1r pas cap a l’aprovació final del pla de recuperació i resiliència d’Espanya, de 69.500 M€

La Comissió Europea ha aprovat la proposta de decisió del pla de recuperació i resiliència d’Espanya, d’un valor de 69.500 milions d’euros.

Un pas necessari, però no suficient, per accedir a aquest gran import en subvencions de la UE via Mecanisme de recuperació i resiliència per al període 2021–2026. Ara el Consell disposa fins a mitjan juliol per aprovar la proposta de la Comissió.

Aquest finançament de 69.500 M€ ha de donar suport a les mesures d’inversió i reforma del pla de recuperació presentat per Espanya. L’aprovació final del Consell permetrà el desembors de 9.000 M€ en concepte de prefinançament, el 13 % de l’import total assignat.

La Comissió autoritzarà nous desemborsaments sempre que es vagin assolint de manera satisfactòria els objectius indicats en la decisió d’execució del Consell.

La Comissió ha avaluat el pla espanyol prestant especial atenció a si les inversions i reformes ajudaran efectivament a adreçar les consideracions que el Semestre europeu va fer saber a Espanya; si aquestes inversions inclouen mesures eficaces de cara a les transicions verda i digital; i si contribuiran al creixement, la creació d’ocupació, i la resiliència econòmica, institucional i social d’Espanya.

El Mecanisme de recuperació i resiliència, és la partida més important dels fons NextGenerationEU, i suposa fins a 672.500 M€ per donar suport a inversions i reformes arreu de la UE.

Més informació sobre aquesta notícia, en aquest enllaç.

L’Estat Espanyol presenta el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

El passat 27 d’abril el Consell de Ministres d’Espanya aprovava el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Estat per poder-lo presentar-a la Comissió Europea dins el termini estipulat del 30 d’abril. La comissió ara l’haurà de valorar i validar com a pas previ a l’aprovació final del Consell de Ministres de la UE.

El pla vol impulsar la inversió pública i un seguit de reformes estructurals: modernitzar el teixit productiu i l’administració, impulsar l’economia perquè sigui capaç de crear llocs de treball de qualitat, reduir les bretxa de gènere i social i impulsar l’economia verda, la sostenibilitat i la transició digital.

El Govern de l’Estat vol mobilitzar els prop de 70.000 milions d’euros (entre el 2021 i el 2023) que han d’arribar en forma de subvencions procedents dels fons Next Generation EU, amb un paper principal en l’àmbit de la sostenibilitat (39%) i la transició digital (29%).

En una primera fase, se’n destaquen les següents inversions (vegeu el gràfic de sota), on queda palès que la mobilitat sostenible i la rehabilitació d’habitatges hi jugaran un paper important.

D’acord amb el que es va concretar en la darrera Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, entre el Ministeri d’Hisenda, les Comunitats Autònomes i els ens locals (representats per al FEMP) es vol que aquests darrers tinguin un paper destacat en la gestió del Pla.

Properament sortiran les primeres convocatòries del fons Next GenerationEU. Enllaç a la notícia.

1 minut de silenci i reflexió, després d’un any de pandèmia

El passat 24 de març i un any després de declarar-se la pandèmia, la xarxa de ciutats europees EUROCITIES, per iniciativa del seu president i batlle de Florència Dario Nardella, va convocar les ciutats a reunir-se en un acte online.

Foto: web d’Eurocities

Es tractava de fer un minut de silenci per expressar el dol i llur homenatge als qui van patir i encara pateixen les conseqüències de la Covid-19.

Dario Nardella va declarar que “Europa necessita un moment conjunt de reflexió” i “(cal que) fem una pausa d’un minut de dol pels difunts, per honorar els que pateixen les conseqüències de la pandèmia i per reflexionar sobre la nostra pròpia situació, per respirar la trepidant lluita quotidiana que tots experimentem”.

“per respirar la trepidant lluita quotidiana que tots experimentem”.

L’acte es va emetre per youtube i el Servei de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa donà suport a la iniciativa.

Certificat digital verd COVID-19

La Comissió Europea ha proposat la creació d’un certificat digital verd per facilitar la lliure circulació segura dins de la UE durant la pandèmia de COVID-19. El certificat digital verd serà una acreditació de que una persona ha estat vacunada contra la COVID-19, s’ha recuperat de la COVID-19 o s’ha realitzat una prova el resultat de la qual ha estat negatiu. Estarà disponible, de forma gratuïta, en format digital o en paper, i inclourà un codi QR per garantir la seguretat i autenticitat del certificat. La Comissió crearà una passarel·la per a garantir que tots els certificats puguin verificar-se en tota la UE i donarà suport als Estats membres en la realització tècnica dels certificats. Els Estats membres continuaran sent responsables de decidir les restriccions de salut pública de les que puguin eximir els viatgers, però hauran d’aplicar les seves exempcions igualment als viatgers titulars d’un certificat digital verd.

Més informació: Coronavirus: la Comisión propone un certificado digital verde (europa.eu)

Pasaporte Covid: cómo obtener el certificado digital verde por internet |  Lifestyle | Cinco Días

Brexit: com ens afecten les noves relacions entre la UE i el Regne Unit?

La Unió Europea i el Regne Unit van acordar la seva futura relació comercial a finals de 2020. Com afectarà a la ciutadania?

El Regne Unit va abandonar la Unió Europea el 31 de gener de 2020. A partir de llavors va començar un període de transició, que es va estendre fins al 31 de desembre del mateix any, pel qual el Regne Unit va continuar aplicant les normes comunitàries, i participant en el mercat únic i en la unió duanera per negociar les futures relacions. L’acord sobre les properes relacions entre la UE i el Regne Unit es va aconseguir al desembre de 2020 després d’intenses negociacions. Tot i que s’aplicarà de manera provisional, encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu perquè pugui entrar en vigor. Els eurodiputats estan examinant el text en les comissions pertinents i han de votar-lo en sessió plenària.

L’acord de retirada que es va prendre a finals del 2019 ja contemplava diverses qüestions, com la protecció dels drets dels ciutadans europeus al Regne Unit i dels britànics que viuen a la UE, els compromisos financers assumits pel Regne Unit com a Estat Membre, així com les qüestions frontereres, especialment a Irlanda.

El 59% de los británicos votaría contra el Brexit en un segundo referéndum  | Economía

Més informació: Brexit: ¿cómo me afectan las nuevas relaciones entre la UE y Reino Unido? | Noticias | Parlamento Europeo (europa.eu)

Covid-19: Cronologia de l’acció de la UE el 2021

Descobriu quines mesures està prenent la UE el 2021 per al desplegament de vacunes i tractaments, així com per impulsar l’economia, l’ocupació, la societat, els viatges, el transport i per ajudar a altres governs de tot el món a lluitar contra el coronavirus.

Pandemia de COVID-19: la respuesta de la UE - Consilium

Més informació: Covid-19: Cronología de la acción de la UE en 2021 | Noticias | Parlamento Europeo (europa.eu)

Nova Estratègia de la UE sobre adaptació al canvi climàtic

La Comissió Europea ha adoptat una nova estratègia de la UE sobre adaptació al canvi climàtic, que estableix el camí per preparar-se davant els efectes inevitables del canvi climàtic. Si bé la UE fa tot el que està al seu abast per mitigar el canvi climàtic, tant a nivell nacional com internacional, també hem d’estar preparats per fer front a les seves conseqüències inevitables. Des d’onades de calor mortíferes i sequeres devastadores, fins a boscos i costes erosionades per l’augment del nivell del mar; el canvi climàtic ja està passant factura a Europa i a tot el món. Sobre la base de l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic de 2013, l’objectiu de les propostes d’avui és passar de la comprensió del problema al desenvolupament de solucions, i de la planificació a l’aplicació.

La Comisión Europea presenta la Nueva Estrategia de la UE sobre adaptación  al cambio climático | iAgua

Més informació: Nueva Estrategia de la UE sobre adaptación al cambio climático (europa.eu)

Aliança Catalunya 2030

El maig de 2019, el Govern de la Generalitat de Catalunya va iniciar un procés participatiu per elaborar l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya. Per a fer-ho, es va identificar un grup d’actors públics i privats que han estat fortament implicats, i de forma pionera, per impulsar l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a Catalunya, amb visió transversal, voluntat transformadora i des de la comprensió de la complexitat de l’Agenda 2030. Les contribucions d’aquest grup motor han omplert de contingut l’Acord nacional, assolint un consens ampli entre representants de sectors molt diversos.

L’Acord nacional defineix una visió compartida sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial, sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania) per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.

L’Acord estarà obert a tota la ciutadania i tots aquells actors públics i privats que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS, es podran integrar a l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país per compartir informació, recursos i bones pràctiques, així com impulsar iniciatives conjuntes per assolir els ODS.  

FCF | L'FCF es compromet amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i  l'Agenda 2030

Més informació: Aliança Catalunya 2030. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (gencat.cat)

El servei de Relacions Europees i Internacionals participa al Seminari sobre Fons Europeus, organitzat per l’ACM, la FMC i el Diplocat en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya

El cap del Servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón, ha participat com a ponent del Seminari sobre Fons Europeus, organitzat per l’ACM (Associació Catalana de Municipis), la FMC (Federació de Municipis de Catalunya) i el Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya) en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya.

La sessió va tenir lloc el passat dijous 28 de gener a les 16.00h amb una presentació del projecte europeu VALUES, on participa l’Ajuntament de Terrassa a través dels Serveis de Joventut i Ciutadania.

VALUES és l’àcrònim d’Activitats de Voluntariat per Potenciar la integració Urbana i Social dels migrants a Europa, un projecte finançat pel programa europeu AMIF (Fons per l’asil, les migracions i la integració ) que vol potenciar la capacitat de les ciutats i organitzacions de voluntariat per treballar de forma conjunta i aconseguir una integració efectiva de les persones nouvingudes o refugiades, mitjançant el voluntariat. El programa va començar el febrer del 2019 i té una durada de 2 anys.

El Sr. Chicón va explicar els objectius del projecte, reptes, resultats i beneficis i aprenentatges per la ciutat de Terrassa. Al final de la sessió es va obrir un torn de preguntes en el qual els participants del curs van poder preguntar i expressar les seves reflexions.

Aquest seminari sobre fons europeus està especialment adreçat a càrrecs electes i tècnics de l’administració local amb la voluntat de posar a disposició de les administracions locals les eines i les oportunitats de finançament europeu. El seminari compta amb experts de la Comissió Europea, de la Generalitat, professors d’universitats i representants de diferents administracions locals que tenen experiència en la gestió de fons europeus.

El Parlament de la UE ha aprovat oficialment l’informe sobre l’accés a un habitatge digne i assequible per a tothom.

Aquest informe proposa mesures polítiques per solucionar les deficiències de l’habitatge, com ara augmentar el parc d’habitatge assequible d’Europa, idear una estratègia europea integrada en matèria d’habitatge, adaptar les normes europees per a les plataformes digitals que estableixin un objectiu europeu d’eradicar les persones sense llar el 2030, combatre els desnonaments i crear mercats d’habitatge inclusius i combatre la discriminació en aquest àmbit.

El comissari de la UE, Nicolas Schmit, va reconèixer el paper clau de les ciutats en la lluita contra la crisi de l’habitatge i en la lluita per evitar les persones sense llar. Va demanar als Estats Membres de la UE que incloguin la renovació d’edificis en els plans de recuperació, estableixin associacions públiques-privades locals i treballin amb la prioritat de l’habitatge per a tothom.

Així doncs ja estem més a prop de garantir mesures polítiques i legislatives europees concretes per afrontar la crisi de l’habitatge i que aquest sigui decent, assequible i accessible per a tothom.

Més informació: REPORT on access to decent and affordable housing for all (europa.eu)

Secure, affordable housing for everyone