Cada vegada que actuem, cada decisió que prenem té una conseqüència, marca d’alguna manera l’esdevenir de la nostra vida. Antonio Machado deia: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”, així mateix nosaltres marquem el nostre camí vital a través de les nostres accions. Això succeeix constantment sense que aparentment canviï res al nostre voltant, com si caminéssim per una línia recta. Estem tan acostumats que ni ens adonem d’aquest fet tan important.
Però què passa quan la decisió que prenem és de gran magnitud? És a dir, quan ens plantegem una acció que pugui donar un gir de 180 graus a la nostra vida? I si aquesta decisió implica un gest que va totalment en contra de les nostres conviccions més profundes? Doncs que des d’aquell moment notarem amb més força que mai un pes insuportable, el de la culpa, i la potència del pitjor jutge que puguem trobar, la nostra consciència, que ens torturarà incansablement, ens turmentarà de forma tan tenaç i amb tanta duresa que ens pot portar a la bogeria, a l’al·lucinació, a trobar-nos cara a cara amb els nostres propis fantasmes, fruit de la nostra ment malalta, podrida, insana.
Només tenim dues opcions, o aprendre a viure amb aquesta càrrega o desfer-nos d’ella. Això últim només es pot aconseguir d’una manera: fent una purga, pagant per les nostres faltes. El penediment i l’expiació dels nostres actes seran l’únic remei d’aquests malsons.
Hola! Sóc l’Annabel, m’agrada molt la literatura, el cinema i la música. Ens trobarem aquí amb les recomanacions de clàssics (PAC), desitjo que en gaudiu tant com jo.
La setmana passada vam parlar-vos de la millor 
El 14 d’octubre comença El Monogràfic a les biblioteques públiques de Terrassa. Aquest any l’hem dedicat al còmic, d’aquí el seu nom –
Últims comentaris