Fa pocs dies hem pogut seguir pels mitjans de comunicació les polèmiques suscitades per la prohibició i suspensió (finalment exposada amb dimissió inclosa del director de la institució) de l’obra Hute couture 04 transort de l’austríaca Inès Doujack que formava part de l’exposició La bèstia i el sobirà al Macba. Per altra banda, a Madrid, el Museo de las Ciencias Naturales ha “cancel·lat” la performance de les artistes Laura Corcuera i Mónica Cofiño titulada Excreta que figurava com a colofó d’una mostra dedicada a la merda. Ho sé, he abusat de l’element escatològic en aquesta secció, però avui no és la meva intenció augmentar els vostres coneixements sobre la qüestió. Només us detallo que la performance consistia a defecar al monument dedicat a la Constitució espanyola que hi ha al davant del museu, tal com podeu observar a la fotografia adjunta cortesia de les artistes.
Com era d’esperar la caverna mediàtica a Madrid va posar el crit al cel. La dura reacció demostra el que les artistes pretenen denunciar la necessària i urgent regeneració democràtica (ja sabem que la merda és adob i que l’adob serveix per ajudar a créixer una planta nova). Amb quina esportivitat es prendria una acció similar a Catalunya, per posar un exemple, si algun artista ho dugués a terme al Monument a Rafael Casanova? Més enllà de la qüestió d’on són els límits de la llibertat d’expressió a l’art, de si aquestes suspensions són o no censura, em preocupa més el fet que vivim una època de sobreprotecció moral i ètica, el que se sol conèixer amb un terme que odio: el políticament correcte. Segueix llegint »
Aficionats i aficionades, maníacs i maníaques del còmic, sóc aquí per fer-vos de tant en tant unes recomanacions d’una de les activitats que més m’agrada: llegir còmics. També espero que amb la vostra participació, suggeriments o comentaris demostrem que el còmic no és la germaneta pobre de les arts, si no tot el contrari. Animeu-vos amb mi i deixeu anar per aquest bloc tots els vostres pensaments “comiqueros”! Paraula d’Hergé!
No cal dir que en aquests menesters, la creació d’èxits musicals per benzineres i ferreteries, l’habilitat ibèrica és llegendària, treballada amb coratge i tenacitat, és un arbre frondós ple de fruits del qual us en donaré un petit tast, perquè podeu gaudir a ple pulmó del plaer d’arrodolar per la senda de la infàmia musical. Tampoc he descuidat el panorama internacional, que també ens ha donat grans alegries. El deshonor musical no té fronteres. Així doncs, emulant aquell edificant article i en homenatge al gran Jaime Gonzalo, aquí teniu la meva llista, millorable per suposat, però amb la confiança de propers lliuraments més esfereïdors. De moment, i per anar caldejant l’ambient, aquí van les primeres 
Últims comentaris