
IX
LEAR: ¿D’on vinc? ¿On sóc? ¿La bella llum del dia?
Estic en una gran confusió.
Em faria morir de pietat
veure algú altre en un estat així.
WILLIAM SHAKESPEARE, El rei Lear
La remotíssima llegenda. El bufó sota la tempesta. L’acte al llindar de la raó i la follia. La bellesa del crim. La soledat del monarca. L’amor dels assassins. El paisatge devastat. La mutilació. El vell alienat més enllà de tota vexació. La irrealitat del paisatge. La irrealitat de la realitat. El remotíssim ritual. La creació del futur. L’infern actual. La criminalitat de la bellesa. La riallada del dolor. El plany del pallasso. La devastació. La realitat de la decrepitud. No hi ha més remei que donar-hi voltes. Els vermells i els negres i els verds de Bergman. L’angoixa del vellut. Els éssers humans com a objectes. La sala convencional, amb els seus vermells i daurats, el públic atapeït, la xafogor, tot complementa l’acció de l’escenari. El bufó sota la tempesta. L’apocalipsi. El teatre.
Enllà de la soledat del poder,
el retorn als orígens, mentre els altres
adopten al voltant noves figures,
rares, hostils, potser les més autèntiques.
És el meu paisatge desolat. En fuig
tota felicitat. Vermell de sang arreu,
l’abraçada de la filla d’ulls clars,
la bèstia negra rere el vellut verd.
La mort que veiem apropar-se i que mai
no acaba d’arribar. És a dir: la mort.
De: Per Puck (1992)
Segueix llegint »
Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura
Veure les meves aportacions.
Últims comentaris