Posts Tagged ‘ Dia mundial de la poesia ’

“28” La mort és la funció… de Feliu Formosa

12 d'abril de 2014

aifeliu3

poemes-222
28

La mort és la funció;
un ull que no mira,
mentre que l’altre
escruta el buit.

O un breu batec
sota les plomes càlides,
al qual estem atents
tot desitjant
ignorar el dol.

Vull que et despullis
davant meu, dreta,
mentre jo també ho faig.
I després l’abraçada
(perquè ens hi va la vida).

De: Al llarg de tota una impaciència (1994)
Segueix llegint »

L’itinerari “Ai Feliu, quina alegria!”

11 d'abril de 2014

aifeliu3

Avui us convidem a seguir un “‘itinerari” molt especial. L’itinerari és una guia de lectura mensual de la Biblioteca Central de Terrassa. La recomanació temàtica d’aquest mes és dedicada a l’autor Feliu Formosa. Aquí us la mostrem:

Segueix llegint »

“16” Ell surt de sota l’aigua… de Feliu Formosa

6 d'abril de 2014

aifeliu3

16

Al pintor Miquel Anglès

Ell surt de sota l’aigua
amb unes quantes ostres
poemes-222que ha arrencat de les roques.

Ella,
nua a la cala.

Amb la navalla,
ell va obrint les valves
i tots dos xuclen
la carn de cada ostra.

Lentament, sota el sol,
després es llepen
la pell salada i tòrrida
que reté encara algunes gotes
d’aigua del bany recent
en una mar perfecta.

Respiro fondo:
cap conclusió.

De: Al llarg de tota una impaciència (1994)

Segueix llegint »

“Riu soterrat” (2) de Feliu Formosa

6 d'abril de 2014

aifeliu3

RIU SOTERRAT

2

No cal dir com he passat
del patir a la coneixença
poemes-222o d’un amor a l’amor
per patir sabent per què.

No cal dir com he ignorat
les causes del sofriment,
lluny de tota coneixença,
en voler-te per a mi.

No cal dir que encara et vull
i que lluito per tenir-te
amb la teva llibertat.
No cal dir que lluito amb mi.

No cal dir que quan et tinc
és com si ja t’enyorés,
pro si l’amor em retorna
al teu cos, cal dir res més?

De: Impasse (1992)

Segueix llegint »

“IX” La remotíssima llegenda… de Feliu Formosa

5 d'abril de 2014

aifeliu3
IX

LEAR: ¿D’on vinc? ¿On sóc? ¿La bella llum del dia?
Estic en una gran confusió.
Em faria morir de pietat
veure algú altre en un estat així.

WILLIAM SHAKESPEARE, El rei Lear

La remotíssima llegenda. El bufó sota la tempesta. L’acte al llindar de la raó i la follia. La bellesa del crim. La soledat del monarca. L’amor dels assassins. El paisatge devastat. La mutilació. El vell alienat més enllà de tota vexació. La irrealitat del paisatge. La irrealitat de la realitat. El remotíssim ritual. La creació del futur. L’infern actual. La criminalitat de la bellesa. La riallada del dolor. El plany del pallasso. La devastació. La realitat de la decrepitud. No hi ha més remei que donar-hi voltes. Els vermells i els negres i els verds de Bergman. L’angoixa del vellut. Els éssers humans com a objectes. La sala convencional, amb els seus vermells i daurats, el públic atapeït, la xafogor, tot complementa l’acció de l’escenari. El bufó sota la tempesta. L’apocalipsi. El teatre.

poemes 22222Enllà de la soledat del poder,
el retorn als orígens, mentre els altres
adopten al voltant noves figures,
rares, hostils, potser les més autèntiques.
És el meu paisatge desolat. En fuig
tota felicitat. Vermell de sang arreu,
l’abraçada de la filla d’ulls clars,
la bèstia negra rere el vellut verd.
La mort que veiem apropar-se i que mai
no acaba d’arribar. És a dir: la mort.

De: Per Puck (1992)

Segueix llegint »

“XV” I recobro la veu enmig dels cossos… de Feliu Formosa

5 d'abril de 2014

XV

Convertir todo en acaso,
en azar puro,

PEDRO SALINAS

poemes-222I recobro la veu enmig dels cossos
que l’atzar interposa entre nosaltres,
entre uns signes que ens portaran als actes;
una fonda carícia se’ns grava
per sempre, perquè el temps sigui per sempre
reconquerit, guanyat contra el temor
de perdre’l, i el temor va fent-se enrere.
Ho sabem perquè encara ens pot sorprendre
a traïció: aquest temor de perdre.
És per això que l’atzar ens completa
i així se suma tot: versos, besades,
amb la constància implacable que té
allò que amor i atzar volen sumar
i no poden restar l’oblit ni el tedi.
I comença a girar al nostre voltant
la roda dels amors que fan l’amor.
I comença a imposar-se enllà del temps,
contra la por, el somriure de l’atzar.

De: Semblança (1986)

Segueix llegint »

Feliu Formosa, traductor

4 d'abril de 2014

aifeliu3

La feina com a traductor de Feliu Formosa és amplíssima i molt rellevant. Àmplia perquè, des dels anys seixanta fins ara, ha traduït més d’un centenar de títols de narrativa, poesia i teatre en llengua alemanya de tots els temps. I rellevant per diversos motius: podríem dir, per la introducció, especialment a través del teatre, al nostre univers cultural d’una sèrie d’autors desconeguts al nostre país, com Bertold Brecht, Ernst Toller, Tankred Dorst, Peter Handke, entre d’altres; Segueix llegint »

Aquí som de llibres. Ai Feliu, quina alegria!

3 d'abril de 2014

aquisomdellibre_biterApunt de difusió de la secció Aquí som de llibres dins la temporada 2013-14 del programa Som Aquí del Canal Terrassa Vallès. El programa d’avui es va emetre el dia 19 de març de 2014. Clara Formosa, traductora i filla de Feliu Formosa i; Maria Gental, de la Biblioteca Central de Terrassa (bct) fan un recorregut per l’obra literària de Feliu Formosa. El motiu és l’acte d’homenatge que rebrà l’autor a Terrassa el dia 26 d’abril.

YouTube Preview Image

Segueix llegint »

“II” Que la tarda em retorni l’emparança… de Feliu Formosa

30 de març de 2014

aifeliu3

II

Y de pronto la tarde
se acordó de sí misma
y me quitó su amparo.

PEDRO SALINAS

Que la tarda em retorni l’emparança
en aquest lloc, que és ple d’altres instants.
poemes-222Que hi pugui barrejar tanta tendresa
nova i alhora vella com la tarda
després de creure que ella m’evitava.
Veuria novament que tot és fàcil,
perquè el real s’avé amb els meus afanys,
i l’amic que ara truca per telèfon
i l’espera de veure aquells ulls blaus
dominar el gran vestíbul del teatre,
i les remors familiars del vespre
(el licor on el glaç es va fonent)
i l’escalfor dels palmells, que no hi fóra,
si no hi hagués la suma dels contactes,
i la veu dels qui aprenen coses noves
rere parets que amb mi viuen i moren.
Voluntat de conquesta, intensitat
que té en compte maneres desiguals
de fondre’s amb les coses, d’estimar-les,
si les tardes no ens prenen l’emparança.

De: Semblança (1986)

Segueix llegint »

“Poema d’amor” de Feliu Formosa

30 de març de 2014

aifeliu3

POEMA D’AMOR

Mai no us donaré aquest nom.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

poemes-222No semblis disponible; sigues lliure,
o estigues disponible per ser lliure.
Malgrat que la gent pugui imaginar-te
en llocs imaginaris, i a mi en d’altres
(mai no sabrem si els fan coexistir),
¿qui podrà endevinar com t’acompanyo
i m’acompanyes? Només ho sabem
tu i jo a partir d’allò que és impossible.
Fixa’t que aquella por de no passar
dels fets quotidians al vers rotund
desapareix quan ets tu qui ho inspira.
Sé que això ho fa l’edat, les diferències
que consigna el quadern per a ningú.
Però també, com un adolescent,
sé que en llegir-me, et reconeixeràs.
Per això busco el llenguatge més útil
que em permet expressar una espera inútil,
però que, malgrat tot, és una espera.
Val més això que res. ¿Guardes les cartes?

De: Llibre dels viatges (1978)
Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]