Time Use Week 2021. La crònica

Fem una petita ressenya de les intervencions del 1r dia de la Time Use Week 2021, hereva de les precedents edicions de la Setmana dels Horaris catalana. La Time Use week es va dissenyar per agafar volada internacional en la defensa per un nou model d’usos del temps i la implementació de polítiques del temps.

En el primer dia d’aquesta segona edició hi varen participar diversos experts: la Carla Estivill, va deixar clar que és l’exposició a la llum del sol el que marca el nostre rellotge intern, que és convenient estar a fora almenys 2 hores al dia (no és suficient que entri llum a casa), i que per sincronitzar els ritmes cal despertar-se a la mateixa hora sempre i anar a la feina caminant. El teletreball ha esborrat la diferència entre el son i la vigília, i això tampoc no és bo. També ha parlat d’una nova moda: l'”stacking” o apilar els mòbils en una reunió, i haver de pagar el compte de tothom, si s’és el primer a no saber-se estar d’agafar-lo. Molt interessant també, que a partir de certes hores de treball, la productivitat disminueix.

En Carl Honoré, del moviment slow: va defensar que amb la tecnologia cal aprendre a saber pitjar el botó d’apagada, i que val la pena tractar d’incorporar un ritual lent cada dia. S’ha vist que si hi ha un telèfon a la vista enmig d’una conversa, la conversa esdevé més superficial.

La Marta Junqué, coordinadora de la Setmana, va incidir en el concepte de pobresa del temps, que afecta més les dones i les persones amb pocs recursos.

La Lluïsa Moret va advocar pel dret a un temps equilibrat entre feina-familia-i temps personal i la Laura Pérez, regidora de drets socials de l’ajuntament de Barcelona, va incidir en què la cura és essencial, i d’ella en depèn el bon funcionament de la societat.

Es va parlar de la setmana dels 4 dies i la desconnexió digital, de la discriminació que pateixen els cronotips tardans (la gent que és més d’anar a dormir tard, més que de llevar-se d’hora).

D’altres experts internacionals, van comentar també que hi ha un punt on la productivitat decreix en la jornada laboral, que Microsoft va reduir la setmana a 4 dies i va augmentar la productivitat en un 39%. I que cal recordar que quan empleem gent, estem prenent prestada la seva vida.

Hi va haver una discussió activa entre la representant de la Comissió Europe i Tricia Luengo i Till Roenneberg sobre l’abolició del canvi d’horari i la posició dels països al fus horari que els pertoca geogràficament. Tres idees molt interessants:

  • el debat al carrer s’ha de fer basat en fets, en resultats de la investigació científica
  • cal eliminar la propaganda lingüística ‘”horari d’estiu/hivern” i d'”estalvi d’energia”. Què en pensaria la gent si se l’anomenés horari saludable/ no saludable?
  • és molt fàcil passar al fus horari corresponent, perquè les zones horàries s’ajusten molt amb les fronteres dels països, i canviar de zonar horària tan sols depèn de l’estat en qüestió.

European academy for time policies

Els objectius d’aquesta acadèmia són promoure la recerca, l’educació i l’intercanvi de bones pràctiques des dels diferents àmbits de coneixement: la sociologia, la medicina, la política, etc…
Cal sensibilitzar la ciutadania sobre les polítiques del temps amb el desenvolupament de projectes pilot a les ciutats i portar aquest debat a les institucions europees així com sol·licitar-los finançament per a l’Acadèmia i la recerca.
Sara Berbel, consellera delegada de l’Ajuntament de Barcelona va destacar la necessitat de regular tots els canvis que estan repercutint en els usos del temps, així com impulsar una major col·laboració entre investigadors i administracions públiques: “les noves maneres de treballar impliquen nous reptes relacionats amb el temps (teletreball, desconnexió digital) i hem de regular-los per no perdre drets. L’avaluació d’aquests nous reptes és fonamental i cal fer-la de manera global”.

Es van destacar les ciutats italianes de Bolzano i Bergamo com a ciutats pioneres en el disseny de polítiques públiques dels usos socials del temps.
Com a conclusió final, Ariadna Güell, coordinadora de la BTUI (Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society), va parlar de la rellevància de la col·laboració entre diferents disciplines d’estudi així com de la necessitat de patrocini, tant econòmic com polític: “L’Acadèmia hauria de ser rellevant per als temes actuals, com ara l’emergència climàtica, i per aprofundir sobre com les polítiques del temps poden donar suport a una transició justa i verda, a les cures i les diferències de gènere, i amb un gran focus en què poden fer les ciutats i les metròpolis.”

Crònica del primer dia, amb videos

Crònica del 2n dia, amb videus