Biografia

Carlos Baca-Flor va néixer l’any 1867 a Islay, (Arequipa, Perú). Quan encara era jove, la seva família es va traslladar a Santiago de Xile. Durant aquests anys, el seu pare va morir prematurament i Baca-Flor va ser criat per la seva mare.

Des de ben petit va mostrar un gran interès per l’art, fet que el va portar a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Xile. Aviat va destacar com un alumne excel·lent i va obtenir diversos premis. El més important va ser el prestigiós Premi de Roma (1866), que permetia al guanyador viatjar a Roma durant un any per continuar la seva formació artística a Europa.

Malgrat la importància del guardó, Baca-Flor va rebutjar-lo perquè implicava renunciar a la seva nacionalitat peruana. Aquest gest va provocar una gran admiració al seu país. El govern de Perú, orgullós del jove artista, va decidir ajudar-lo econòmicament perquè pogués viatjar igualment a Roma i completar-hi una estada d’un anys. 

L’any 1890, Baca-Flor va arribar a Roma. Durant la seva estada a la capital italiana va establir amistat amb l’escultor català Miquel Blay, amb qui fins i tot va compartir taller durant uns mesos, prop de la piazza del Popolo. Aquesta etapa europea marcaria profundament la seva evolució artística i el seu contacte amb nous corrents estètics.

Tres anys més tard, el 1893, es va traslladar a París. A la capital francesa, Carlos Baca-Flor es va integrar progressivament en els cercles artístics de la ciutat. En aquest context, va entrar en contacte amb diversos artistes i, l’any 1897, va conèixer el pintor català Hermen Anglada Camarasa, que havia arribat a París el 1894.

Cap el 1900 comença a desenvolupar la sèrie de París nocturn, inspirada en les passejades que fa pels bars i teatres de la ciutat junt amb el seu amic Anglada Camarasa. Influït per aquest ambient artístic, assumiria un estil postimpressionista, proper als nabís – grup de joves artistes de París -, força agosarat en comparació amb la formació acadèmica que havia rebut. Aquesta etapa consolidaria la seva personalitat artística.

Durant la seva etapa parisenca també va conèixer el financer nord-americà John Pierpont Morgan, fet que el va portar a traslladar-se a Nova York al 1909. Allà va iniciar una etapa d’èxit professional: la seva habilitat per al retrat elegant i refinat va atraure una clientela formada principalment per empresaris i membres de l’alta societat. Durant anys va treballar al seu taller novaiorquès realitzant retrats de figures destacades del món empresarial i financer.

El 1928, decideix  viatjar per Europa en busca de repòs, amb les seves deixebles Olimpia Arias i Marie Louis Faivre, així com pel músic Raoul Laparra. Baca-Flor, tenia un gran interès per visitar Espanya, i inicià el seu itinerari a Madrid on va poder contemplar les obres de Velázquez. Posterior, viatjà per Sevilla, Còrdova, Toledo, Granada i finalment Galícia. Amb ocasió d’aquest viatge va rebre un homenatge par part de l’Institut de França, que l’havia designat membre corresponent americà de la secció de pintura l’any 1926.

El 1930 va tornar a Nova York, però la seva situació econòmica ja no era tan favorable a causa de la crisi derivada del Crac del 1929. El 1938 retornà a Europa per realitzar el retrat del primer ministre d’Irlanda, Éamon de Valera. Finalitzat aquest encàrrec, decidí establir-se novament a França l’any 1939, ja que la seva salut era delicada i desitjava descansar a Europa.

Carlos Baca-Flor va morir l’any 1941 al seu taller de París, durant l’ocupació nazi de la ciutat.  

 

LÍNIA DEL TEMPS DE CARLOS BACA-FLOR

BIBLIOGRAFIA