Política de Cohesió UE 21-27: 373.000 M€

El Parlament Europeu i el Consell han adoptat un paquet de 373.000 milions d’euros que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2021. Aquesta informació és d’interès pels ens locals perquè regirà futures convocatòries.

El paquet està compost per 5 reglaments, que regulen els fons que conformen la Política de Cohesió:

  • El Reglament de Disposicions Comunes (RDC) per a fons de gestió compartida
  • El Reglament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Fons de Cohesió (FC)
  • El Reglament del Fons Social Europeu Plus (FSE+)
  • El Reglament Interreg, que estableix disposicions específiques per a l’objectiu de cooperació territorial europea finançat pel FEDER i instruments de finançament extern
  • El Reglament del Fons de Transició Justa (FTJ)

FEDER: Amb 226.000 milions d’euros, segueix sent un dels principals fons on poden accedir els ens locals. El FEDER prioritza una Europa verda, digital i més innovadora. Fins a un 30% serà destinat a la lluita contra el canvi climàtic i un mínim del 8% es destinarà al desenvolupament urbà sostenible.


FC: Al Fons de cohesió, Catalunya no hi té accés, no és regió elegible per rebre’n fons.

FSE+: el Fons Social Europeu +, el principal fons per invertir en les persones i compta amb 99.300 milions d’euros. És la combinació de l’antic FSE, la Iniciativa d’ocupació juvenil (YEI), el Fons d’ajuda europea dels més marginats (FEAD) i del Programa d’ocupació i innovació social (EASI).

Interreg: la Cooperació Territorial Europea (ETC en anglès), coneguda com a «Interreg», proveeix un marc per la implementació d’accions conjuntes i intercanvis de polítiques entre ens nacionals, regionals, i locals dels diferents Estats membres. Té un pressupost de 8.000M € i es divideix en 4 franges:
Interreg A. Transfronterer / Interreg B. Transnacional / Interreg C. Interregional / Interreg D. De veïnatge i per la integració de les regions remotes

FTJ: El Fons de Transició Justa (FTJ), té com a objectiu fer front a les repercussions socials, econòmiques, laborals i ambientals en la transició de la Unió Europea cap a una economia climàticament neutra d’aquí al 2050. Caldrà veure si Catalunya podrà optar a aquests fons.

La notícia sencera pot llegir-se aquí.

Arrenca la presidència eslovena del Consell de la UE, o les intríngulis del nou semestre

©Government Communication Office

Semestralment, cada gener i juliol, i de manera rotatòria, canvia la presidència del Consell de la UE (que no s’ha de confondre amb el Consell d’Europa, que darrerament ha sortit força a les notícies).

©Office of the Prime Minister

Aquest 2n semestre serà presidit per Eslovènia, pel seu 1r ministre Janez Janša, que ha pres el relleu de Portugal. Janša va assegurar que durant la seva presidència treballarà com un “intermediari honest” per trobar consens entre les 27 nacions de la UE i garantir l’adopció de polítiques que van des del mediambient fins a la migració.

La presidència no ha pas començat exempta de tensions: durant la presa de possessió a Ljubliana, Janša va sorprendre la Comissió Europea (CE) mostrant una selecció de fotografies que presumptament retrataven jutges eslovens interactuant amb els legisladors del partit S&D, el grup socialista del Parlament Europeu.

Frans Timmermans, vicepresident de la CE i un dels socialistes més destacats de Brussel·les, es va negar a unir-se a una foto de grup entre els comissaris i el gabinet eslovè; i la presidenta Von der Leyen va criticar que el govern eslovè no hagués designat encara un fiscal delegat al nou òrgan encarregat d’abordar el frau, la corrupció i el blanqueig de diners: “Pacta sunt servanda“, va ironitzar la presidenta, referint-se al principi universal de dret que cal mantenir els acords signats.

©Government Communication Office

La principal responsabilitat de la presidència és organitzar el programa de treball del Consell i mantenir el contacte amb el Parlament i la Comissió Europea per aprovar les lleis de la UE. Heus aquí el seu programa pel nou semestre.

El Consell de la Unió Europea representa els governs dels estats membres i aplega els ministres dels governs, en funció del tema a tractar, que es reuneixen per adoptar mesures legislatives. Cada ministre té competències per assumir compromisos en nom del seu Govern. El Consell és el principal òrgan de decisió de la UE juntament amb el Parlament Europeu. I no s’ha de confondre amb:

  • el Consell Europeu: que són les cimeres trimestrals dels 1ers ministres de la UE, on es marquen les grans línies de de les polítiques europees, ni amb
  • el Consell d’Europa: una organització internacional aliena a la UE, creada a Estrasburg el 1949, després de la II guerra mundial, per promoure la democràcia, l’Estat de dret i els drets humans, i per potenciar la identitat europea entre els Ciutadans d’Europa.

Neutralitat climàtica: el PE confirma l’acord de reducció d’emissions.

Photo by veeterzy on Unsplash

El Parlament Europeu va confirmar l’acord per la neutralitat climàtica el 2050, és a dir: una producció de 0 emissions netes de gasos d’efecte hivernacle pel 2050. La nova Llei del Clima de la UE estableix un objectiu de reducció d’emissions pel 2030 més ambiciós que abans i eleva el percentatge del 40 al 55% (respecte a les emissions del 1990).

La Llei del Clima transforma el compromís polític del Pacte Verd d’aconseguir la neutralitat climàtica el 2050 en una obligació. D’aquesta manera ofereix als ciutadans i a les empreses la seguretat jurídica i la predictibilitat que necessiten per preparar aquesta transició. Després del 2050, la UE ha d’aspirar a emissions negatives.

La Comissió Europea, per la seva banda, farà una proposta d’objectiu intermedi pel 2040 després de la primera revisió global prevista en l’Acord de París i també publicarà la quantitat màxima estimada d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que la UE pot produir fins al 2050 sense posar en risc els compromisos presos en virtut d’aquest acord.

Photo by Callum Shaw on Unsplash

Abans del 30 de setembre de 2023, i cada cinc anys a partir d’aquesta data, la Comissió avaluarà el progrés col·lectiu de tots els Estats membres, així com la coherència amb les mesures nacionals, cap a l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050.

Podeu llegir la notícia en aquest enllaç.

Conferència sobre el Futur d’Europa

Foto extreta de la web del https://www.europarl.europa.eu/

El Comitè Executiu de la Comissió Europea ha aprovat el calendari dels plens i els panells europeus de ciutadans.
El ple inaugural tindrà lloc el 19 de juny de 2021 a Estrasburg. Tenint en compte la situació sanitària, la participació serà tant física com a distància i inclourà presentacions sobre els panells de ciutadans europeus i la plataforma digital multilingüe.
El 17 de juny de 2021, se celebrarà a Lisboa (Portugal) un esdeveniment ciutadà europeu també englobat en la Conferència i retransmès en directe per internet. Hi assistiran 27 representants de panells de ciutadans o esdeveniments nacionals (un per Estat membre), juntament amb el president del Fòrum Europeu de la Joventut i alguns dels ciutadans ja seleccionats per participar en els panells. L’acte, també de format híbrid, brindarà als participants l’oportunitat de debatre amb els tres copresidents al voltant del que esperen de la Conferència.

Hi ha 4 panells ciutadans previstos que tenen els següents temes assignats: 1) Valors, drets, estat de dret, democràcia, seguretat; 2) Canvi climàtic, medi ambient / salut; 3) Economia més forta, justícia social, ocupació / educació, joventut, cultura, esport / transformació digital 4) La UE al món / migració.

La necessitat d’efectuar reformes a la UE per millorar assumptes com el procés de presa de decisions en les seves institucions, la seva capacitat de resposta als grans reptes globals i l’eficàcia de l’acció exterior de la Unió és un diagnòstic que suscita pocs dubtes. En canvi, no hi ha unanimitat a l’hora d’identificar les reformes que han de portar a terme. Per això, la Conferència sobre el Futur d’Europa ofereix una oportunitat única a la societat civil europea per aportar idees innovadores a aquest debat, que ens ajudin a avançar en el procés d’integració europea.

Més informació: https://futureu.europa.eu/?locale=es

Setmana Verda de la EU 2021. Objectiu: contaminació 0

https://www.eugreenweek.eu/ – Setmana Verda UE 2021

El darrer dia de maig va arrencar la Setmana Verda de la EU, organitzada per la Comissió Europea.

Una setmana de conferències d’alt nivell sobre qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl.

Lahti, la Capital Verda del 2021, va ser l’anfitriona de la sessió inaugural. Aquesta ciutat finesa va emprendre el camí verd a la dècada dels 70, quan va decidir restaurar i conservar les aigües del seu llac, molt contaminat per l’activitat industrial de la ciutat. Quaranta anys més tard, el 2018, un 97% dels seus residus és reciclat.

La contaminació ens afecta a tots: a través de l’aire que respirem, l’aigua que bevem i la terra que cultivem. La pol·lució és la principal causa ambiental de múltiples malalties mentals i físiques i també de morts prematures, especialment entre els nens i la gent gran, i entre les persones amb certes afeccions mèdiques.

Però la contaminació ens afecta de manera desigual. Les persones que viuen en les zones més desfavorides sovint viuen a prop de llocs contaminats o en zones on hi ha un flux de trànsit molt alt. La contaminació és també un dels principals motius de la pèrdua de biodiversitat: redueix la capacitat dels ecosistemes d’absorbir carboni i descontaminar.

Autor: Odri, 12 anys @ https://www.eugreenweek.eu/young-artists

Però es pot prevenir. El recentment adoptat “Pla d’acció de la UE per l’ambició de la contaminació zero”és una acció clau del Pacte Verd Europeu. El Pla d’acció vol ajudar a crear un entorn lliure de tòxics a tota la UE, supervisant, reportant i prevenint la contaminació de l’aire, l’aigua, el sòl i els productes de consum.


La Setmana Verda Europea 2021 es va dedicar a l'”ambició de la contaminació zero” i s’hi van examinar d’altres iniciatives rellevants del Green Deal, com les del clima, l’estratègia química, o les del camp de l’energia, la indústria, la mobilitat, l’agricultura, la pesca, la salut i la biodiversitat.

Trobareu tota la informació i resultats de la #EUGreenWeek en aquestes pàgines de la Comissió i de l’anfitriona finesa.

Conferència sobre el Futur d’Europa: inauguració de la seva plataforma interactiva digital i multilíngüe

El comitè executiu de la Conferència sobre el futur d’Europa (amb representants del Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea) va presentar el passat 19 d’abril la plataforma digital multilingüe de la Conferència sobre el futur d’Europa.

La plataforma, disponible en 24 llengües, malauradament sense la presència del català, permetrà als ciutadans de la UE de compartir i intercanviar les seves idees i punts de vista a través d’esdeveniments en línia. La plataforma actua de hub de la Conferència i suposa una eina important per aconseguir que aquesta darrera culmini amb resultats.

La Conferència sobre el futur d’Europa és un exercici obert i inclusiu de democràcia deliberativa sense precedents; és un procés que s’inaugurarà el proper 9 de maig, dia d’Europa, i acabarà al cap d’un any aproximadament. El seu objectiu és que els ciutadans de la UE puguin expressar la seva opinió sobre qualsevol tema, i aquestes opinions hauran d’ajudar a l’hora de formular polítiques. Està previst que, per la primavera del 2022, la Conferència disposi de conclusions que proveixin un bon guiatge de cara al futur d’Europa.

Enllaç a pdf: la Conferència sobre el Futur d’Europa

Tots els esdeveniments de la conferència es podran visualitzar a la plataforma en un mapa interactiu, i els ciutadans podran consultar-los i apuntar-s’hi en línia.

La plataforma s’organitza al voltant de 10 temes clau per al debat (ex. canvi climàtic, salut, democràcia…) i permet 3 tipus de participació: assistir als esdeveniments, compartir idees i fins i tot organitzar esdeveniments.

La idea subjacent del projecte és que les contribucions sorgeixin de les bases, és el reconeixement del “de baix a dalt”, com a principi de democràcia real.

#TheFutureIsYours

Les regions i ciutats reclamen una millor governança dels Plans de recuperació

L’Aliança per la Cohesió (#Cohesion Alliance) -una aliança a escala de la UE que advoca per una política de cohesió més forta després del 2020- insta els Estats membres a treballar en associació amb els governs locals i regionals en el disseny i la governança dels plans nacionals de recuperació i resiliència.

L’Aliança per la Cohesió també insta els parlaments nacionals a ratificar el més aviat possible la decisió sobre els recursos propis, que permetrà a la Comissió Europea obtenir préstecs de fins a 750 000 milions EUR en els mercats de capitals per fer front als efectes negatius de la crisi causada per la COVID-19.

Podeu llegir més informació sobre aquesta notícia al següent enllaç.

Premi del Públic LUX

El Parlament Europeu i l’Acadèmia de Cinema Europeu (EFA), en associació amb la Comissió Europea i Europa Cinemas, presenten un premi totalment renovat: el Premi del Públic LUX.

Aquest guardó és el successor del Premi LUX (la distinció cinematogràfica que el Parlament Europeu va instituir el 2007) i del People Choice Award de l’EFA.

El Premi del Públic LUX vol reforçar els vincles entre la política i els ciutadans, i convida al públic europeu a ser protagonista actiu bo i votant les seves pel·lícules preferides.

El desembre passat, durant la cerimònia virtual dels Premis Europeus de Cinema 2020, el Premi LUX del públic va anunciar els tres finalistes de la seva edició 2021: Una altra ronda de Thomas Vinterberg, Col·lectiu d’Alexander Nanau i Corpus Christi de Jan Komasa.

El guanyador d’aquest premi paneuropeu serà seleccionat en base als vots del públic europeu i dels membres del Parlament Europeu (cadascun representant el 50%).

El període Mira i Vota va arrencar el 13 de desembre i acaba el 23 de maig. Les pel·lícules finalistes es poden veure en cinemes o en plataformes de video. Més informació en aquest enllaç.

Es comencen a publicar els plans de treball pel 2021

Voleu finançament de la Unió Europea?

La Comissió Europea ha començat a publicar els plans de treball per a l’any 2021, dins el nou període financer 2021-2027. Els plans de treball són els documents on es detallen les prioritats d’aquell any pel que fa a cada fons europeu concret.

Image by Gerd Altmann from Pixabay

Allà s’hi troben les prioritats de finançament, la previsió de les convocatòries, l’elegibilitat dels participants i les accions que caldrà desenvolupar, entre d’altres coses.

Consultar-los és útil a l’hora de preparar-los!

Enllaç als plans de treball per a l’any 2021, a dia d’avui.

Terrassa, Ciutat Europea de l’Esport

La Federació Europea de Capitals i Ciutats de l’Esport (ACES) va concedir aquest setembre a Terrassa el reconeixement de Ciutat de l’Esport 2021.

Tot un any d’esdeveniments esportius que han arrencat avui amb el tret de sortida amb una cerimòmia des de la Sala de Plens de l’ajuntament, i una hissada de bandera a la façana.

El nom de Terrassa trindrà una projecció esportiva important aquests 2 propers anys, perquè el 2022, de l’1 al 17 de juliol, la ciutat acollirà, conjuntament amb la ciutat d’Amsterdam, el campionat mundial d’hockey herba femení.