Posts Tagged ‘ Apunt de cine ’

Stephen King al poder

19 d'octubre de 2018

Bàner de Apunt de cine“It” és una pel•lícula de terror estrenada el 2017 i dirigida pel director argentí Andrés Muschietti, que ja ens va sorprendre amb “Mamá” (2013). Està basada en la novel•la del cèlebre escriptor Stephen King que porta el mateix títol. Concretament es centra en la primera meitat del llibre, quan els protagonistes són pre-adolescents. Tot i la dificultat de portar a la gran pantalla un llibre de més de 1000 pàgines, (encara que sigui en dues parts), òbviament no ens pot ensenyar tot el que hi passa. Per tant, el film és força fidel i conserva l’essència de la novel•la de Stephen King, si més no, no difereix dels esdeveniments més transcendents.
Com a dada curiosa s’ha convertit en la pel•lícula de terror més taquillera de la història del cinema superant “El sexto sentido”. A més a més ja està prevista la seqüela “It 2” pel 6 de setembre de 2019. Segueix llegint »

El sacrificio de un ciervo sagrado

20 de setembre de 2018

Bàner de Apunt de cineConeixeu al director de cinema Yorgos Lanthimos? Li diuen el nou Michael Haneke. El recorda, potser perquè  sap generar incomoditat en l’espectador, té un punt de sadisme, en fi angoixa en estat pur. Esteu avisats. Lanthimos és un director de cinema grec, nascut a Atenes. Va començar als anys 90 a fer curtmetratges i anuncis de televisió. Va formar part de l’equip creatiu dels Jocs Olímpics d’Atenes del 2004. Les seves tres últimes pel·lícules, Canino, Langosta i la que presentem avui: El sacrificio de un ciervo sagrado ja el col·loquen actualment com un dels directors de cinema d’autor europeus destacats.

Aquest film ha guanyat molts premis, entre d’ells destaca el millor guió (ex aequo) al Festival de Cannes de l’any 2017.

És un director que sap jugar amb l’espectador, et deixa clavat des del primer moment al seient. Segueix llegint »

Rams, el valle de los carneros

31 d'agost de 2018

Bàner de Apunt de cine

Avui a través del cinema viatgem a Islàndia, la llunyana, extraordinària i volcànica illa. A Rams, el valle de los carneros ens trobem davant d’una història de rivalitat entre germans, explicada de forma minimalista i en un entorn (el món rural islandès) que afavoreix aquesta senzillesa.

L’avalen un munt de premis: millor pel•lícula a Cannes 2015 (Un Certain Regard), nominada a millor pel•lícula als Premis de Cinema Europeu (2015) i l’Espiga d’Or a la millor pel•lícula al Cinema de Valladolid-Seminici. També va ser sel·leccionada pel seu país per representar-lo als Òscars, en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.

És el segon llargmetratge del director islandès  Grímur Hákonarson. És una pel·lícula que té pocs diàlegs, pocs moviments de càmara, pocs personatges i poca acció. Però això no li resta pas interès, al contrari, és senzillament la forma d’expressar-se que ha triat el director.  Per altra banda tenim molta força de les imatges i la pròpia història que t’atrapa des d’un inici. L’autor utilitza aquest minimalisme, que segons el meu parer li encaixa a la perfecció. Segueix llegint »

Doña Clara (Aquarius)

30 de juny de 2018

Bàner de Apunt de cineAvui, acabant de començar l’estiu us proposem la pel·lícula Aquarius, o Doña Clara en la seva traducció al espanyol. És una  interessant proposta provinent del Brasil de la mà d’una excel•lent Sonia Braga. Alguns la recordareu de la telenovel·la  Dancin days als anys 80 a Tv3, que va ser tot un fenòmen a l’època. I a partir d’aqui va començar a ser molt més coneguda internacionalment.

Aquest film ha rebut diferents premis: (Premis César 2016, nominació a la millor pel·lícula estrangera i millor actriu per Sonia Braga al Festival del Mar de Plata 2016). Tot això no fa més que sumar-li interès. 

Clara és una ex crítica musical de Recife de 65 anys, que viu retirada en un edifici particular, l’Aquarius, construït els anys 40 a la chic Avinguda Boa Viagem, que voreja l’oceà. Un important promotor ha comprat tots els apartaments, però ella es nega a vendre el seu. L’estressant situació la pertorba i la porta a pensar en la seva vida, el seu passat i els seus éssers estimats.

El títol original del film  és Aquarius, el nom del controvertit edifici, però s’ha comercialitzat a Espanya amb el nom de la protagonista, Doña Clara. La casualitat ha volgut que en el moment de redacció d’aquest post el nom d’Aquarius sortís a tots els diaris, però res a veure amb aquesta pel·lícula ni amb l’edifici sinó com sabeu amb el vaixell Aquarius que ha portat més de 600 migrants al port de València. Segueix llegint »

The Pelayos

26 de gener de 2018

Bàner de Apunt de cineTerrassa es converteix en la primera ciutat espanyola designada Ciutat Creativa de la Unesco en l’apartat Film, unint-se a les ciutats de Roma (Itàlia), Bradford (Anglaterra), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgaria), Bitola (Macedònia), Sidney (Austràlia), Busan (Corea del Sud) i Santos (Brasil), que ja en formaven part. Enguany també han aconseguit aquest reconeixement Lodz (Polonia), Qingdao (Xina), Brístol (Regne Unit) i Yamagata (Japó).

La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco, creada l’any 2004, va néixer amb l’objectiu de fomentar la cooperació internacional entre ciutats de tot el món per fer de la creativitat un motor de desenvolupament urbà sostenible, d’integració social i de vida cultural, i de reconèixer la creativitat dels seus membres en set àmbits: artesania i arts populars, arts digitals, disseny, cinema, gastronomia, literatura i música. Segueix llegint »

Fatima

4 de gener de 2018

Bàner de Apunt de cine

Avui us presentem Fatima, una pel·lícula guanyadora de tres premis César al 2015. Això ja és una bona presentació d’entrada, però és molt més.

És un film intimista, senzill, que ens farà patir una mica.

Fatima és la protagonista d’aquesta història. És una musulmana immigrant mare de dues filles, Souad, una adolescent rebel de quinze anys i Nesrine, una jove de divuit anys que ha començat la universitat i vol ser metge. La Fatima s’intenta adaptar a França, sense dominar el francès i amb moltes dificultats, però ho fa sobretot pensant en les seves filles.  És conscient que fa un gran esforç que no repercutirà directament en ella.

L’autor del film, Philippe Faucon té ana llarga experiència com a cineasta de films naturalistes, de temàtica social, on explora i reflexiona sobre els problemes dels immigrants a França. Segueix llegint »

Joana Biarnés

23 de gener de 2017

Joana Biarnés, una entre todos és un excepcional documental sobre la considerada la primera fotoperiodista d’Espanya, la Joana Biarnés. Terrassencs, l’hem de conèixer, és de casa nostra i té dimensió internacional.

Fou pionera del fotoperiodisme a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Una figura que va treballar activament als anys 60 i 70, i a partir dels anys 80 es va desvincular del periodisme i va canviar de vida i de professió. Es va instal·lar a Eivissa amb el seu marit i van obrir un restaurant que es deia  Cana Joana, amb un gran èxit.

Quan es va jubilar va tornar al Vallès i no ha estat fins als últims anys que s’ha anat reconeixent la seva trajectòria professional en el món de la fotografia amb diferents exposicions a Terrassa, la publicació de diferents catàlegs, i també amb aquest fantàstic documental, dirigit pel Jordi Rovira i l’Òscar Moreno. Segueix llegint »

El club

19 de desembre de 2016

Bàner de Apunt de cineelclub_larrainAvui us presentem una pel·lícula xilena, El club de Pablo Larraín. Un film sobri i contundent, que no fa més que confirmar que ens trobem ja davant d’un gran director. Aquest és el seu cinquè film, després de la ja molt coneguda No, que va ser nomenada als Oscar per la millor pel·lícula de parla no anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nomenada als premis de l’Acadèmia.

Amb El club Larraín va guanyar l’Ós de Plata -Premi del Públic- al Festival de Berlín del 2015.

El cinema de Pablo Larraín no és flor d’un dia, i a més no està sol, forma part d’un grup important de cineastes, heterogeni i de diferents generacions, entre els quals destaquen Patricio Guzmán, Raúl Ruiz, Silvio Caiozzi, Orlando Lübbert, Andrés Wood, Matías Bize, Maite Alberdi, Sebastián Lelio, o Pepa San Martín, guanyadora amb la pel·lícula Rara del Premi Horizontes Latinos del últim Festival de Cinema de San Sebastián. Per tant el cinema xilè, més viu que mai i amb projectes interessants, encara que potser a vegades no en som del tot conscients. Segueix llegint »

Història de la meva mort

24 de novembre de 2016

Bàner de Apunt de cinehistoria_de_la_meva_mort-865497036-large-1Per fi, Albert Serra al biTer! Aquests dies se’n està parlant molt a la premsa, ja que s’acaba de fer la preestrena a la Filmoteca de Catalunya de l’últim film d’aquest director, La mort de Lluís XIV, que va obtenir un gran ressò després de la seva presentació al Festival de Cannes, i que posteriorment va guanyar el Premi Jean Vigo.

Avui us presentem un dels seus anteriors films, Història de la meva mort, amb el que va guanyar al 2013 el Lleopard d’Or al Festival de Locarno i va estar  reconeguda com una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker. L’Albert Serra és un productor i director de cinema català. El seu primer llargmetratge és Crespià, the film not the village (2003), que no fou estrenat comercialment. Honor de cavalleria (2006), la seva segona pel·lícula, va ser present al Festival Internacional de Cinema de Cannes. Al 2013 va guanyar el Lleopard d’or a Locarno amb la pel·lícula que ens ocupa avui, i l’any 2015 va representar Catalunya a la 56na edició de la Biennal d’Art de Venècia, amb el projecte La singularitat. Però a més de tenir un currículum fantàstic i estar molt reconegut, especialment a França, també és un director de cinema particular, amb fama d’excèntric, polèmic, difícil d’entrevistar, a vegades no sabem si ha creat un personatge propi allunyat del que és en realitat. Però com diu el mateix autor, això poc importa, el que interessa són les seves pel·lícules…  Segueix llegint »

Lancelot du Lac

26 d'agost de 2016

Bàner de Apunt de cineAvui divendres 26 d’agost, amb el passi de Lutero a la biblioteca del districte 6 (a les 17:30 h) es tanca un cicle de pel·lícules de temàtica medieval que s’han projectat en aquesta biblioteca durant els mesos de juliol i agost, dins del III Cicle de Cultura Medieval, celebrat a Terrassa.

lancelotbaixaEl passat 12 de juliol, es va passar Lancelot du Lac (1974) de Robert Bresson, que recrea d’una manera particular la llegenda artúrica de Lancelot.

Des del biTer aprofundirem una mica més en aquest film i en el seu director, el gran Robert Bresson.01.Logo Cultura Medieval

La d’avui no és una pel·lícula fàcil, tampoc ho pretenia el seu director. Però que no sigui de fàcil digestió d’entrada no vol dir que no valgui la pena endinsar-se en la història de Lancelot de la mà del gran director francès. Segueix llegint »


RSS Entrades
RSS Comentaris


BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]