Participació de la Fundació per la Docència i Recerca Mútua Terrassa al projecte “Centre de control digital de la COVID19”

Imatge: Peter Linforth a Pixabay

L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) ha anunciat el resultat de la convocatòria de la Iniciativa de resposta a la crisi de l’EIT: 60 milions d’euros per a 207 projectes empresarials i d’innovació de 32 països.

N’hi ha 62 desenvolupant solucions als reptes de la COVID-19; d’entre els seleccionats, cinc compten amb participació d’empreses o institucions catalanes, i un d’ells amb la de Fundació per la Docència i Recerca Mútua Terrassa.

El projecte s’anomena Centre de control digital de la COVID-19 EIT Health i es tracta d’un centre de control virtual per a pacients que han donat positiu de la COVID-19 que sota la supervisió d’un expert en malalties infeccioses rebrà dades relevants del pacient.Foto: National Cancer Institute from Unsplash

L’expert podrà valorar, validar o augmentar el tractament del pacient i, en cas de gravetat, derivar-lo per tal que rebi atenció especialitzada de manera prioritària.

Els coneixements que s’obtinguin d’aquestes visites virtuals conformaran un algoritme d’intel·ligència artificial que farà prediccions sobre quins pacients tenen més probabilitat de desenvolupar els símptomes més greus.

Aquesta eina serà la primera a la pandèmia a combinar atributs de recopilació de dades i orientacions clíniques. L’impacte previst és una millora dels resultats dels pacients, ja que les seves necessitats clíniques s’abordaran de manera informada i els clínics tindran dades per adaptar la seva atenció al pacient, ajustant els tractament segons la necessitat i els resultats previstos.

Més informació sobre els altres 5 projectes amb participació catalana, la trobareu en aquest enllaç.

#BeActive not just for the week, but all year long!!

Del 23 al 30 de setembre arriba la 6a edició de la SETMANA EUROPEA DE L’ESPORT per promoure l’esport i l’activitat física a tota Europa.

El tema és “#BeActive” i s’anima totes les persones a romandre actives durant aquella setmana i al llarg de tot l’any.

Enguany es vol cridar a l’acció a la ciutadania proposant de participar en el Concurs BeActive de fotografia/vídeo a través de les xarxes socials TikTok, Twiter, Facebook i Instagram.

Els vídeos hauran de ser originals i tenir una durada inferior a trenta segons.

Podeu consultar les bases del concurs a l’enllaç: https://www.csd.gob.es/sites/default/files/media/files/2020-06/Premios%20CSD-%23BEACTIVE.doc

Més informació del Concurs als enllaços https://www.csd.gob.es/ca/promoci-de-lesport/setmana-europea-de-lesport

La Terrassa del cinema a les teves mans!

Nou web de les 18 Ciutats del Cinema, de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO

Ja pots consultar tota la informació relacionada amb la Xarxa de Ciutats de Cinema de la UNESCO amb només un clic!

Tot gràcies a la creació d’un nou lloc web que connecta les 18 ciutats de cinema de la UNESCO:  www.citiesoffilm.org

És un nou portal, en què Terrassa ha col·laborat de forma important, en el qual es pot trobar tota la informació vinculada amb la ciutat, el cinema i la resta de ciutats membres de la xarxa. Una iniciativa nascuda amb l’objectiu de millorar la col·laboració del sector del cinema a nivell mundial.

La nova pàgina web mostra els treballs relacionats amb el món audiovisual que es desenvolupen en les ciutats membres i suposa un pas important en la millora de la col·laboració internacional entre elles.

Si vols saber què significa ser Ciutat del Cinema de la UNESCO, la relació i vinculació entre cinema i educació a Terrassa o les diferents produccions cinematogràfiques que es fan a la ciutat només et cal fer una visita a www.citiesoffilm.org

Aquest nou lloc web, conté perfils de totes i cadascuna de les ciutats membres, exemples d’iniciatives clau dutes a terme per les ciutats membres de la xarxa i notícies sobre èxits i oportunitats de col·laboració.

Terrassa, ciutat de cine de la UNESCO des de l’any 2017, se suma així a una iniciativa que representa una clara aposta per la internacionalització i la difusió de l’important àmbit audiovisual que caracteritza la nostra ciutat.

18 Ciutats del Cinema UNESCO

Les 17 companyes de viatge de Terrassa, com a Ciutat del Cinema

Terrassa ha estat seleccionada pel repte de les 100 Ciutats Intel·ligents

Terrassa ha estat seleccionada en primera ronda per formar part del grup de 100 ciutats de la Intelligent Cities Challenge (ICC) de la Comissió Europea, un repte que volen entomar les ciutats per convertir-se en més sostenibles i socialment responsables fent ús de les tecnologies avançades.

Aquesta iniciativa es financia en el marc del programa COSME.

INTELLIGENT CITIES CHALLENGE

El repte s’iniciarà la setmana del 28 de setembre i es desenvoluparà en els propers 2 anys.

Les ciutats seleccionades rebran orientació, participaran en entrenaments en grup, aprendran d’altres ciutats participants, assistiran a esdeveniments d’alt nivell i planificaran col·lectivament un canvi a gran escala, aprofitant les  tecnologies avançades per aconseguir un creixement verd, intel·ligent i sostenible.

El Consorci Gavà – Castelldefels també ha estat seleccionat, així com Barcelona en qualitat de ciutat mentora.

EL PROJECTE DE TERRASSA

El projecte terrassenc s’orienta a tres objectius concrets a curt i mitjà termini :

  • 1. Especialització intel·ligent de la ciutat en salut i promoció de la vida saludable.
  • 2. Elaboració d’un Pla Director de resiliència urbana, per mitjà d’un procés obert i participatiu.
  • 3. Reedició del Pla Director Smart City Terrassa, per donar continuïtat a la implementació del model de ciutat intel·ligent.

El projecte ICC requerirà una gran dedicació d’esforços, temps i recursos, tant de l’equip de treball multidisciplinari organitzat amb la UPC i la CECOT, com dels Serveis d’Innovació, Tecnologia i Protecció Civil, que han estat els promotors interns de la candidatura.

Podeu trobar la notificació oficial i informació general del projecte a: https://www.intelligentcitieschallenge.eu/

Canvi de presidència del Consell d’Europa: entra alemanya

S’ha acabat la presidència rotatòria i semestral del Consell de la Unió que ostentava Croàcia i ara li toca el torn a la 1a ministra alemanya Angela Merkel, fins a finals de desembre del 2020.

El Consell de la Unió està compost pels ministres dels governs dels Estats Membres, que es reuneixen per debatre, modificar, adoptar lleis i coordinar les polítiques. La presidència del Consell s’encarrega de presidir-ne les sessions i fixar-ne l’ordre del dia.

Conjuntament amb el Parlament Europeu, el Consell és la principal instància decisòria de la UE.

El pressupost de la UE pel 2021 centrat en la recuperació

Foto: ImatgesMoney a FLICKR

La Comissió ha proposat un pressupost de la UE de 166 700 milions d’euros per a 2021, que completarà amb 211 000 milions d’euros en subvencions i aproximadament 133 000 milions d’euros en préstecs amb càrrec a “Next Generation EU”, l’instrument de recuperació temporal per a mobilitzar inversions i la recuperació de l’economia europea. Conjuntament, el pressupost anual i l’instrument “Next Generation EU” mobilitzaran importants inversions de la UE per al 2021 per fer front als danys econòmics i socials causats per la pandèmia del coronavirus, promoure una recuperació sostenible i protegir i crear ocupació. El pressupost també està plenament en consonància amb el compromís d’invertir en el futur per aconseguir una Europa més verda, més digital i resistent.

https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/ip_20_1171

El Parlament Europeu defensa una ambiciosa Estratègia Europea sobre discapacitat post 2020

El Parlament Europeu, reunit en sessió plenària el 18 de juny, ha adoptat diverses resolucions, i en destaca la que fa referència a l’Estratègia Europea sobre discapacitat més enllà de 2020.

Es calcula que uns 100 milions de persones amb discapacitat a la Unió Europea segueixen estant privades dels seus drets humans fonamentals i s’enfronten diàriament a barreres que els impedeixen portar una vida independent; que les dones representen més del 60% de les persones amb discapacitat i que, així també, la gran majoria dels cuidadors i cuidadores de persones amb discapacitat són dones; que el nombre de nens i nenes amb discapacitat es desconeix per falta d’estadístiques, però podria situar-se en al voltant de l’15% del nombre total d’infants a la Unió Europea; que, com a conseqüència de l’increment de envelliment de la població, cada vegada més persones viuran amb una discapacitat i requeriran d’un entorn més accessible i un major suport, així com serveis adaptats.

En aquest sentit, el TFUE (Tractat en Funcionament de la UE) imposa a la Unió l’obligació de lluitar contra tota discriminació per raó de discapacitat en la definició i execució de les seves polítiques i accions (article 10), i li confereix, així mateix, el poder d’adoptar disposicions legislatives per combatre aquest tipus de discriminació (article 19). Alhora, la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) de les NNUU és el primer tractat internacional de drets humans ratificat per la Unió i tots els seus estats membres.

La Resolució recorda que l’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020 ha donat un marc per a les propostes polítiques i legislatives destinades a aplicar la CDPD, tant dintre com fora de la Unió. Tanmateix critica que no s’ha adaptat als àmbits polítics emergents, per exemple, no s’ha harmonitzat amb l’Agenda 2030, a l’aplicació de la qual s’han compromès la Unió i tots els seus estats membres, ni tampoc amb el Pilar europeu de drets socials.

Durant la crisi de la COVID-19, les persones amb discapacitat han experimentat greus problemes i violacions de drets, com ara pertorbacions en els serveis d’assistència, atenció i suport personals, un accés desigual o nul a la informació relativa a la salut i a l’atenció sanitària, inclosa l’atenció urgent, manca d’informació general i pública en matèria de seguretat, manca de mesures preventives en les residències, un accés desigual a les alternatives ofertes per les institucions educatives, és a dir, a la formació en línia i a distància, i un augment dels casos de violència domèstica, etc.

Per tot això, el Parlament Europeu demana a la Comissió que prengui com a base els èxits obtinguts i millori el seu compromís amb els drets de les persones amb discapacitat a través d’una ambiciosa Estratègia Europea sobre Discapacitat posterior a 2020, completa, ambiciosa i a llarg termini que: inclogui àmbits prioritaris clarament definits que abastin totes les disposicions de la CDPD; contingui objectius ambiciosos, clars i mesurables; mostri la diversitat de les persones amb discapacitat i les seves necessitats, a través d’accions específiques; integri els drets de totes les persones amb discapacitat en totes les polítiques i tots els àmbits; reconegui i abordi les formes múltiples i intersectorials de discriminació a què s’enfronten les persones amb discapacitat; garanteixi la integració de la perspectiva de gènere; es recolzi en un mecanisme de seguiment adequat i dotat de recursos suficients, amb referències i indicadors clars; fomenti la col·laboració amb les autoritats, les empreses, els interlocutors socials i la societat civil a escala europea, nacional, regional i local, per tal d’assegurar una aplicació satisfactòria de l’Estratègia posterior a 2020; etc.

https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2020-0156_ES.html

La campanya Cities4Europe per la participació ciutadana en el disseny de les polítiques conclou amb èxit. Terrassa va coordinar un dels 18 pànels de debat ciutadà.

Cities4Europe – Europe for citizens és una campanya de la xarxa de grans ciutats europees EUROCITIES per presentar iniciatives exitoses de ciutats membres, iniciatives que han aconseguit involucrar la ciutadania i han presentat idees de noves formes de democràcia i de planificació en comú.

La campanya volia inspirar altres ciutats i instigar els diversos nivells de govern i les institucions europees a adoptar mecanismes que incloguessin els ciutadans en el disseny de les polítiques públiques.

Cites4Europe va arrencar el maig del 2018 i durant 2 anys hi han participat 90 ciutats, 74 de les quals han estat signatàries de la declaració pel compromís ciutadà; aquest compromís reconeix obertament el distanciament entre institucions i ciutadans, i hi vol posar remei potenciant la participació ciutadana, la democràcia participativa a tots els nivells de governança, i comprometent-se a establir un diàleg amb la ciutadania sobre el futur comú. Els ciutadans cal que tinguin un paper prioritari en les polítiques. L’objectiu final: reforçar la governança participativa, per aconseguir una Europa millor, capaç de donar resposta a les pressions socials que té.

Els 4 principis de compromís resumits són:

  1. Una major participació ciutadana en la governança
  2. Els reptes socials només poden ser redreçats si les polítiques públiques tenen en compte els governs locals, la ciutadania i els altres actors locals.
  3. Els ciutadans són els que estan més ben posicionats per entendre i donar solucions als temes quotidians.
  4. L’èxit de la tasca dependrà de si se sap refer la confiança entre els governs locals i la seva ciutadania.

Podeu conèixer els 4 principis amb més detall en aquest document.

Mentre ha durat la campanya s’han dut a terme 18 panels de ciutadans (1200 persones) en 18 ciutats membres dels quals n’ha sortit un informe de recomanacions sobre accions futures que la UE hauria d’emprendre. Vegeu l’informe en aquesta pàgina.

El febrer de l’any passat Terrassa va hostatjar un d’aquests debats.

Fira Terrassa Tria Futur 2020- especial i duradora

Resultats de la Fira Terrassa Tria Futur

Font: Servei d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa

La Fira Terrassa Tria Futur d’Orientació Formativa i Professional, en la seva primera edició aquest 2020, es va  haver d’adaptar per  oferir-se en mode telemàtic. Els resultats han estat bons, i el que és millor és que les xerrades i píndoles informatives segueixen a disposició de tothom que ho vulgui.

Com sol passar a la vida, el costat positiu sempre hi és.

http://blogs.terrassa.cat/firatriafutur/