Posts Tagged ‘ Biblioteca Central de Terrassa (bct) ’

Sense nostàlgia de Feliu Formosa

26 de novembre de 2015

coventry garden-guanyadora

 

rosaribellambgustok20151106_114530

Rosa Ribell, davant de l’Hotel Suís (Sabadell).

FORMOSA, Feliu. Sense nostàlgia. Barcelona: Proa, 2015. ISBN: 9788475885407

Bé, diria, que només l’autor  de per si, ja és una recomanació per llegir el llibre, però m’estendré una mica més.
Penso que més enllà del que resulta d’amè la lectura de qualsevol llibre de Feliu Formosa, per la seva narrativa, la seva gran capacitat descriptiva, aquest en concret, a més, pot agradar a tots aquells que els hi agrada descobrir espais nous, i també per aquells que recorden, sense nostàlgia com era el Sabadell dels 40 i 50.
Si parlo de Sabadell, tan a prop de Terrassa, però també generalment molt desconeguda, no es qüestió de comparar les ciutats. Són diferents, tenen la seva història i Feliu Formosa que va viure uns anys a Sabadell, en aquest llibre fa un recorregut amb la seva filla pels llocs més recordats per ell. Amb els seus ulls veiem la grisor d’aquells anys de la postguerra, en que el gris i el negre i l’olor de la humitat de les filatures, es palpava als carrers. Segueix llegint »

5 dijous amb la Roser

29 d'octubre de 2015

coventry garden-guanyadora

5dijousamblaroserEl Centre de Documentació i Museu Tèxtil (www.cdmt.es) i els Amics de les Arts (www.amicsdelesarts-jjmm.cat) han presentat un cicle de trobades en homenatge a Roser López Monsò, conservadora del CDMT i amiga, que l’estiu del 2014 ens va deixar a causa d’una greu malaltia. Segueix llegint »

La Teranyina

9 d'octubre de 2015

Bàner de Apunt de cine(La Teranyina, 1990) d’Antoni Verdaguer.

Avuí l’apunt de cine és terrassenc. Antoni Verdaguer, director de cinema de Terrassa va dirigir al 1990, ja fa 25 anys, La Teranyina, una adaptació de l’obra homònima de Jaume Cabré.
La telarañaEn motiu d’aquest 25è aniversari s’han celebrat a Terrassa una sèrie d’actes, entre els quals destaca la reestrena d’aquesta pel·lícula, digitalitzada i remasteritzada de nou, en el marc de la XIII Fira Modernista d’aquesta ciutat. També es va aprofitar per realitzar un nou making of molt interessant anomenat Mapa de la ciutat de les Feixes.
El cinema català al llarg de la seva història, i encara actualment, ha tingut l’assignatura pendent d’esclatar definitivament  i consolidar-se com a cinema amb marca pròpia, com si que ho ha fet per exemple el cinema espanyol. Tot i així, considerem i ho volem reivindicar des d’aquí que el cinema català està farcit de bones pel·lícules, i La Teranyina n’és un clar exemple.
Antoni Verdaguer té una extensa filmografia en la que destaquen la mateixa La Teranyina, L’escot, l’adaptació de la novel·la Amorrada al piló de Maria Jaén, el documental Raval, Raval…, premi Barcelona (2006) a la millor pel·lícula catalana i una de les últimes, Jordi Dauder, la revolució pendent, que va obtenir el premi Gaudí (2013) a la millor pel·lícula documental. Segueix llegint »

En record a Daniel Blanxart

12 d'agost de 2015

coventry garden-guanyadoraDaniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat, 1884-Barcelona, 1965)

Aquest 2015 fa 50 anys de la mort de Daniel Blanxart i Pedrals, que fou enginyer industrial i va destacar en la renovació de l’ensenyament tèxtil i en  la millora d’aquesta activitat productiva. Per altra banda va ser un gran aficionat a la música i un gran col·leccionista.

4Daniel_Blanxart_Pedrals_large

1) Daniel Blanxart i Pedrals

Des del biTer volem aprofitar aquest post  per apropar-nos a aquest important personatge terrassenc, conèixer-lo una mica millor i ser una mica més conscients de l’ empremta que ens ha deixat.

blanxart1Imatge_8

2) Fotografia de Daniel Blanxart donant classe a l’Escola d’Enginyers de Terrassa (al costat de la pissarra, de cara) (1924). Arxiu Família Blanxart

Va ser catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa i professor a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa, a l’Escola Industrial i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Va ser el fundador i director del Laboratori d’Assaigs i Investigacions Tèxtils del Condicionament Terrassenc, laboratori pioner a Espanya en l’especialitat tèxtil que va assolir des dels primers moments un gran prestigi i va esdevenir un veritable centre d’investigació, assessorament i control de qualitat al servei de la indústria tèxtil. Segueix llegint »

Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme

8 de juliol de 2015

coventry garden-guanyadora
BIARNÉS, Joana. Juana Biarnés: a contracorriente. Madrid: La Fábrica, cop. 2015.

“La fotografia és, més que res, una manera de mirar. No és la mirada en sí mateixa.” Aquesta frase de Susan Sontag (Nueva York, 1933), reflexa a la perfecció l’obra de la fotògrafa terrassenca Joana Biarnés.

Biarnes_4272_C.Castro

Joana Biarnés i Jaume Casanovas a l’estudi fotogràfic

Pionera en el fotoperiodisme, l’obra de la Joana Biarnés és plena de continguts i molt suggeridora, reflexa la realitat social d’una època, a la vegada que ens endinsa en els personatges del moment. En paraules d’ella mateixa el vell ofici de fotògraf no consisteix en fer fotografies, sinó el de fer la fotografia, expressar mitjançant la imatge capturada la realitat del moment, i això és el que ens ofereix aquest llibre, un conjunt de quaranta vuit imatges que ens fan reviure els personatges i l’interès periodístic del anys seixanta i setanta. Segueix llegint »

Festa Major de Terrassa: una mirada al passat

3 de juliol de 2015

coventry garden-guanyadoraCom cada any, el diumenge després de Sant Pere, ja la tenim aquí: la Festa Major de Terrassa.
Des del biTer ens volem afegir a la Festa, ens hi acostarem des d’un punt de vista històric, apropant-nos a les festes majors d’altres temps a través dels seus programes, conservats a la Biblioteca Central de Terrassa i també digitalitzats i consultables per Internet: Programes de Festa Major 1900-1930

2015cartell-fm af

Programa de la Festa Major 2015

Fa més de dos segles que la Festa Major de Terrassa es celebra en les mateixes dates, el cap de setmana després de Sant Pere. Els motius pel quals va triar-se una data com aquesta venen de temps molt llunyans: des de l’Edat Mitjana la vila de Terrassa pertanyia a la parròquia de Sant Pere i per això la Festa Major s’esqueia per la diada de Sant Pere. Però quan l’any 1800 es va concedir, per part del rei, la total independència del poble de Sant Pere respecte de Terrassa, la vila acordar celebrar la seva Festa Major el diumenge següent de Sant Pere per no coincidir amb la del poble.

La nostra festa, al igual que la majoria de festes dels pobles i ciutats del nostre país tenen uns origens ancestrals, directament relacionades amb les collites anuals. Per això, la majoria de pobles continuen celebrant la seva festa major a l’estiu, a la fi o a l’inici de la collita. Encara que l’origen de la festa és clarament medieval, moltes d’aquelles tradicions s’han perdut, i podem dir que ara actualment l’estructura de la festa beu directament de l’estructura que es va consolidar a finals del segle XIX, amb un simbolisme i unes característques que ara considerem com a pròpies. Segueix llegint »

Un cop d’ull al fons patrimonial

30 de juny de 2015

coventry garden-guanyadora[Modo de fer lo blau ab cubell]. [S.l.: s.n., 18-?]

portadella

Portadella amb el segell característic del llegat Soler i Palet

Aquest llibre és un manuscrit procedent del llegat del Josep Soler i Palet, que identifiquem clarament pel segell que posaven a les portades dels documents que conformaren la seva biblioteca.

Desconeixem l’autoria, doncs no porta cap firma ni dóna indicis de qui en pot ser el propietari.

Hem deduït que deu datar del s. XIX per una referència anotada en un paper petit solt que estava dins el llibre, i on explica ”Vinyals en una nota quem dona porta que si lo blau es baix si ha deposa…”. Segueix llegint »

Fina Ginesta recomana Personatges convertits en paraules

19 de maig de 2015

coventry garden-guanyadoraPALOMA, David. Personatges convertits en paraules. Barcelona: Barcanova, 2015.

Personatges convertits en paraulesEl títol és ben suggestiu i desvetlla de bon començament la curiositat per saber qui són aquests personatges que han quedat immortalitzats quan el seu nom propi s’ha convertit en un substantiu més o menys usat en la parla quotidiana.
L’índex comença amb la paraula acadèmia i acaba amb zepelí. Entremig paraules ordenades de manera alfabètica, unes més usades que d’altres. El que el fa interessant és la manera com està ordenada la informació. En primer lloc se’ns explica d’on prové el nom propi de la paraula, és a dir el personatge que n’ha donat l’origen. En segon lloc s’explica la procedència de la paraula i finalment la curiositat.
Sabíeu que la paraula “jacuzzi”, prové d’un personatge anomenat Candido Jacuzzi? Si en voleu saber més coses, només us cal continuar llegint la història d’aquest personatge.
Més de 150 paraules amb el seu personatge, el seu origen i les seves anècdotes. A més també podeu triar com llegir-lo: de manera alfabètica, o segons la vostra personal freqüència d’ús.

Un llibre difícil de catalogar i ben estimulant de llegir. Apte per a persones curioses i amb ganes de saber més de les paraules i de la cultura en general.
Som-hi? Us agradarà.

Recomana: Fina Ginesta, des del TROBADES A LA TERRASSA de la Biblioteca Central de Terrassa, bct.

David Yeste recomana Cabaret Pompeya

26 de març de 2015

Cabaret Pompeya a la bctMARTÍN, Andreu. Cabaret Pompeya. Barcelona : Edicions 62, 2011. (El Balancí; 660) ISBN 9788429768565

Recomano Cabaret Pompeya, d’Andreu Martín, per la seva ambició en la voluntat d’explicar-nos la història del segle XX a Barcelona a través de les biografies de tres amics, tot dibuixant les trames socials i polítiques amb la ploma de l’amistat d’aquests tres joves que viuran en primera persona l’ambient de la Barcelona de les bombes i els pistolers sindicals, els enfrontaments entre el Sindicat Lliure i l’Únic, la Guerra Civil i els fets del Maig de 1937, l’època de postguerra, la dictadura, fins a la mort de Franco… Tot cosit i relligat des de el punt de vista del fill d’un d’aquests tres amics, que provarà de reconstruir la història, tot novel·lant-la. En aquesta obra, que hom ha anomenat com ‘la gran novel·la negra de Barcelona’, Andreu Martín aconsegueix barrejar amb saviesa els gènere policial amb l’històric, mantenint la tensió narrativa amb girs inesperats, amb personatges perfectament dibuixats —sovint oposats entre ells, tot fugint d’un maniqueisme que resultaria artificial—, i ajustant-se, però, al context històric.

Una novel·la per a no oblidar i, sobretot, per a no oblidar-se’n, en aquests temps on la memòria —històrica, però també la personal— sembla ser un valor tan escàs.

Recomana: David Yeste, des del Club de lectura de la Biblioteca Central de Terrassa (bct)

Els bibliotecaris recomanen… Moon river de Vicenç Villatoro

5 de març de 2015

Moon RiverVILLATORO, Vicenç. Moon River. Barcelona, Columna 2011. (Clàssica; 882) ISBN 9788466413749.

Dos desconeguts es troben un diumenge de setembre a la sala d’urgències del Clínic. Parlen. D’ell coneixem una mica el rerefons, escriptor que no pot escriure, emocionalment tocat. D’ella no en sabem res, tan sols que podria estar molt malalta i que se sent sola malgrat que té marit i fills. Dos desconeguts es fan confidències, reflexionen, ballen, es consolen. Parlen de temes essencials, la malaltia, la mort, l’amistat, l’amor. Plana la pregunta de tot malalt, ‘per què a mi’?

Maria i Pere. Un encontre d’un sol dia, potser un agredolç record per a tota la vida.

Recomana: Simonetta Borghini, des de la Biblioteca Central de Terrassa (bct)


RSS Entrades
RSS Comentaris


BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]