Terrassa participarà a la Cimera de Cultura de CGLU a Esmirna

La Cimera de Cultura de la xarxa CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) és el principal punt de trobada a nivell global per a les ciutats, els governs locals i altres actors compromesos en la implementació efectiva de polítiques i programes sobre la cultura i la sostenibilitat.

Des del 2015, CGLU ha organitzat tres edicions de la Cimera de cultura de CGLU, que es van dur a terme respectivament a la ciutat de Bilbao (març de 2015), a la Província Autònoma de Jeju (Jeju-do, República de Corea, maig de 2017) i a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (Argentina, abril de 2019). Donat l’èxit de la celebració de les tres primeres Cimeres de cultura de CGLU, i tenint en compte la importància creixent que està assolint la cultura en el marc de les ciutats sostenibles, el Bureau Executiu va decidir convocar una quarta Cimera de Cultura de CGLU el 2021 .

La 4a Cimera de Cultura s’organitzarà a Esmirna els propers 9-11 de setembre de 2021, sota el títol “La Cultura defineix el Futur”.

Terrassa participarà en una taula sobre Governs Locals i Patrimoni Cultural, amb una intervenció al voltant de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Més informació: https://agenda21culture.net/es/cumbre/cumbre-de-cultura-de-cglu-en-2021

Capçaleres de Sant Miquel i Sant Pere

Terrassa signa el protocol per al desenvolupament de l’Agenda Urbana

El passat dilluns 19 de juliol l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart es va desplaçar a la Delegació del Govern a Barcelona per signar el protocol per al desenvolupament de l’Agenda Urbana.

L’alcalde de la ciutat va participar en la signatura del protocol per al desenvolupament d’aquest projecte amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

En l’acte, el ministeri va firmar també convenis amb els ajuntaments de Granollers, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat i Viladecans i la Diputació de Barcelona.

L’actuació principal d’aquest protocol és l’elaboració d’el Pla d’Acció de l’Agenda Urbana, dins el marc general de la resta d’Agendes Internacionals: l’Agenda 2030, la Nova Agenda Urbana de Nacions Unides i l’Agenda Urbana per a la Unió Europea. El contingut de l’Agenda s’estructura en deu grans blocs: ordenació del territori, ciutat i demografia, canvi climàtic i resiliència, medi ambient, mobilitat, cohesió social, economia, habitatge, digitalització i millora democràtica.

El passat mes de maig Terrassa ja va posar en marxa un procés participatiu per establir les bases estratègiques comunes de l’Agenda Urbana a la nostra ciutat. Així, la ciutadania ha pogut fer les seves aportacions a través de la plataforma ParticipaTerrassa. També s’han dut a terme entrevistes personals i una tramesa de qüestionaris a membres dels consells i taules municipals de participació, entitats, associacions i persones expertes en diferents àmbits, i s’ha treballat en la integració de plans i projectes vigents.

Més informació: Agenda Urbana de Terrassa – Participa a Terrassa

Moment de la signatura

Trobada UNESCO Creative Cities

El 6 i 7 de juliol va tenir lloc la trobada anual de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, del qual Terrassa forma part en la secció de ciutats del cinema. La trobada, en format online, fou organitzada per la ciutat de Santos (Brasil) i duia per títol “Build back better through culture and creativity”, reconstruir millor a través de la cultura i la creativitat.

Accés a la web de la trobada

La trobada va servir com a plataforma perquè les Ciutats Creatives compartissin les seves bones pràctiques i experiències, a més de contribuir a donar suport als esforços de la UNESCO per accelerar les mesures de recuperació de la cultura i la creativitat davant de la pandèmia.

L’obertura de la jornada va anar a càrrec dels alcaldes de les Ciutats Creatives que van compartir llur vision sobre la contribució de la cultura i la creativitat al desenvolupament urbà sostenible. La jornada es clogué amb l’intercanvi de coneixements i experiències, presentant els casos de les diverses ciutats, i també amb un debat de reflexió sobre els reptes i les oportunitats per la recuperació del turisme urbà, sobretot, què es podria fer per revitalitzar-lo i quina hauria de ser la transformació estructural per mirar de fer-lo més sostenible i resilient a través de la cultura i la creativitat.

Recta final del projecte BRIDGE

El projecte BRIDGE, finançat per la Comissió Europea a través del programa ISFP (Internal Security Fund Police), ha finalitzat oficialment el 31 de juliol.

El projecte Bridge (Building resilience to reduce polarisation and growing extremism) ha tingut com a principal objectiu generar consciència i capacitats entre els actors locals per reduir els extremismes. Per fer-ho, el projecte ha tingut com a prioritats enfortir les eines locals de detecció de situacions de tensió i malestar social, així com promoure iniciatives comunitàries de cooperació entre diferents serveis públics i actors privats per abordar la temàtica a nivell local.

El projecte ha estat liderat per l’EFUS-European Forum for Urban Security (Fòrum Europeu per la Seguretat Urbana). Altres socis del partenariat han estat Igoumenitsa (Grècia), Brussel•les (Bèlgica), Vaulx-en-Velin (França), Rotterdam (Holanda), Leuven (Bèlgica), Genk (Bèlgica), Düsseldorf i Stuttgart (Alemanya).

El servei de Policia Municipal de l’Ajuntament de Terrassa ha participat en aquest projecte en tàndem amb la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra), amb el desenvolupament d’un projecte pilot basat en l’elaboració d’una enquesta per a detectar el fenomen de la polarització social a nivell local i desenvolupar mesures de prevenció específiques. Aquesta enquesta es va dirigir a diversos grups de destinataris tals com agents de policia (Policia Local i Mossos d’Esquadra), treballadors socials, agents cívics o actors de mediació, Serveis de Salut, professionals de serveis educatius, formatius o d’oci, i líders comunitaris (formals / informals) a la ciutat o en barris o zones específics d’interès.
Aquest projecte pilot ha servit com a punt de partida per fomentar una reflexió més profunda en aquest tema i un anàlisi més exhaustiu del disseny de les polítiques municipals al respecte. L’estadi final de disseminació incorporarà els principals resultats de les experiències dels membres del partenariat, amb l’edició d’un manual d’eines i recomanacions per als governs locals en relació al tema de la prevenció i mediació en els processos de polarització social.

Durant el transcurs del projecte pilot s’ha constituït una xarxa local de personal de les diverses administracions així com d’altres entitats locals, amb la voluntat de seguir col•laborant conjuntament en el futur per a la millora de la prevenció i detecció dels processos de polarització social.

Ver las imágenes de origen

Nou Consell Assessor de Projecció Exterior a l’Associació Catalana de Municipis (ACM)

El passat 2 de juliol el president de l’Associació Catalana de Municipis i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va constituir el Consell Assessor de Projecció Internacional d’aquesta entitat, formada per una quinzena de membres electes i tècnics de diferents ajuntaments, consells comarcals i diputacions de Catalunya, experts en les relacions internacionals. El cap del servei de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa també hi va participar.

L’objectiu d’aquest Consell assessor és donar assessorament a l’ACM per tal de posicionar-la internacionalment i també de crear una xarxa de sinergies entre les administracions que en formen part, intercanviar bones pràctiques i alinear posicionaments.

Podeu veure la notícia aquí.

1r pas cap a l’aprovació final del pla de recuperació i resiliència d’Espanya, de 69.500 M€

La Comissió Europea ha aprovat la proposta de decisió del pla de recuperació i resiliència d’Espanya, d’un valor de 69.500 milions d’euros.

Un pas necessari, però no suficient, per accedir a aquest gran import en subvencions de la UE via Mecanisme de recuperació i resiliència per al període 2021–2026. Ara el Consell disposa fins a mitjan juliol per aprovar la proposta de la Comissió.

Aquest finançament de 69.500 M€ ha de donar suport a les mesures d’inversió i reforma del pla de recuperació presentat per Espanya. L’aprovació final del Consell permetrà el desembors de 9.000 M€ en concepte de prefinançament, el 13 % de l’import total assignat.

La Comissió autoritzarà nous desemborsaments sempre que es vagin assolint de manera satisfactòria els objectius indicats en la decisió d’execució del Consell.

La Comissió ha avaluat el pla espanyol prestant especial atenció a si les inversions i reformes ajudaran efectivament a adreçar les consideracions que el Semestre europeu va fer saber a Espanya; si aquestes inversions inclouen mesures eficaces de cara a les transicions verda i digital; i si contribuiran al creixement, la creació d’ocupació, i la resiliència econòmica, institucional i social d’Espanya.

El Mecanisme de recuperació i resiliència, és la partida més important dels fons NextGenerationEU, i suposa fins a 672.500 M€ per donar suport a inversions i reformes arreu de la UE.

Més informació sobre aquesta notícia, en aquest enllaç.

L’Estat Espanyol presenta el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

El passat 27 d’abril el Consell de Ministres d’Espanya aprovava el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Estat per poder-lo presentar-a la Comissió Europea dins el termini estipulat del 30 d’abril. La comissió ara l’haurà de valorar i validar com a pas previ a l’aprovació final del Consell de Ministres de la UE.

El pla vol impulsar la inversió pública i un seguit de reformes estructurals: modernitzar el teixit productiu i l’administració, impulsar l’economia perquè sigui capaç de crear llocs de treball de qualitat, reduir les bretxa de gènere i social i impulsar l’economia verda, la sostenibilitat i la transició digital.

El Govern de l’Estat vol mobilitzar els prop de 70.000 milions d’euros (entre el 2021 i el 2023) que han d’arribar en forma de subvencions procedents dels fons Next Generation EU, amb un paper principal en l’àmbit de la sostenibilitat (39%) i la transició digital (29%).

En una primera fase, se’n destaquen les següents inversions (vegeu el gràfic de sota), on queda palès que la mobilitat sostenible i la rehabilitació d’habitatges hi jugaran un paper important.

D’acord amb el que es va concretar en la darrera Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, entre el Ministeri d’Hisenda, les Comunitats Autònomes i els ens locals (representats per al FEMP) es vol que aquests darrers tinguin un paper destacat en la gestió del Pla.

Properament sortiran les primeres convocatòries del fons Next GenerationEU. Enllaç a la notícia.

1 minut de silenci i reflexió, després d’un any de pandèmia

El passat 24 de març i un any després de declarar-se la pandèmia, la xarxa de ciutats europees EUROCITIES, per iniciativa del seu president i batlle de Florència Dario Nardella, va convocar les ciutats a reunir-se en un acte online.

Foto: web d’Eurocities

Es tractava de fer un minut de silenci per expressar el dol i llur homenatge als qui van patir i encara pateixen les conseqüències de la Covid-19.

Dario Nardella va declarar que “Europa necessita un moment conjunt de reflexió” i “(cal que) fem una pausa d’un minut de dol pels difunts, per honorar els que pateixen les conseqüències de la pandèmia i per reflexionar sobre la nostra pròpia situació, per respirar la trepidant lluita quotidiana que tots experimentem”.

“per respirar la trepidant lluita quotidiana que tots experimentem”.

L’acte es va emetre per youtube i el Servei de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa donà suport a la iniciativa.

Certificat digital verd COVID-19

La Comissió Europea ha proposat la creació d’un certificat digital verd per facilitar la lliure circulació segura dins de la UE durant la pandèmia de COVID-19. El certificat digital verd serà una acreditació de que una persona ha estat vacunada contra la COVID-19, s’ha recuperat de la COVID-19 o s’ha realitzat una prova el resultat de la qual ha estat negatiu. Estarà disponible, de forma gratuïta, en format digital o en paper, i inclourà un codi QR per garantir la seguretat i autenticitat del certificat. La Comissió crearà una passarel·la per a garantir que tots els certificats puguin verificar-se en tota la UE i donarà suport als Estats membres en la realització tècnica dels certificats. Els Estats membres continuaran sent responsables de decidir les restriccions de salut pública de les que puguin eximir els viatgers, però hauran d’aplicar les seves exempcions igualment als viatgers titulars d’un certificat digital verd.

Més informació: Coronavirus: la Comisión propone un certificado digital verde (europa.eu)

Pasaporte Covid: cómo obtener el certificado digital verde por internet |  Lifestyle | Cinco Días

Brexit: com ens afecten les noves relacions entre la UE i el Regne Unit?

La Unió Europea i el Regne Unit van acordar la seva futura relació comercial a finals de 2020. Com afectarà a la ciutadania?

El Regne Unit va abandonar la Unió Europea el 31 de gener de 2020. A partir de llavors va començar un període de transició, que es va estendre fins al 31 de desembre del mateix any, pel qual el Regne Unit va continuar aplicant les normes comunitàries, i participant en el mercat únic i en la unió duanera per negociar les futures relacions. L’acord sobre les properes relacions entre la UE i el Regne Unit es va aconseguir al desembre de 2020 després d’intenses negociacions. Tot i que s’aplicarà de manera provisional, encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu perquè pugui entrar en vigor. Els eurodiputats estan examinant el text en les comissions pertinents i han de votar-lo en sessió plenària.

L’acord de retirada que es va prendre a finals del 2019 ja contemplava diverses qüestions, com la protecció dels drets dels ciutadans europeus al Regne Unit i dels britànics que viuen a la UE, els compromisos financers assumits pel Regne Unit com a Estat Membre, així com les qüestions frontereres, especialment a Irlanda.

El 59% de los británicos votaría contra el Brexit en un segundo referéndum  | Economía

Més informació: Brexit: ¿cómo me afectan las nuevas relaciones entre la UE y Reino Unido? | Noticias | Parlamento Europeo (europa.eu)