Time Use Week 2021. La crònica

Fem una petita ressenya de les intervencions del 1r dia de la Time Use Week 2021, hereva de les precedents edicions de la Setmana dels Horaris catalana. La Time Use week es va dissenyar per agafar volada internacional en la defensa per un nou model d’usos del temps i la implementació de polítiques del temps.

En el primer dia d’aquesta segona edició hi varen participar diversos experts: la Carla Estivill, va deixar clar que és l’exposició a la llum del sol el que marca el nostre rellotge intern, que és convenient estar a fora almenys 2 hores al dia (no és suficient que entri llum a casa), i que per sincronitzar els ritmes cal despertar-se a la mateixa hora sempre i anar a la feina caminant. El teletreball ha esborrat la diferència entre el son i la vigília, i això tampoc no és bo. També ha parlat d’una nova moda: l'”stacking” o apilar els mòbils en una reunió, i haver de pagar el compte de tothom, si s’és el primer a no saber-se estar d’agafar-lo. Molt interessant també, que a partir de certes hores de treball, la productivitat disminueix.

En Carl Honoré, del moviment slow: va defensar que amb la tecnologia cal aprendre a saber pitjar el botó d’apagada, i que val la pena tractar d’incorporar un ritual lent cada dia. S’ha vist que si hi ha un telèfon a la vista enmig d’una conversa, la conversa esdevé més superficial.

La Marta Junqué, coordinadora de la Setmana, va incidir en el concepte de pobresa del temps, que afecta més les dones i les persones amb pocs recursos.

La Lluïsa Moret va advocar pel dret a un temps equilibrat entre feina-familia-i temps personal i la Laura Pérez, regidora de drets socials de l’ajuntament de Barcelona, va incidir en què la cura és essencial, i d’ella en depèn el bon funcionament de la societat.

Es va parlar de la setmana dels 4 dies i la desconnexió digital, de la discriminació que pateixen els cronotips tardans (la gent que és més d’anar a dormir tard, més que de llevar-se d’hora).

D’altres experts internacionals, van comentar també que hi ha un punt on la productivitat decreix en la jornada laboral, que Microsoft va reduir la setmana a 4 dies i va augmentar la productivitat en un 39%. I que cal recordar que quan empleem gent, estem prenent prestada la seva vida.

Hi va haver una discussió activa entre la representant de la Comissió Europe i Tricia Luengo i Till Roenneberg sobre l’abolició del canvi d’horari i la posició dels països al fus horari que els pertoca geogràficament. Tres idees molt interessants:

  • el debat al carrer s’ha de fer basat en fets, en resultats de la investigació científica
  • cal eliminar la propaganda lingüística ‘”horari d’estiu/hivern” i d'”estalvi d’energia”. Què en pensaria la gent si se l’anomenés horari saludable/ no saludable?
  • és molt fàcil passar al fus horari corresponent, perquè les zones horàries s’ajusten molt amb les fronteres dels països, i canviar de zonar horària tan sols depèn de l’estat en qüestió.

European academy for time policies

Els objectius d’aquesta acadèmia són promoure la recerca, l’educació i l’intercanvi de bones pràctiques des dels diferents àmbits de coneixement: la sociologia, la medicina, la política, etc…
Cal sensibilitzar la ciutadania sobre les polítiques del temps amb el desenvolupament de projectes pilot a les ciutats i portar aquest debat a les institucions europees així com sol·licitar-los finançament per a l’Acadèmia i la recerca.
Sara Berbel, consellera delegada de l’Ajuntament de Barcelona va destacar la necessitat de regular tots els canvis que estan repercutint en els usos del temps, així com impulsar una major col·laboració entre investigadors i administracions públiques: “les noves maneres de treballar impliquen nous reptes relacionats amb el temps (teletreball, desconnexió digital) i hem de regular-los per no perdre drets. L’avaluació d’aquests nous reptes és fonamental i cal fer-la de manera global”.

Es van destacar les ciutats italianes de Bolzano i Bergamo com a ciutats pioneres en el disseny de polítiques públiques dels usos socials del temps.
Com a conclusió final, Ariadna Güell, coordinadora de la BTUI (Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society), va parlar de la rellevància de la col·laboració entre diferents disciplines d’estudi així com de la necessitat de patrocini, tant econòmic com polític: “L’Acadèmia hauria de ser rellevant per als temes actuals, com ara l’emergència climàtica, i per aprofundir sobre com les polítiques del temps poden donar suport a una transició justa i verda, a les cures i les diferències de gènere, i amb un gran focus en què poden fer les ciutats i les metròpolis.”

Crònica del primer dia, amb videos

Crònica del 2n dia, amb videus

Usos del temps (lll): la cronobiologia

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) organitza la II Setmana Internacional dels Usos del Temps (Time Use week) (del 26 al 29 d’octubre) per discutir sobre els diferents aspectes de les polítiques del temps (si us interessa assistir-hi, podeu fer la inscripció presencial o online en aquest enllaç).

Per anar coneixent el tema, el mes de juny passat el DIPLOCAT i la BTUI van organitzar un cicle de 3 xerrades sobre bones pràctiques municipals en polítiques del temps.

La 1a exposició, sobre les oportunitats post-pandèmia per aplicar noves polítiques del temps, es pot recuperar en aquesta entrada del nostre blog; la 2a exposició, sobre la ciutat dels 15 minuts, en aquesta altra.

Foto d’ Andrea Piacquadio a Pexels

La 3a conferència del cicle va anar sobre la cronobiologia, una disciplina que estudia els ritmes vitals -circadiaris- que regulen els processos del nostre cos en cicles de 24 hores aproximadament mitjançant el cicle del son i la vigília (temperatura corporal, activitat locomotora, pressió arterial o secrecions hormonals, totes segueixen el cicle de 24 hores). La disrupció d’aquest ritme intern sovint va lligada a problemes de salut física i mental; per tant, les polítiques que millorin la gestió del temps i mirin d’aliniar el rellotge intern amb el solar, i amb el rellotge social, poden millorar la qualitat de vida de les persones.

Des de Rennes, van explicar la seva estratègia des del 2002: implementar polítiques per mirar de modificar els hàbits horaris i la descongestió de la metròpoli. Dues iniciatives varen destacar: 1. crear un decalatge en els horaris d’entrada a la Universitat de Rennes, que va comportar disminuir l’afluència al metro fins a un 17%; i 2. conscienciar la població sobre l’ús del temps i introduir el debat de la reforma horària; de resultes d’aquest debat es va indentificar que la concentració de l’activitat a la ciutat venia determinada principalment pels desplaçaments laborals i els escolars (escoles i universitats).

La representant de l’Ajuntament de Girona va fer avinent el ferm compromís de l’ajuntament amb la reforma horària. El 2015 van adoptar el Compromís de la Puntualitat, que millora l’eficiència en l’ús del temps, i posteriorment van reforçar la Xarxa Gironina per la Reforma Horària, pionera a Catalunya, amb més de 50 empreses membres que volen aplicar i donar a conèixer mesures concretes relacionades amb la reforma horària, com ara: 1. el programa per millorar la gestió i la planificació del temps dels equips de treball de les empreses; i 2. el Pacte del Temps de Girona per impulsar una reorganització d’horaris en la població i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Des del 2016 s’han convocat dues taules sectorials, d’educació i cultura per tal d’identificar i implementar els reptes per seguir treballant cap a una plena reforma horària.

Des d’Argentona es va parlar de la importància de considerar horaris adequats pel jovent, també en les seves activitats d’oci. En aquest sentit, es va crear l’any 2015 una taula pel Pacte del Temps amb comerciants, empreses, escoles i entitats del lleure, amb la intenció d’influir en el món juvenil, en dos àmbits: en el del lleure, on es va aconseguir un canvi d’hàbits d’horaris de la seva activitat, i a les escoles, tot i que aquí hi va haver més reticència. Aquestes mesures van tenir un efecte en cadena inevitable: es varen avançar els horaris de cultura, d’oci i dels comerços de la ciutat.

Podeu visualitzar la presentació a la finestra incrustada de youtube a sota.

Aquesta ressenya està extreta de la mateixa presentació del DIPLOCAT.

Usos del temps (ll): La ciutat dels 15 minuts

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) ha organitzat la II Setmana Internacional dels Usos del Temps (Time Use week) (del 26 al 29 d’octubre) per discutir sobre els diferents aspectes de les polítiques del temps (si us interessa assistir-hi, podeu fer la inscripció presencial i online en aquest enllaç).

Per anar coneixent el tema, el proppassat mes de juny el DIPLOCAT i la BTUI van organitzar un cicle de 3 xerrades sobre bones pràctiques municipals en polítiques del temps.

La 1a exposició, sobre l’oportunitat que ofereix la recuperació post-pandèmia per aplicar noves polítiques del temps, es pot recuperar en aquesta entrada del nostre blog.

Nextbike @ Unsplash

La 2a xerrada va tractar de la ciutat dels 15 minuts i la mobilitat sostenible, un concepte en voga entre els experts d’urbanisme per les seves implicacions en la sostenibilitat i el medi ambient. La idea bàsica és que tots els serveis quotidians, incloent-hi feina i escola, s’haurien de trobar en un radi de 15 minuts.

A la presentació (a sota la trobareu incrustada per a la vostra visualització) tots els convidats eren experts: Alexiane Zelinsky per l’Ajuntament de París; Francesca Zajczyk per l’Ajuntament de Milà i Mariona Conill, per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

  • A PARÍS es van plantejar tres grans objectius: 1. crear “espais de respiració”, amb més zones verdes i boscos urbans, 2. promoure la vida de barri (nous espais de convivència) i 3. promoure botigues i serveis locals. Després de diversos processos participatius una de les primeres conclusions a què van arribar és que calia reduir la mobilitat: substituir cotxes per vianants, i per això estan 1. promovent els carrils bici i 2. restringint el pas de vehicles a una àmplia zona del centre de la ciutat.
  • En el cas de MILÀ es va aprovar el Document Milà 2020 amb diverses propostes per repensar els horaris i la mobilitat. La ponent també va exposar un projecte per promoure l’ús del transport públic per anar a escola i un altre per promoure les feines de proximitat, com a solució intermèdia entre el teletreball i la feina presencial.
  • Per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que aplega 36 municipis, es va exposar que els 15′ de la ciutat s’haurien d’ampliar a 45′ a escala metropolitana. D’entre les diverses iniciatives promogudes hi ha la de l’ús conjunt de bicicletes o la de millora en els accessos al transport públic. La representant va recalcar que calia canviar els hàbits i que els desplaçaments per anar a la feina i a l’escola fossin sostenibles. Un altre sector que cal sensibilitzar és el de la logística i el repartiment: el gran repte de conciliar el ritme frenètic de les ciutats amb el ritme més tranquil de la ciutat dels 15 minuts.

Podeu visionar el debat a la pantalla de sota (1h 52′):

Aquesta ressenya està extreta de la mateixa presentació del DIPLOCAT.