Posts Tagged ‘ Recomanacions de cinema ’

Paterson. Versos amb remor de bús urbà

12 de desembre de 2018

 

Paterson, de Jim Jarmusch
Paterson, de Jim Jarmush.

Avui us servim una lectura amb imatge, música i paraula. Volem xivar-vos una triple emoció lectora: una peli, Paterson; els temes de la seva banda sonora, Paterson soundtrack; i, els poemes que els personatges ens hi diuen. Acompanyeu-nos a passejar pels carrers d’una ciutat de fum. Terrassa? No, no parlem de Terrassa. Deixeu-vos conduir una mica més lluny, anem a Paterson, New Jersey. Però, alguns dels seus carrers bé podrien ser algun dels nostres.

William Carlos WilliamsRon PadgettJim JarmuschA Paterson les escenes ens passen davant dels ulls amarades de la poesia de William Carlos Williams, de Ron Padgett i del mateix Jim Jarmusch.

Aquesta és la seva banda sonora poètica. Una poesia que fa remor de bús urbà. I els seus versos es llegeixen així… Segueix llegint »

Stephen King al poder

19 d'octubre de 2018

Bàner de Apunt de cine“It” és una pel•lícula de terror estrenada el 2017 i dirigida pel director argentí Andrés Muschietti, que ja ens va sorprendre amb “Mamá” (2013). Està basada en la novel•la del cèlebre escriptor Stephen King que porta el mateix títol. Concretament es centra en la primera meitat del llibre, quan els protagonistes són pre-adolescents. Tot i la dificultat de portar a la gran pantalla un llibre de més de 1000 pàgines, (encara que sigui en dues parts), òbviament no ens pot ensenyar tot el que hi passa. Per tant, el film és força fidel i conserva l’essència de la novel•la de Stephen King, si més no, no difereix dels esdeveniments més transcendents.
Com a dada curiosa s’ha convertit en la pel•lícula de terror més taquillera de la història del cinema superant “El sexto sentido”. A més a més ja està prevista la seqüela “It 2” pel 6 de setembre de 2019. Segueix llegint »

El sacrificio de un ciervo sagrado

20 de setembre de 2018

Bàner de Apunt de cineConeixeu al director de cinema Yorgos Lanthimos? Li diuen el nou Michael Haneke. El recorda, potser perquè  sap generar incomoditat en l’espectador, té un punt de sadisme, en fi angoixa en estat pur. Esteu avisats. Lanthimos és un director de cinema grec, nascut a Atenes. Va començar als anys 90 a fer curtmetratges i anuncis de televisió. Va formar part de l’equip creatiu dels Jocs Olímpics d’Atenes del 2004. Les seves tres últimes pel·lícules, Canino, Langosta i la que presentem avui: El sacrificio de un ciervo sagrado ja el col·loquen actualment com un dels directors de cinema d’autor europeus destacats.

Aquest film ha guanyat molts premis, entre d’ells destaca el millor guió (ex aequo) al Festival de Cannes de l’any 2017.

És un director que sap jugar amb l’espectador, et deixa clavat des del primer moment al seient. Segueix llegint »

Rams, el valle de los carneros

31 d'agost de 2018

Bàner de Apunt de cine

Avui a través del cinema viatgem a Islàndia, la llunyana, extraordinària i volcànica illa. A Rams, el valle de los carneros ens trobem davant d’una història de rivalitat entre germans, explicada de forma minimalista i en un entorn (el món rural islandès) que afavoreix aquesta senzillesa.

L’avalen un munt de premis: millor pel•lícula a Cannes 2015 (Un Certain Regard), nominada a millor pel•lícula als Premis de Cinema Europeu (2015) i l’Espiga d’Or a la millor pel•lícula al Cinema de Valladolid-Seminici. També va ser sel·leccionada pel seu país per representar-lo als Òscars, en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.

És el segon llargmetratge del director islandès  Grímur Hákonarson. És una pel·lícula que té pocs diàlegs, pocs moviments de càmara, pocs personatges i poca acció. Però això no li resta pas interès, al contrari, és senzillament la forma d’expressar-se que ha triat el director.  Per altra banda tenim molta força de les imatges i la pròpia història que t’atrapa des d’un inici. L’autor utilitza aquest minimalisme, que segons el meu parer li encaixa a la perfecció. Segueix llegint »

Doña Clara (Aquarius)

30 de juny de 2018

Bàner de Apunt de cineAvui, acabant de començar l’estiu us proposem la pel·lícula Aquarius, o Doña Clara en la seva traducció al espanyol. És una  interessant proposta provinent del Brasil de la mà d’una excel•lent Sonia Braga. Alguns la recordareu de la telenovel·la  Dancin days als anys 80 a Tv3, que va ser tot un fenòmen a l’època. I a partir d’aqui va començar a ser molt més coneguda internacionalment.

Aquest film ha rebut diferents premis: (Premis César 2016, nominació a la millor pel·lícula estrangera i millor actriu per Sonia Braga al Festival del Mar de Plata 2016). Tot això no fa més que sumar-li interès. 

Clara és una ex crítica musical de Recife de 65 anys, que viu retirada en un edifici particular, l’Aquarius, construït els anys 40 a la chic Avinguda Boa Viagem, que voreja l’oceà. Un important promotor ha comprat tots els apartaments, però ella es nega a vendre el seu. L’estressant situació la pertorba i la porta a pensar en la seva vida, el seu passat i els seus éssers estimats.

El títol original del film  és Aquarius, el nom del controvertit edifici, però s’ha comercialitzat a Espanya amb el nom de la protagonista, Doña Clara. La casualitat ha volgut que en el moment de redacció d’aquest post el nom d’Aquarius sortís a tots els diaris, però res a veure amb aquesta pel·lícula ni amb l’edifici sinó com sabeu amb el vaixell Aquarius que ha portat més de 600 migrants al port de València. Segueix llegint »

The Rocky horror picture show. Sweet Transvestite

10 de maig de 2018

L'enemic de les arts

 

1-Tim Curry caracteritzat com a Dr. Fank-n-Furter a The Rocky horror picture show

L’excel·lent exposició muntada pels companys de la Biblioteca del Districte 3 amb motiu del 200 aniversari de la publicació del clàssic de la literatura universal, Frankenstein, escrit per Mary Shelley, m’obre la gana d’afegir-me a l’homenatge a la gran escriptora recordant l’adaptació més canalla que del Prometeu s’ha fet. Indubtablement estic parlant de The Rocky horror picture show.

The Rocky va ser dirigida per Jim Sharman i estrenada l’any 1975, protagonitzada per la gran Susan Sarandon, Bos Twik i Tim Curry en l’inoblidable paper del Doctor Frank-n-Furter. Si ens aturem en l’argument, no hi ha gaire a explicar, Janet i Brad en una nit tempestuosa es refugien en un castell després que el seu cotxe s’hagi avariat. Tot el que continua després és un himne a l’humor més cínic, al sadomasoquisme i la llibertat sexual, és la que encarna millor el vell lema que va fer honor a tota una generació: “sexe, drogues i rock and roll”.

Segueix llegint »

Cinema polar francès. El silenci d’un home

1 de febrer de 2018

Alain Delon al cartell de la pel·lícula en francès. Imatge extreta de: www.mediavida.com

Jean Pierre Melville. Imatge extreta de: radionacional.co.

L’Ègara negra s’endinsa aquesta vegada en un clàssic del cinema negre del director gal Jean Pierre Melville (París, 20 d’octubre de 1917 − París, 2 d’agost de 1973) Le Samouraï o El silencio de un hombre, títol de l’edició espanyola. Cim d’un gènere que es coneix com a cinema polar, expressió que podríem definir com un triller neo-noir marcat per un existencialisme precursor de la nouvelle vague. El guió, del mateix Melville i Georges Pellegrin, està inspirat en la novel·la The Ronin, de Joan McLeod, i junt amb El círculo rojo (1970) i Crónica negra (1972) confromen la Trilogia samurai.
Ens trobem davant d’un cinema formalment nu, fred, essencial, on predominen les accions dels personatges i no els diàlegs. Enfront dels relats tradicionals del cinema negre americà, on les trames es desenvolupen literàriament, al polar francès, la parquedat en l’ús de la paraula fa destacar l’element psicològic, donant identitat al gènere. Segueix llegint »

The Pelayos

26 de gener de 2018

Bàner de Apunt de cineTerrassa es converteix en la primera ciutat espanyola designada Ciutat Creativa de la Unesco en l’apartat Film, unint-se a les ciutats de Roma (Itàlia), Bradford (Anglaterra), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgaria), Bitola (Macedònia), Sidney (Austràlia), Busan (Corea del Sud) i Santos (Brasil), que ja en formaven part. Enguany també han aconseguit aquest reconeixement Lodz (Polonia), Qingdao (Xina), Brístol (Regne Unit) i Yamagata (Japó).

La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco, creada l’any 2004, va néixer amb l’objectiu de fomentar la cooperació internacional entre ciutats de tot el món per fer de la creativitat un motor de desenvolupament urbà sostenible, d’integració social i de vida cultural, i de reconèixer la creativitat dels seus membres en set àmbits: artesania i arts populars, arts digitals, disseny, cinema, gastronomia, literatura i música. Segueix llegint »

Fatima

4 de gener de 2018

Bàner de Apunt de cine

Avui us presentem Fatima, una pel·lícula guanyadora de tres premis César al 2015. Això ja és una bona presentació d’entrada, però és molt més.

És un film intimista, senzill, que ens farà patir una mica.

Fatima és la protagonista d’aquesta història. És una musulmana immigrant mare de dues filles, Souad, una adolescent rebel de quinze anys i Nesrine, una jove de divuit anys que ha començat la universitat i vol ser metge. La Fatima s’intenta adaptar a França, sense dominar el francès i amb moltes dificultats, però ho fa sobretot pensant en les seves filles.  És conscient que fa un gran esforç que no repercutirà directament en ella.

L’autor del film, Philippe Faucon té ana llarga experiència com a cineasta de films naturalistes, de temàtica social, on explora i reflexiona sobre els problemes dels immigrants a França. Segueix llegint »

Yo, Daniel Blake

25 de setembre de 2017

Bàner de Apunt de cineAvui us presentem Yo, Daniel Blake,  la última pel·lícula de Ken Loach, una més tractant un tema molt característic en la seva filmografia: la lluita de la classe treballadora a Anglaterra. Quan va tractar aquest tema social en època de l’Anglaterra de Margaret Thatcher, als anys 80, va ser quan aquest cinema social o polític estava en la seva màxima plenitud, però encara ara al 2017 veiem que continua de màxima actualitat, plantejat amb variants, com ho fa l’autor, però encara vigent. Com resumeix molt bé un actor que ha participat en molts dels seus films; Al llarg de la trajectòria de Loach hem fet una única pel·lícula, la de la lluita social dels treballadors.

 

Aquest film va guanyar la Palma d’Or de Cannes 2016 i el premi del públic al Festival de Cinema de San Sebastián de l’any passat. Segueix llegint »


RSS Entrades
RSS Comentaris


BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]