupa la trama. Són obres on tant important és el que passa com on passa. La que us recomanem està ubicada a Mongòlia, paratge ple de grans planúries, amb unes extensions de terreny on encara es conserven algunes tradicions que resulten un tauló de salvació per al nostre protagonista.

Tot comença amb la troballa de part del pedal del que sembla un tricicle infantil, descobert per una família de nòmades (de les poques que encara segueixen aquest estil de vida) i que obté com a resultat el descobriment del cadàver d’una nena d’ascendència europea. Qui portarà tota la investigació d’aquest cas tant colpidor és el comissari Yeruldelgger, que no està en el seu millor moment personal doncs encara no ha superat la pèrdua de la seva filla petita.

Segueix llegint »

Els delictes de Marc Moreno

31 de gener de 2017

El següent escriptor gestiona l’editorial Llibres del Delicte que publica obra en català de gènere negre. La voluntat de l’editorial és fomentar la creació de literatura de gènere negre en llengua catalana per oferir un ventall més ampli d’obres en català, de qualitat i de gènere negra.

És periodista, escriptor i editor català. Com a creador literari s’ha especialitzat en el gènere negre. Com a editor gestiona l’editorial Llibres del Delicte , i com a periodista col·labora en els suplements del diari La Vanguardia i el Público i la revista Lonely Planet magazine i Psicologies.

Us el presentem en la seva vessant editorial a Llibres del Delicte.

Segueix llegint »

El Martín i el Ribera

29 de desembre de 2016

Aquí teniu dos autors, tant per adults com per joves, amb els quals us deixem perquè es presentin per sí sols.

YouTube Preview Image

 

Un cop fetes les presentacions ens endinsem una mica més en les seves històries. Com construeixen els seus personatges, com li donen forma al text, i si ho treballen in situ a quatre mans.

Les veus del crim / Anna Maria Villalonga. Barcelona. Alrevés, 2013

[…] AM:  Abans de Jaume Ribera, jo ja havia escrit altres novel·les amb col·laboració, concretament amb un xiquet, Juanjo Sarto, una meravella de persona. Vam escriure novel·les per a joves, era un joc inofensiu. I després amb en Jaume Ribera. Quan ens van donar el Premi Nacional de Literatura per No demanis llobarro fora de temporada, la cosa va créixer. Però inicialment era qüestió de jugar.

Els dos venim del món del còmic. És a dir, per a tots dos, el guió és essencial abans de fer l’obra definitiva. Tots dos treballem un esquema bàsic molt complet abans de posar-nos a escriure. Vam aprendre a escriure fent còmic i això marca molt. Fixa’t com és un guió còmic. Hi ha una part en què tu expliques al dibuixant allò que ha de posar al paper. Molt detalladament. Per exemple: “A la primera vinyeta hi ha un senyor que entra en un pis, els llums estan encesos, hi ha una butaca, etc.”.

Per a nosaltres els diàlegs han de ser breus, contundents, progressius, han de fer avançar la trama. Has d’anar per feina.  Assumir tot això t’atorga una manera de fer. A més, això fa que amb en Jaume tinguem una homogeneïtat que ens permet construir el guió de la novel·la fàcilment (el fem junts dinant i explicant-nos aventis, en el fons és això). I anem arribant a conclusions: “Ah, pujarem, baixarem i al final l’assassí és fulano, no?”.

AV: I a l’hora de plasmar-ho al paper, també us poseu junts a escriure?

AM: No. Però manem tots dos al cinquanta per cent. És a dir, no pot haver en una novel·la res que no ens agradi a tots dos. Com que l’estil és similar, tenim llibertat per anar creant.  A mi m’agrada molt com escriu en Jaume i t’he de dir que aprenc molt amb ell.  […]

Segueix llegint »

El detectiu californià Philip Marlowe

29 de novembre de 2016

egara negra2

El 1958 Ian Lancaster Fleming, autor, periodista i oficial d’intel·ligència britànic, i el més important, creador del conegut personatge de ficció James Bond entrevista a Raymond Chandler per a la BBC a Londres. Us deixem amb la primera part d’aquesta entrevista, que podeu subtitular picant a l’opció subtítols de la barra desplegable. Si voleu subtitular-la en un altre idioma, aneu a configuració de la barra desplegable i obriu l’opció subtítols i l’opció tradueix automàticament. En aquesta opció podreu escollir l’idioma.

YouTube Preview Image

El terme “hardboiled” o “hard-boiled crime fiction” o “hard-boiled detective fiction” es fa servir per designar un gènere literari que es caracteritza per descriure la vida dels “anys 20”, a la ciutat nordamericana del segle. Es crea una novel·la de detectius, amb marcada tendència per descriure violència, evolució accelerada dels aconteixements, i a l’ús dels escriptors de thriller americà per desenvolupar les històries de detectius privats. L’automòbil, la policia urbana, el gàngster, relega a la narrativa de l’oest i es converteix en novel·la “hard-boiled” o també coneguda com novel·la negra “dura”. Entre els millors escriptors de novel·la de ficció “hard-boiled” (literalment dur i en ebullició) trobem al líder de la segona generació de l’escola “dura” de narradors policíacs americans, Raymond Chandler.

Per saber-ne més sobre Raymond Thornton Chandler us presentem una petita biografia editada dins del Canal de videoculturalclub, sobre la seva trajectòria curricular abans de crear al detectiu Philip Marlowe, i l’influència en el cinema negre basat en la seva obra.

YouTube Preview Image

Amb motiu dels 50 anys de la seva mort, Días de cine emet un reportatge sobre l’autor i la seva gran influència sobre el cinema. Aquí el teniu per fer-li una ullada.

YouTube Preview Image

Per a més informació podeu consultar el dossier del Club de novel·la negra de la bd6.

 

Bona lectura!

Qui hi ha darrera de John Blacksad

29 d'octubre de 2016

egara negra2

Aquí teniu els responsables de la creació del personatge que porta per nom John Blacksad i que dona nom al còmic de sèrie negra. Us els presentem

YouTube Preview Image

Un cop fetes les presentacions ja us podeu endinsar en el mon Blacksad.

Aquí teniu una mostra del que trobareu. Gaudiu d’aquest gènere.

YouTube Preview Image

I per finalitzar us transcrivim una part de l’entrevista feta a Juan Díaz Canales a normaeditorial.com dins del seu bloc de còmic.

Entrevista a Juan Díaz Canales, guionista de BLACKSAD

Son incontables los premios que ha recibido Blacksad. ¿Comporta eso una mayor presión a la hora de abordar cada nuevo álbum?

No lo sé. Lo que sí es cierto es que cuando nos ponemos a trabajar en un libro, intentamos aislarnos de todo eso: de la responsabilidad derivada, de la repercusión de los premios, de lo que te diga la editorial, de la avalancha de opiniones.

Blacksad es un tebeo que goza de gran repercusión, por lo que proporcionalmente nos llega mucho feedback al respecto. Intentamos no prestarle atención, y creo que eso es lo más honesto. Si estás pendiente de lo que dicen los unos y los otros, terminarás haciendo algo que no es lo que tú quieres hacer, sino lo que crees que la gente espera de ti.

¿Mejorará la suerte de Blacksad o sus aventuras seguirán naciendo del azar y hasta cierto punto de su propio cansancio?

La fatalidad, que creo que es una palabra que lo define mejor que la mala suerte, es algo inherente al género negro. En la medida en que el protagonista es un detective que se va a ver inmerso en nuevos casos, nuevas situaciones complicadas y violentes, sin duda va a verse perseguido por la fatalidad. Es un poco marca de la casa. El personaje lo lleva implícito en su propio nombre.

¿Qué otros proyectos tienes en mente?

Poca cosa. Mi prioridad siempre es el siguiente BLACKSAD. Y como el siguiente Blacksad va a estar dividido en dos tomos, el trabajo va a ser doble, así que en ello estoy.

Per a més informació podeu consultar el dossier del Club de novel·la negra de la bd6.

Gaudiu de la lectura!

 

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]