Posts Tagged ‘ cinema ’

Citizenfour

15 de juny de 2016

Bàner de Apunt de cinecaratulaCitizenfour-CartelAvui us presentem un documental amb clar to de thriller polític; una trama que es desenvolupa entre comunicacions xifrades, espionatge internacional, filtracions periodístiques i la llarga ombra de l’estat nord-americà perseguint els protagonistes de la història; un confident valent i tres periodistes que l’acompanyen en aquesta aventura i esdevenen transmissors del seu missatge.

Citizenfour completa la trilogia que Laura Poitras va començar a escriure amb els seus treballs sobre la Amèrica post 11S. Al 2006 va fer “My Country My Country”,una pel·lícula sobre la ocupació de l’ Irak; i al 2010 The Oath, basada en la presó d’alta seguretat de Guantànamo. Mentre treballava a Berlín editant aquesta última pel·lícula, la que havia de culminar el cicle sobre la batalla contra el terrorisme als Estats Units, comença a rebre correus electrònics xifrats provinents d’un tal Citizenfour. Segueix llegint »

Pioners del showtime

21 d'abril de 2016

PAC

Cervantes i ShakespeareCervantes (1547-1616) – Shakespeare (1564-1616)

Sembla gairebé un prodigi que 400 anys després de la mort d’aquests dos genis de les lletres, encara serveixin d’inspiració, no només en l’àmbit literari, sinó en qualsevol tipus d’art i, sobretot avui en dia, en el món del cinema i la televisió.

És cert que ells mateixos van beure de fonts més antigues, principalment la grega, que segueix sent la mare de tot, però van tenir l’habilitat de captar en els elements quotidians i els comportaments socials, l’essència del que som i, el més important de tot, ho van saber transmetre com cap altre, convertint-los en referents inesgotables pels segles venidors.

Precisament per això, aprofitant aquesta commemoració, volem fer un petit repàs de com les seves obres i els seus personatges segueixen formant part de la nostra vida, sobretot, de qui som malalts de cinema i sèries, i podreu comprovar que estem davant els dos guionistes més prolífers del món audiovisual.

Segueix llegint »

Rebelde

26 de febrer de 2016

Bàner de Apunt de cineAvui amb Rebelle (War Witch) tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en un país de l’Àfrica negra, en conflicte, des del punt de vista d’una nena soldat, interpretada magistralment per Rachel Mwanza, actriu no professional que s’apropia de cada fotograma de la pel·lícula. Rebelle_(2012_film)

En l’imaginari col·lectiu del nostre món occidental l’Àfrica subsahariana és un territori exòtic, bonic i perillós, en permanent guerra. Com a espectadors, estem acostumats o bé als documentals d’animals o bé als conflictes bèl·lics, on els diferents països ens resulten moltes vegades indistingibles entre ells. Tinc la sensació que ens arriba una informació molt parcial d’aquestes nacions, només quan estan en guerra i hi ha implicats països occidentals, o quan alguna epidèmia sembla que pugui traspassar fronteres i afectar al món occidental.

En aquesta pel·lícula un factor a destacar és que el relat és africà. És la veu en off d’una nena d’uns catorze anys que li explica al seu fill el que li ha passat a ella i a la seva família durant els anys de la guerra. Encara que el film sigui canadenc  i no estigui basat en una història real,  te la creus des del primer moment. Segueix llegint »

Retorn als 80: Las amistades peligrosas

16 de gener de 2016

Bàner de Apunt de cine(Dangerous liaisons, 1988) de Stephen Frears. D’entre les moltes pel·lícules  emblemàtiques dels anys 80, quina triarieu vosaltres? Des de Bagdad Café, París Texas, Amadeus, Memorias de Africa, o la mateixa E.T, el Nombre de la rosa, Blade Runner, etc…
Las_amistades_peligrosas-506088902-largeNosaltres hem optat per una pel·lícula d’època dirigida per un enfant terrible del cinema anglès, Stephen Frears, que l’any 1988, va decidir canviar de registre i fer un salt en el temps i passar de l’Anglaterra contemporània amb els seus problemes socials a la França pre-revolucionària, amb Dangerous liaisons (Las amistades peligrosas, 1988).

És una adaptació d’una obra de teatre de Christopher Hampton, que a la vegada és una adaptació de la famosa novel·la epistolar escrita per Pierre Choderlos de Laclos al 1782. Al llarg de la història ha tingut numeroses adaptacions al cinema, al teatre, a la televisió i fins i tot a l’òpera.  Del cinema l’adaptació més famosa és la que presentem avui, amb uns impressionants John Malkovich i Glenn Close. La versió de Milos Forman, Valmont, està prou bé però es va estrenar el mateix any que la de Frears, i això li va restar protagonisme i repercussió.   També tenim Crueles intenciones de Roger Kumble, o fins i tot la sud-coreana Scandal -Joseon namnyeo sangyeoljisa (2003) de Je-yong Lee o la més recent Dangerous liaisons del també sud-coreà Jin-ho Hur.   Segueix llegint »

Sed de mal d’Orson Welles

12 de desembre de 2015

egara negra2


Caretl_sed_de_mal_20080826120352El passat 6 de maig de 2015 es van complir 100 anys del naixement d’Orson Welles, i durant tot el 2015 s’ han estat realitzant diferents actes d’homenatge i recordatoris a un dels grans mestres del cinema.
Welles fou un artista pluridisciplinari essencialment conegut per la seva faceta cinematogràfica, però que també va estendre la seva activitat al teatre, a la ràdio, a la televisió, a la política i fins i tot a la màgia.
Des del biTer ens hem volgut apropar a Orson Welles des d’una gran pel•lícula policíaca: Sed de mal, títol de la versió espanyola del títol original: Touch of evil.

És una obra important dins de la filmografia de Welles, però no és la pel•lícula més coneguda ni la més reconeguda,  ja que el primer film i també el més ben considerat ha estat des de sempre Ciudadano Kane. D’aquest s’ha dit que és un dels millors de la història del cinema. Segueix llegint »

Els límits de l’estupidesa humana

16 de novembre de 2015

PAC

 

“El patriotisme és l’últim refugi dels canalles”

Samuel Johnson, poeta i assagista anglès (S. XVIII)

 

La aventuras del buen soldado Švejk

Las aventuras del buen soldado Švejk (1923), Jaroslav Hašek

    Albert Einstein va dir en certa ocasió: “només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana; i de la primera no n’estic gaire segur”.

    El 28 de juliol de l’any 1914, l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria va ser assassinat a Sarajevo, aquest fet va provocar l’inici de la Primera Guerra Mundial coneguda com la Gran Guerra. També d’aquesta manera comença la novel·la que avui us presentem. Ambdues, guerra i novel·la, contribueixen a certificar de forma empírica que, efectivament, i tal com Einstein afirmava, l’estupidesa humana no té límits.

    L’autor d’aquesta magnífica obra fou l’escriptor i periodista txec Jaroslav Hašek, que la va publicar per entregues des de 1921 fins a la seva mort l’any 1923, deixant les aventures d’aquest entranyable soldat inacabades. Švejk, que pot ser considerat el seu alter ego, és un individu ventrut i bandarra, que es guanya la vida amb negocis de dubtosa legalitat, amant de les tavernes, la gresca i la conversa. Li serveix per criticar de manera satírica i burleta, mitjançant la seva innata idiotesa, l’absurditat de la guerra, la degeneració i l’abús dels estaments que la provoquen i la nodreixen: la política, l’exèrcit, les institucions mèdiques i religioses… Farceix aquestes pàgines d’experiències pròpies i, fins i tot, de personatges reals, amb un estil i un llenguatge que l’apropen al poble, a la gent del carrer, i que l’allunyen completament d’un compatriota seu, el també escriptor Franz Kafka, tot i que ambdós evidencien l’exigüitat de l’individu davant l’excessiva burocratització de l’Imperi.

Segueix llegint »

Mommy

10 de novembre de 2015

Bàner de Apunt de cine(Mommy, 2014) de Xavier Dolan

Avuí us presentem una de les sensacions del 2014, Mommy del canadenc Xavier Dolan. Amb només 25 anys ja porta 5 pel•lícules, totes interessants i amb bones crítiques, i la última de la que ens n’ocuparem avuí amb un premi de públic al Festival de Cannes 2014.
caraA.epsDolan ja ha estat comparat amb altres enfants terribles del cinema com poden ser John Cassavetes o Pedro Almodóvar.

A Mommy ens trobem amb Die, una mare vídua que s’encarrega tota sola del seu fill adolescent, amb el trastorn TDAH i amb episodis de violència.
Aquesta pel•lícula presenta  tres clars protagonistes: Die, potser la més protagonista dels tres, el seu fill Steve i Kyla una veïna amb problemes de tartamudesa, que esdevé quasi sense voler-ho la tercera protagonista i un personatge clau en el desenvolupament d’aquesta història. Els tres estan al límit, i més conscientment o més inconscientment es necessiten i fan pinya. Segueix llegint »

El Skylab

16 de juliol de 2015

Bàner de Apunt de cine
(El Skylab, 2012) de Julie Delpy.

Estem en un juliol molt calorós i ens ve de gust presentar-vos una comèdia francesa estiuenca, àcida, però d’humor al cap i a la fi.
El_Skylab-282298403-largeL’Skylab va ser la primera estació espacial nord-americana que va girar al voltant de la terra. Una missió espacial que des del 2011 també dóna nom a la quarta pel·lícula dirigida per l’aparentment angelical Julie Delpy. Va guanyar el premi especial del Jurat al Festival de San Sebastián del 2012.
Comèdia divertida, ambientada a la campagne francesa, el marc de tantes obres mestres del cinema francès, però des del meu punt de vista el punt fort d’aquest sentit de l’humor, molt francès per altra banda, és el sentit punyent que s’amaga al darrera d’algunes converses aparentment només divertides.
Julie Delpy és actriu, cantautora, guionista i directora de cinema. Fins al moment més coneguda com a actriu que com a directora, però presenta un bagatge a la seva esquena de cinema d’autor prou considerable que de ben segur l’ajudarà alhora de configurar la seva carrera com a directora. Ha treballat amb Godard, Kieslowsky,  Bertrand Tavernier i Richard Linklater, entre d’altres. Segueix llegint »

Apunt de cine. Incendies

13 de maig de 2015

Incendies (2010). Direcció: Denis Villeneuve.

incendies bona

Una imatge impactant serveix per introduir la història. Uns nens de cap rapat, desproveïts d’identitat, ben formats en fila i preparats per la guerra. L’escena, plena de força, ens prepara per una violència implícita que acompanya a la cinta en molts moments. INCENDIES1Aquesta imatge, d’entrada sembla inconnexa amb la trama que està a punt de començar, però s’entén cap al final, quan s’acaba tancant el cercle i trobem el sentit de tot plegat. Villeneuve presenta un thriller psicològic on un assumpte familiar esdevé el fil conductor que ens endinsa en una història on, passat i  present van de la mà i que relata com drames viscuts a la guerra, arriben a traspassar generacions; tot i semblar fets llunyans en l’espai i en el temps.                                                                         Segueix llegint »

Apunt de cine. La Plaga

6 de març de 2015

La Plaga (2013). Direcció: Neus Ballús

La_plaga-818393424-large

Ens ve molt de gust presentar una pel•lícula de cinema català al biTer, i una pel•lícula de qualitat, com és aquesta.
La Plaga va ser la guanyadora l’any passat (2014) dels Premis Gaudí. És el primer llargmetratge de la directora molletana Neus Ballús.
Es va estrenar al febrer del 2013 a la Berlinale –Festival Internacional de Cinema de Berlín-, i des d’aleshores no ha parat. Ha estat present a molts Festivals i ha anat sumant nominacions i premis. Finalment, va arribar als Premis Gaudí del 2014 i va guanyar 4 Gaudís: millor pel•lícula catalana, millor direcció, millor guió original i millor muntatge. Els premis han estat importants i una plataforma de llançament, però el que realment nosaltres valorem és la qualitat cinematogràfica i també humana del film. Segueix llegint »


RSS Entrades
RSS Comentaris


BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]