Anar a remenar llibres de divulgació ja és possible i d’uns anys ençà sembla que la cosa s’ha anat normalitzant. I com això dels llibres és un negoci com un altre no vol dir que els editors s’hagin tornat uns filantrops sinó que hi ha un mercat. I si el mercat té una certa dimensió és menys selectiu i pareix coses molt interessants i coses que no calen; coses molt ben escrites i coses que no s’entenen.
Durant el 2011, i en el nostre àmbit més proper, fora del fenomen Punset, hi ha dos llibres que vull destacar: l’estimulant El lladre de cervells, d’en Pere Estupinyà, i Els tres infinits, primera obra del divulgador terrassenc Marc Boada. De de la resta mentiria si us digués que el que us explicaré és el millor del 2011. Només us puc garantir que passareu una bona estona, resoldreu preguntes i n’encetareu de noves. Perquè la ciència és això per definició: un treball en curs.
Sóc geòleg i editor científic. Bloguer de Bloc de camp, organitzo de tant en tant alguna sortida per ensenyar les meravelles geològiques del nostre país i col·laboro amb el biTer aportant el meu granet de sorra pel que fa a la divulgació científica.
Investigadors de la física, la química, la biologia, l’astronomia, autodidactes apassionats de la ciència… són alguns dels grans divulgadors que també sortiran a signar el seu llibre per Sant Jordi.
Últims comentaris