Posts Tagged ‘ música ’

Comença el 34è Festival de Jazz de Terrassa

2 de març de 2015

bàner de la secció Terras-sons
34è Festival JazzTerrassa Aquest mes de març Terrassa tornarà a sonar amb els ritmes sincopats del jazz en el què serà el 34è Festival de Jazz de Terrassa. Prop de 60 activitats que compten amb un total de 32 concerts i amb un seguit d’activitats paral·leles com ara exposicions, cinema o conferències que formen part de l’anomenat OffFestival i que complementen la programació oficial del mateix.

El festival d’enguany no segueix cap tipus de leitmotiv concret i, per tant, es tracta d’un festival eclèctic que persegueix oferir una varietat de colors prou àmplia per a que tothom pugui trobar el seu espai sonor amb l’afany de poder escoltar les tendències contemporànies i alhora descobrir els autors clàssics a través dels ulls del present.

Les biblioteques tornem a la càrrega a través del biTer, com ja venim fent des de fa 2 anys, per tal de donar-vos informació dels diferents concerts i activitats que tindran lloc a Terrassa en ocasió del JazzTerrassa 2015. I és que, com molts de vosaltres ja sabreu, a la Biblioteca Central de Terrassa hi trobeu un fons especialitzat en Jazz amb llibres, partitures, CD i DVD musicals per a tots els amants d’aquest gènere musical que des de fa 34 anys ens ajuda a despertar de la letargia hivernal. Però no ens aturem aquí! Per tots aquells que compteu amb un compte d’Spotify us convidem a seguir-nos a través d’aquest canal ja que us hem preparat unes playlist [cursiva] per a que escolteu els principals músics que visitaran Terrassa durant el festival. I també, com no, el nostre històric Tal com sona, la guia musical que, de la mà de les companyes de la Biblioteca Central, proposa mes a mes un breu itinerari per gaudir a través de l’oïda i que aquest mes de març està protagonitzat pel Jazz. Segueix llegint »

Mossegades immortals

16 de gener de 2015

PAC

Drácula

STOKER, Bram. Drácula. Madrid: Valdemar, 2007

La figura del vampir ha format part durant tota la nostra història de llegendes i supersticions creades per canalitzar certes pors atàviques, que reapareixen cada cop que entrem en crisi. La literatura ha volgut també, en incomptables ocasions, posar el seu granet de sorra per engrandir el mite d’aquests personatges, perpetuant-los d’una manera, podríem dir, més poètica. Així veiem que autors de gran renom han escrit la seva pròpia narració vampírica, entre els quals podem citar com a exemple a Johann W. Goethe, Lord Byron, Ernst T. A. Hoffmann, Nikolai gol, Edgar Allan Poe, Théophil Gautier, Alexandre Dumas (pare), Charles Baudelaire, Guy de Maupassant, Rubén Darío o Arthur Conan Doyle; sense oblidar, per descomptat, dues de les obres més influents d’aquest gènere. D’una banda, El vampir de John William Polidori, nascut d’un desafiament una ja mítica nit de juny a Villa Diodati (Cologny, Suïssa), l’any 1816 (tot i no ser publicat fins dos anys més tard), junt amb el seu “cosí-germà”, una altra criatura de la nit, l’arxiconegut Frankenstein fill de Mary Shelley. D’una altra, l‘enigmàtica vampira lèsbica Carmilla de l‘escriptor irlandès Sheridan Le Fanu, publicada l’any 1872.

Però no va ser fins al 1897, que un altre autor irlandès va posar nom a la criatura, pel qual serà conegut per tota l’eternitat. Aquest nom és Dràcula i el seu creador, Bram Stoker, qui va donar forma de novel·la al que fins aquell moment no eren més que contes i relats curts. Inspirant-se en les llegendes populars de l’Europa de l’Est i en la figura del personatge històric Vlad Tepes, més conegut com l’Empalador, i bevent una mica d’aquí i una altra d’allà de tots els relats de vampirs dels seus il·lustres predecessors, va donar vida i batejar, valgui el contrasentit, a l’ésser que li hauria de donar la immortalitat.

Segueix llegint »

Deu cançons que van esfereir el món

21 d'octubre de 2014

L'enemic de les artsJa fa molt de temps, allà pels anys 90 que vaig llegir un article a una revista que encara manté el tipus, Ruta 66 Tiempos de rock & roll, fundada pel gran periodista musical i escriptor Jaime Gonzalo, que portava per títol “Ultra trash. 50 discos que pasmaron a España”. Era un recull d’àlbums de música espanyola colossal, pesos pesants del tema amb el qual el vostre servidor us vol delectar avui.

10 cançons que van esfereir el mónNo cal dir que en aquests menesters, la creació d’èxits musicals per benzineres i ferreteries, l’habilitat ibèrica és llegendària, treballada amb coratge i tenacitat, és un arbre frondós ple de fruits del qual us en donaré un petit tast, perquè podeu gaudir a ple pulmó del plaer d’arrodolar per la senda de la infàmia musical. Tampoc he descuidat el panorama internacional, que també ens ha donat grans alegries. El deshonor musical no té fronteres. Així doncs, emulant aquell edificant article i en homenatge al gran Jaime Gonzalo, aquí teniu la meva llista, millorable per suposat, però amb la confiança de propers lliuraments més esfereïdors. De moment, i per anar caldejant l’ambient, aquí van les primeres Segueix llegint »

Distòpies

13 d'octubre de 2014

PAC

 

Metrópolis

Fotograma de la pel·lícula Metrópolis de Fritz Lang.

Destaca l’evidència que els clàssics són un reflex, no només de l’època que els veu néixer, sinó de totes les èpoques, fins i tot de la nostra, justament per això han esdevingut clàssics. De fet tenen aquesta capacitat, d’una banda per l’extraordinària virtut dels seus autors i autores per profunditzar en les particularitats de la seva espècie, i de l’altra, perquè l’ésser humà és l’únic animal capaç d’ensopegar més d’un cop amb la mateixa pedra. La humanitat camina per un cercle viciós i comet una vegada i una altra els mateixos errors. És fàcil per algú una mica despert intuir quin serà el següent pas, només cal mirar enrere. Malauradament tenim una mena d’amnèsia estranya que ens fa caure en els mateixos paranys que ens porten sempre al mateix sot.

Les guerres, les revolucions, els trencaments socials, els desencants polítics, han portat a molts autors al llarg de la història, a idear, molts cops de manera força optimista, llocs i societats millors, més evolucionades, potser no tecnològicament, però si humanament, socialment. D’altres més pessimistes, desenganyats amb l’espècie a la qual pertanyen, coneixedors d’altres ensopegades, han imaginat la conseqüència lògica dels esdeveniments i ens han descrit societats terribles i indesitjables, però segurament més properes a la realitat. A les primeres se les ha anomenat utopies, i ja en aquesta secció hem pogut veure una mostra, entre elles la de l’autor que les va donar nom. A les segones, seguint amb el mateix joc etimològic, les anomenem distòpies, amb el δυσ- (dis) grec que vol dir dolent, canviant la perfecció (εὐ=bon) inexistent (οὐ=no) per la maldat. Són d’aquestes segones que ens n’ocuparem tot seguit.

Com no podia ser d’altra manera, amb la situació que vivim ara ja fa uns quants anys, que semblen una eternitat i que ha vingut per quedar-se definitivament, hi ha de nou una gran proliferació d’obres d’aquest gènere tant cinematogràfiques com escrites, sobretot en l’àmbit de la literatura juvenil, car és el jovent qui haurà de patir les conseqüències i val més que els comencem a instruir sobre el que els espera en un futur. Em refereixo, és clar, a sagues com Els jocs de la fam  o Divergent per citar les més conegudes. Però la literatura ens ha deixat un munt de distòpies que han arribat a nosaltres amb la mateixa vigència que quan van ser escrites i que avui en dia encara ens fan esfereir.

Moltes d’elles, ambientades en una època indeterminada o en un futur més o menys proper, freguen la ciència-ficció, altres s’hi fiquen de ple, però si som capaços de treure de les seves pàgines tot allò que tenen de “ficció”, segur que podem reconèixer l’escenari que ens presenten i potser, només potser, perquè la història ens diu el contrari, podrem trencar aquest cercle en què caminem i triar un altre camí per mirar d’esquivar aquesta pedra que ens fa ensopegar sempre.

Segueix llegint »

Illes

30 de juny de 2014

PAC

 

 

IllesLes illes sempre ha tingut un lloc preeminent dins l’imaginari col·lectiu, car ens ofereixen un espai on amagar-nos de la resta del món, on aïllar-nos i poder exercir plena llibertat lluny de mirades indiscretes. També són considerades, a vegades, indrets inhòspits, misteriosos, fins i tot hostils i salvatges i, per tant, ideals per viure les més emocionants peripècies.

La literatura universal s’ha fet ressò d’aquest fet i podem descobrir dins les seves pàgines illes plenes de monstres i perills, illes màgiques, illes desertes, d’altres on viuen societats exemplars i, fins i tot, algunes on es comenten les pitjors barbàries amb total impunitat. També trobem aventures trepidants i tresors amagats, i és en llocs així on veurem amb més claredat les nostres mancances i pors, i ens donaran l’oportunitat de conèixer-nos millor.

En aquesta secció ja n’hem vist uns quants d’exemples, com l’illa de l’heroi Odisseu, Ítaca, on va tornar després de passar força penúries, o Laputa, l’illa flotant que va visitar en Gulliver en un dels seus viatges, i com no, el fantàstic País de Mai Més d’en Peter Pan, el nen que no volia créixer.

No és d’estranyar que siguin precisament els autors britànics, essencialment illencs, els que han creat la major part de les illes més famoses de la literatura. No només Jonathan Swift (irlandès) o James M. Barrie (escocès), sinó també autors com Thomas More, William Shakespeare, Daniel Defoe, Robert Louis Stevenson, H. G. Wells, William Golding, i un llarg etcètera, ens han brindat un ampli ventall d’illes de tota mena perquè les ànimes lectores puguem deixar volar la nostra imaginació.

Aquest estiu us convidem a viatjar a alguna d’elles, el gaudi està garantit.

Segueix llegint »

Dia de la música: 21 de juny

21 de juny de 2014

bàner de la secció Terras-sons

Dia de la musica

Dia de la música

Avui és el “Dia de la Música” o “Festa de la Música”. Aquesta és una festa europea i internacional, que actualment se celebra en un centenar de països, cada 21 de juny, amb l’inici de l’estiu. Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francès, qui, el 1982, va celebrar-ne la primera edició a França.

Allunyant-se dels festivals de música, que acostumen a organitzar-se entorn d’un compositor o un gènere musical determinat, amb una programació seleccionada per un director artístic, la “Festa de la Música” és abans que res una festa popular gratuïta, que s’obre a tots els participants (amateurs o professionals) que vulguin participar-hi. L’esdeveniment combina tots els gèneres musicals i es dirigeix a tot tipus de públic, amb l’objectiu de popularitzar la pràctica musical i familiaritzar a tots els joves i adults de totes les condicions socials a través de les diferents expressions musicals.

Segueix llegint »

La dona insatisfeta

13 d'abril de 2014

 

 

 

 

Naked man (2006), Banksy Park Street, Bristol, Anglaterra

Naked man (2006), Banksy
Park Street, Bristol, Anglaterra(1)

Se sol dir que “darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona”. Algú em va dir un cop que de fet “darrere d’un gran home sempre hi ha una dona idiota”, perquè si fos tan gran, no estaria darrere sinó davant i no posaria el seu cervell, temps i dedicació en benefici de l’home, sinó que ho aprofitaria per destacar-se ella mateixa i desfer-se del jou que la té sotmesa.

Però el “sexe dèbil” sempre ho ha tingut difícil en aquest sentit, ja que sempre se li han negat drets fonamentals i ha estat demonitzat per poder teixir al seu voltant una mena d’esclavitud legal.

El terme dona insatisfeta troba el seu màxim exponent al segle XIX i es podria posar com a exemple a l’escriptora George Sand (paradoxalment amagada darrere d’un nom masculí), que és qui posa de moda l’expressió “la dona incompresa”. És també en aquest segle on podem trobar un nombre importat de novel·les que tracten el tema de l’adulteri femení, que parlen d’esposes incompreses i insatisfetes que s’aventuren a cercar la seva llibertat, i ho fan de la manera més plaent possible, a través del sexe. Per aquest motiu seran socialment considerades malaltes, defectuoses.

Però aquesta temàtica no és exclusiva del segle XIX, d’adulteri femení la literatura n’està plena. Podríem citar a Helena de Troia, que va abandonar al seu marit Menelao per fugir amb Paris. També a Climenestra, que enganyava a Agamenón amb el cosí d’aquest, Egisto. Avançant en el temps, trobem a la reina Ginebra, esposa del rei Artur, que va tenir relacions sexuals amb Lancelot; o a Isolda, que va viure un amor apassionat amb Tristany, nebot del seu marit, el rei Mark. Com veieu hi ha un ampli mostrari d’aquest gènere, aquí us deixem un tast de les més famoses dones insatisfetes de la literatura universal.

  Segueix llegint »

Aquí som de llibres. Yeste

2 d'abril de 2014

aquisomdellibre_biter
Apunt de difusió de la secció Aquí som de llibres dins la temporada 2013-14 del programa Som Aquí del Canal Terrassa Vallès. El programa d’avui es va emetre el dia 5 de març de 2014. David Yeste, conductor del club de lectura i, Maria Gental, de la Biblioteca Central de Terrassa (bct) recomanen les novel·les del primer semestre del club i les audicions per acompanyar la seva lectura.

YouTube Preview Image

Segueix llegint »

Aquí som de llibres. Jazz

1 d'abril de 2014

aquisomdellibre_biter
Apunt de difusió de la secció Aquí som de llibres dins la temporada 2013-14 del programa Som Aquí del Canal Terrassa Vallès. El programa d’avui es va emetre el dia 19 de febrer de 2014. Elisabet Torrell, de la Biblioteca Central de Terrassa (bct) recomana enregistraments sonors en suport cd de grups i intèrprets presents al 17è Cicle Jazz a prop i al 33è Festival de jazz de Terrassa.

YouTube Preview Image

Segueix llegint »

Aquí som de llibres. Giuseppe Verdi

5 de març de 2014

aquisomdellibre_biterApunt de difusió de la secció Aquí som de llibres dins la temporada 2013-14 del programa Som Aquí del Canal Terrassa Vallès. El programa d’avui es va emetre el dia 20 de novembre de 2013. Dani Arredondo, de la Biblioteca Districte 4 (bd4) parla de Giuseppe Verdi, el prolífic i popular compositor que va dedicar-se principalment a l’òpera i del qual es celebra el bicentenari del naixement (Roncole, 1813).

YouTube Preview Image

Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]