La Comissió Europea proposa una intervenció en el mercat energètic per reduir les factures

La Comissió ha proposat una intervenció d’emergència en els mercats energètics d’Europa per donar resposta a l’increment de preus dels últims mesos.

La primera proposta és reduir la demanda, especialment en les hores punta.

Així mateix, la Comissió proposa un topall temporal als ingressos per als productors d’electricitat «inframarginal», és a dir, les tecnologies amb costos més baixos, com ara les renovables, la nuclear i el lignit, que subministren electricitat a la xarxa a un cost que està per sota del nivell de preus fixat pels productors «marginals», més cars.

En tercer lloc, la Comissió també suggereix una contribució solidària temporal sobre els beneficis extraordinaris generats per les operacions realitzades en els sectors que no estan inclosos en l’àmbit d’aplicació del topall dels ingressos inframarginals. Aquests sectors serien el del petroli, el gas, el carbó i les refineries.

El Parlament Europeu aprova una resolució sobre la implementació dels ODS a la Unió Europea

El Parlament Europeu ha aprovat un informe on anima a la Comissió Europea a adoptar una estratègia per facilitar l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a la Unió Europea i recorda que queden menys de vuit anys per arribar al 2030.

L’estratègia inclou un Comissari o Comissària que es faci càrrec d’aquest àmbit, un sistema de seguiment actualitzat i un pla financer per donar impuls a les accions necessàries per complir amb els ODS.

Ha rebut 470 vots a favor, 56 en contra i 67 abstencions.

Pots consultar la resolució aquí

Setmana Verda Europea 2022

La Setmana Verda Europea, que tindrà lloc del 30 de maig al 5 de juny, és una oportunitat anual per debatre sobre la legislació ambiental europea amb els responsables polítics, líders ambientalistes i altres grup d’interés.

L’edició d’enguany, en format híbrid, està centrada en el Pacte Verd Europeu (Green Deal), l’estratègia de la UE per aconseguir un creixement sostenible i climàticament neutre el 2050.

La setmana començarà amb un debat sobre què passa amb les polítiques ambientals en temps de crisi. L’endemà, es parlarà sobre economia circular, contaminació zero i biodiversitat. Durant la setmana se celebraran diferents actes arreu d’Europa.

El registre virtual es pot fer al següent enllaç: https://eugreenweek2022.tw.events/

Escolta, Europa. Europa ets tu.

El Govern de Catalunya ha iniciat la campanya Escolta, Europa. Europa ets tu, per promoure la participació dels catalans i les catalanes a la Conferència sobre el Futur d’Europa (CoFoE). L’objectiu de la Conferència és debatre sobre les propostes aportades per la ciutadania.

Per tal de facilitar la participació, el Departament d’Acció Exterior i Govern Obert ha organitzat un cicle de set taules rodones arreu de Catalunya per tractar els principals eixos temàtics proposats per la Unió Europea. Aquests eixos són: canvi climàtic, salut, democràcia i valors, economia, educació, migració i la UE al món.

Amb aquesta iniciativa el Govern respon a la crida que va fer la Unió Europea als territoris per promoure espais de debat i discussió.

Als següents enllaços pots visionar els debats celebrats:

1 Economia, justícia social, ocupació i transformació digital
2 Canvi climàtic i medi ambient
3 Democràcia, seguretat, valors i drets
4 Educació, cultura, joventut i esport
5 Catalunya i el català a la UE
6 Salut i Model Social Europeu
7 La Unió Europea en el món i migracions

Roberta Metsola és la nova presidenta del Parlament Europeu

Després de la mort del socialdemòcrata italià David Sassoli el passat 11 de gener, la conservadora maltesa Roberta Metsola ha estat escollida presidenta de l’Eurocambra. Els tres grups polítics amb més representació (Populars, Socialistes i Liberals) així ho han decidit. És la tercera dona en presidir la institució i la persona més jove en exercir aquest càrrec.

Roberta Metsola Font imatge

2022: Any Europeu de la Joventut

La Unió Europea ha decidit parar especial atenció a les necessitats del jovent i per això el 2022 ha estat designat Any Europeu de la Joventut.

L’objectiu és incorporar les prioritats dels joves a l’acció política europea i nacional i fer-los partícips a totes les fases del procés de presa de decisions tenint en compte les seves opinions. Es vol crear sinergies amb altres programes com Erasmus+ o el Cos Europeu de Solidaritat. Així mateix, cada estat membre organitzarà activitats com: conferències, campanyes de conscienciació per a una Unió més inclusiva, verda i digital o estudis sobre la situació social de les persones joves del país.

Aquesta iniciativa forma part de l’Estratègia de la UE per a la joventut, que és el marc europeu de cooperació en aquest àmbit durant el període 2019-2027, basat en la resolució del Consell del 26 de novembre de 2018.

Més enllaços d’interès:

Portal Europeu de la Joventut Àmbit europeu

Institut de la Joventut (INJUVE) Àmbit estatal

Terrassa tindrà un paper actiu en la implementació de la Nova Agenda Urbana

Terrassa tindrà un paper actiu en la Nova Agenda Urbana (NAU) que reconeix el paper de les ciutats en el desenvolupament de les prioritats estratègiques de la Unió Europa. És a dir, garantir una millor implicació de la ciutat en polítiques públiques, amb 12 temes prioritaris que inclouen la qualitat de l’aire, llocs de treball i habilitats en economia local, inclusió d’immigrants i refugiats i l’economia circular. El 19 de desembre es va celebrar una jornada al recinte modernista de Sant Pau de Barcelona per presentar la NAU aprovada a la cimera d’Habitat III que va tenir lloc a Quito, a l’Equador. En la jornada, sota el nom d'”El compromís local a la Nova Agenda urbana”, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el terrassenc Josep Rull, va anunciar “una trobada de totes les institucions catalanes a principis del 2017 per debatre la nostra Agenda Urbana Catalana”. La presidenta de la Diputació de Barcelona, la terrassenca i alcaldesa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va remarcar que “les regions i els municipis guanyen pes en els debats globals”. Per part de l’Ajuntament de Terrassa, van assistir a la jornada el tinent d’alcalde i regidor de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, així com el cap del servei, Joan Chicón. El senyor Aguado, que va participar en una taula rodona sobre compromís territorial davant de la NAU, va reivindicar el paper de les ciutats intermèdies i mtijanes com a element diferenciador i oportunitat a l’hora de posar en marxa l’agenda. Terrassa, de fet, colidera el grup de treball mundial de ciutats intermèdies de CGLU.

El 2016 ha estat un any crucial per a la política local i regional, ja que després d’acords l’any anterior com el de París contra el canvi climàtic, enguany el focus s’ha centrat cap a l’inexorable procés d’urbanització global. Així, l’aprovació de la NAU posa les bases pel desevolupament urbà per a les pròximes dues dècades. Es duran a terme grups de treball per donar sortida als reptes durant tres anys. El grup de desenvolupament urbà (UDG) de la Comissió Europea controlarà la implantació de l’agenda urbana. La ciutat de Terrassa i el seu sistema urbà, com a membres d’Eurocities, estan representats en aquest grup de treball a través de la xarxa. A més, dins l’Estat hi és com a ciutat membre del grup de treball d’Agenda Urbana Espanyola.

La fi del ‘roaming’: juny del 2017

Font: El País / Agències

foto-roaming

Trucar o consultar internet a través del mòbil des de qualsevol país de la Unió Europea deixarà de ser una tortura a partir del mes de juny de l’any que ve, 2017. Això sí, amb límits per assegurar que hi ha un us correcte, segons la darrera proposta de la Comissió Europea. Si els operadors detecten un us irregular des de l’estranger durant, com a mínim, quatre mesos, podran demanar explicacions al client i fins i tot imposar-li càrrecs a la factura.

Brussel·les ha anat donant tombs amb la normativa que ha de regular l’us del roaming (els càrrecs extra per utilitzar el telèfon mòbil des de l’estranger), ja que va arribar a proposar eliminar el recàrrec només 90 dies l’any o 30 dies seguits. Calia, però, tenir la normativa enllestida i, finalment, es va optar per no posar limitacions, tot i que segueix sent una mica ambigua la idea de controlar els possibles abusos, tal com reclamen les companyies telefòniques. El que sembla clar és que l’usuari ha de tenir “un vincle estable” amb l’Estat membre on paga les tarfies de mòbil.