Posts Tagged ‘ Apunt de cine ’

Citizenfour

15 de juny de 2016

Bàner de Apunt de cinecaratulaCitizenfour-CartelAvui us presentem un documental amb clar to de thriller polític; una trama que es desenvolupa entre comunicacions xifrades, espionatge internacional, filtracions periodístiques i la llarga ombra de l’estat nord-americà perseguint els protagonistes de la història; un confident valent i tres periodistes que l’acompanyen en aquesta aventura i esdevenen transmissors del seu missatge.

Citizenfour completa la trilogia que Laura Poitras va començar a escriure amb els seus treballs sobre la Amèrica post 11S. Al 2006 va fer “My Country My Country”,una pel·lícula sobre la ocupació de l’ Irak; i al 2010 The Oath, basada en la presó d’alta seguretat de Guantànamo. Mentre treballava a Berlín editant aquesta última pel·lícula, la que havia de culminar el cicle sobre la batalla contra el terrorisme als Estats Units, comença a rebre correus electrònics xifrats provinents d’un tal Citizenfour. Segueix llegint »

Princesa

28 d'abril de 2016

Bàner de Apunt de cineEns ve de gust apropar-nos a cinematografies potents com la sud-coreana, però encara poc conegudes al nostre país.

Està cada cop més  present a les nostres cartelleres, però sobretot la trobarem a Festivals europeus de renom, com Cannes, Berlín o Venècia. No té una tradició cinematogràfica al darrera, com li passa al cinema xinès o al japonès, però tot i així en les últimes dècades, els seus cineastes més coneguts, com Kim Ki-Duk, Bong Joon-ho, Park Chan-Wook, o Hong Sangsoo s’han fet un lloc en el panorama del cinema mundial.

princesabo

 

Avui apostem per una òpera prima: Princesa (Han Gong-ju) de Lee Su-Jin, la qual ha captivat arreu de tot el món a jurats i públic, obtenint un gran reconeixement internacional. Ha guanyat els premis més importants a Marràqueix, Rotterdam i Fribourg i al Festival de Cinema Asiàtic de Deuaville. Ha estat estrenada a més de 200 cinemes a Corea del Sud, un fet no gaire habitual, sent un film de baix pressupost. A Marràqueix, el director de cinema Martin Scorsese en va dir meravelles i és un gran defensor d’aquest film.   Segueix llegint »

Felices 140

24 de març de 2016

Bàner de Apunt de cine

Felices_140-745389021-large (1)Avui apostem per cinema espanyol recent amb Gracia Querejeta al davant, un nom jove però ja consagrat del cinema espanyol contemporani. I molt ben acompanyada tant per l’artista principal: Maribel Verdú, com pels secundaris: Eduard Fernández, Antonio de la Torre, Marian Álvarez, i Nora Navas, entre d’altres.

Comèdia, drama, humor negre, entreteniment, aquests són els ingredients principals d’aquesta nova pel·lícula de Gracia Querejeta.

És el 40 aniversari de l’Èlia i això serveix de pretext per reunir dins una casa rural amb tota mena de luxes als seus estimats amics i familiars: els vol comunicar que ha guanyat en un joc d’atzar 140 milions d’euros. A partir d’aquell instant, l’ambient comença a enrarir-se i el que en principi semblava un motiu de celebració es trastocarà en un complot de cobdícia per tal d’ aconseguir els diners que li han tocat a la seva amiga. Segueix llegint »

Rebelde

26 de febrer de 2016

Bàner de Apunt de cineAvui amb Rebelle (War Witch) tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en un país de l’Àfrica negra, en conflicte, des del punt de vista d’una nena soldat, interpretada magistralment per Rachel Mwanza, actriu no professional que s’apropia de cada fotograma de la pel·lícula. Rebelle_(2012_film)

En l’imaginari col·lectiu del nostre món occidental l’Àfrica subsahariana és un territori exòtic, bonic i perillós, en permanent guerra. Com a espectadors, estem acostumats o bé als documentals d’animals o bé als conflictes bèl·lics, on els diferents països ens resulten moltes vegades indistingibles entre ells. Tinc la sensació que ens arriba una informació molt parcial d’aquestes nacions, només quan estan en guerra i hi ha implicats països occidentals, o quan alguna epidèmia sembla que pugui traspassar fronteres i afectar al món occidental.

En aquesta pel·lícula un factor a destacar és que el relat és africà. És la veu en off d’una nena d’uns catorze anys que li explica al seu fill el que li ha passat a ella i a la seva família durant els anys de la guerra. Encara que el film sigui canadenc  i no estigui basat en una història real,  te la creus des del primer moment. Segueix llegint »

Retorn als 80: Las amistades peligrosas

16 de gener de 2016

Bàner de Apunt de cine(Dangerous liaisons, 1988) de Stephen Frears. D’entre les moltes pel·lícules  emblemàtiques dels anys 80, quina triarieu vosaltres? Des de Bagdad Café, París Texas, Amadeus, Memorias de Africa, o la mateixa E.T, el Nombre de la rosa, Blade Runner, etc…
Las_amistades_peligrosas-506088902-largeNosaltres hem optat per una pel·lícula d’època dirigida per un enfant terrible del cinema anglès, Stephen Frears, que l’any 1988, va decidir canviar de registre i fer un salt en el temps i passar de l’Anglaterra contemporània amb els seus problemes socials a la França pre-revolucionària, amb Dangerous liaisons (Las amistades peligrosas, 1988).

És una adaptació d’una obra de teatre de Christopher Hampton, que a la vegada és una adaptació de la famosa novel·la epistolar escrita per Pierre Choderlos de Laclos al 1782. Al llarg de la història ha tingut numeroses adaptacions al cinema, al teatre, a la televisió i fins i tot a l’òpera.  Del cinema l’adaptació més famosa és la que presentem avui, amb uns impressionants John Malkovich i Glenn Close. La versió de Milos Forman, Valmont, està prou bé però es va estrenar el mateix any que la de Frears, i això li va restar protagonisme i repercussió.   També tenim Crueles intenciones de Roger Kumble, o fins i tot la sud-coreana Scandal -Joseon namnyeo sangyeoljisa (2003) de Je-yong Lee o la més recent Dangerous liaisons del també sud-coreà Jin-ho Hur.   Segueix llegint »

Sed de mal d’Orson Welles

12 de desembre de 2015

egara negra2


Caretl_sed_de_mal_20080826120352El passat 6 de maig de 2015 es van complir 100 anys del naixement d’Orson Welles, i durant tot el 2015 s’ han estat realitzant diferents actes d’homenatge i recordatoris a un dels grans mestres del cinema.
Welles fou un artista pluridisciplinari essencialment conegut per la seva faceta cinematogràfica, però que també va estendre la seva activitat al teatre, a la ràdio, a la televisió, a la política i fins i tot a la màgia.
Des del biTer ens hem volgut apropar a Orson Welles des d’una gran pel•lícula policíaca: Sed de mal, títol de la versió espanyola del títol original: Touch of evil.

És una obra important dins de la filmografia de Welles, però no és la pel•lícula més coneguda ni la més reconeguda,  ja que el primer film i també el més ben considerat ha estat des de sempre Ciudadano Kane. D’aquest s’ha dit que és un dels millors de la història del cinema. Segueix llegint »

Mommy

10 de novembre de 2015

Bàner de Apunt de cine(Mommy, 2014) de Xavier Dolan

Avuí us presentem una de les sensacions del 2014, Mommy del canadenc Xavier Dolan. Amb només 25 anys ja porta 5 pel•lícules, totes interessants i amb bones crítiques, i la última de la que ens n’ocuparem avuí amb un premi de públic al Festival de Cannes 2014.
caraA.epsDolan ja ha estat comparat amb altres enfants terribles del cinema com poden ser John Cassavetes o Pedro Almodóvar.

A Mommy ens trobem amb Die, una mare vídua que s’encarrega tota sola del seu fill adolescent, amb el trastorn TDAH i amb episodis de violència.
Aquesta pel•lícula presenta  tres clars protagonistes: Die, potser la més protagonista dels tres, el seu fill Steve i Kyla una veïna amb problemes de tartamudesa, que esdevé quasi sense voler-ho la tercera protagonista i un personatge clau en el desenvolupament d’aquesta història. Els tres estan al límit, i més conscientment o més inconscientment es necessiten i fan pinya. Segueix llegint »

La Teranyina

9 d'octubre de 2015

Bàner de Apunt de cine(La Teranyina, 1990) d’Antoni Verdaguer.

Avuí l’apunt de cine és terrassenc. Antoni Verdaguer, director de cinema de Terrassa va dirigir al 1990, ja fa 25 anys, La Teranyina, una adaptació de l’obra homònima de Jaume Cabré.
La telarañaEn motiu d’aquest 25è aniversari s’han celebrat a Terrassa una sèrie d’actes, entre els quals destaca la reestrena d’aquesta pel·lícula, digitalitzada i remasteritzada de nou, en el marc de la XIII Fira Modernista d’aquesta ciutat. També es va aprofitar per realitzar un nou making of molt interessant anomenat Mapa de la ciutat de les Feixes.
El cinema català al llarg de la seva història, i encara actualment, ha tingut l’assignatura pendent d’esclatar definitivament  i consolidar-se com a cinema amb marca pròpia, com si que ho ha fet per exemple el cinema espanyol. Tot i així, considerem i ho volem reivindicar des d’aquí que el cinema català està farcit de bones pel·lícules, i La Teranyina n’és un clar exemple.
Antoni Verdaguer té una extensa filmografia en la que destaquen la mateixa La Teranyina, L’escot, l’adaptació de la novel·la Amorrada al piló de Maria Jaén, el documental Raval, Raval…, premi Barcelona (2006) a la millor pel·lícula catalana i una de les últimes, Jordi Dauder, la revolució pendent, que va obtenir el premi Gaudí (2013) a la millor pel·lícula documental. Segueix llegint »

De tal padre, tal hijo

7 d'agost de 2015

Bàner de Apunt de cine(De tal padre, tal hijo, 2013) de Hirokazu Kore-eda

Avui us presentem De tal padre, tal hijo de Hirokazu Kore-eda, un director de cinema japonès, ja consagrat i que comença a ser prou conegut en el nostre país. Des del biTer em som fans i ja és la tercera pel·lícula que comentem d’aquest autor.
detalpadretalhijo21060879_20131126103334845Avui en dia és un clar exponent del cinema japonès contemporani, qui retrata com ningú la quotidianitat del país nipó. Considerat un clar hereu del minimalisme d’un dels considerats mestres del cinema oriental: Yasuhiro Ozu.  Encara que el propi Kore-eda es sorprèn d’aquesta herència que se li atribueix respecte a Ozu, se sent orgullós de que el comparin o que el considerin un dels seus hereus cinematogràfics.
Kore-eda va començar filmant documentals, és per això que constatem la utilització de les eines pròpies d’aquest gènere a les seves obres de ficció.
La infància és un tema recurrent a les pel·lícules d’aquest director. Ja ho vam veure a Nadie sabe i a Kiseki . Podríem dir que és el relat familiar el que hi és present en aquest tres films, enfocat des de diferents punts de vista i des de diferents problemàtiques, però és en aquest context en que l’autor se sent còmode. Segueix llegint »

El Skylab

16 de juliol de 2015

Bàner de Apunt de cine
(El Skylab, 2012) de Julie Delpy.

Estem en un juliol molt calorós i ens ve de gust presentar-vos una comèdia francesa estiuenca, àcida, però d’humor al cap i a la fi.
El_Skylab-282298403-largeL’Skylab va ser la primera estació espacial nord-americana que va girar al voltant de la terra. Una missió espacial que des del 2011 també dóna nom a la quarta pel·lícula dirigida per l’aparentment angelical Julie Delpy. Va guanyar el premi especial del Jurat al Festival de San Sebastián del 2012.
Comèdia divertida, ambientada a la campagne francesa, el marc de tantes obres mestres del cinema francès, però des del meu punt de vista el punt fort d’aquest sentit de l’humor, molt francès per altra banda, és el sentit punyent que s’amaga al darrera d’algunes converses aparentment només divertides.
Julie Delpy és actriu, cantautora, guionista i directora de cinema. Fins al moment més coneguda com a actriu que com a directora, però presenta un bagatge a la seva esquena de cinema d’autor prou considerable que de ben segur l’ajudarà alhora de configurar la seva carrera com a directora. Ha treballat amb Godard, Kieslowsky,  Bertrand Tavernier i Richard Linklater, entre d’altres. Segueix llegint »


RSS Entrades
RSS Comentaris


BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]