Posts Tagged ‘ Dia mundial de la poesia ’

20

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
del teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

De: Cançoner (1975)
Segueix llegint »

aiguadelafont

Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura

Veure les meves aportacions.

VIVIM DE LES PARAULES

Vivim de les paraules
que vam pronunciar en un fràgil bot
sota el sol tardoral.
Hi havia els cops de rem, la noció
del port dins la calitja
i, finalment, les mans entrellaçades
(el bressoleig, els dics, l’allunyament,
el far, el far, el far),
la vaga consciència dels grans
vaixells plens d’emigrants.

Jo em guanyava el teu gest assossegat
perquè m’acompanyés
més enllà de les ones i dels aires
nostàlgics, pels carrers.

De: Raval (1975)

Segueix llegint »

aiguadelafont

Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura

Veure les meves aportacions.

MEDITACIÓ ÚLTIMA

Sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa a un poema
que no pot ser acomplert. Sóc amic de la idea perduda,
de l’inútil esforç perquè sonin uns mots dins la vall
que m’ha fet com sóc ara i del clos de la qual surto poc.
Mentre torno a estimar l’enyorança de l’adolescent
que vaig ser quan encara de Mozart ben poc en sabia,
sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa al poema.
És difícil salvar les fronteres del pur exercici
i comprendre el llenguatge atzarós dels objectes inerts.
Innombrables vegades he vist el castell que domina
unes terres on va cultivar-se aquest gest de la mà
que acarona la pedra escalfada, la terra dels avis,
tot sabent que el desig d’imitar-lo amb paraules ritmades
no seria acomplert. Sóc amic de la tarda d’hivern.
Sóc amic de les notes que obliden un cor massa gràvid
i de totes les coses que són més enllà dels meus límits.
Sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa al poema
i he sabut finalment que el poema mateix no té fi.

De: Llibre de les meditacions (1973)

Segueix llegint »

aiguadelafont

Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura

Veure les meves aportacions.

7

El suburbi no és
el mateix. Ja no passa
un infant arraulit
que camina de pressa
(la lliçó mal apresa
i els deures a mig fer).
Han repintat ventalles
de tallers i botigues
i han afegit un pis
a algunes cases baixes.
Han deixat de combatre
l’odalisca del film
i la vella sotana.
I de sobte he comprès
a tants anys de distància
per què vas desertar
de l’ofici de viure
en aquells anys que avui
anomenem difícils.

De: Llibre de les meditacions (1973)

Segueix llegint »

aiguadelafont

Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura

Veure les meves aportacions.