{"id":1637,"date":"2016-09-29T13:42:44","date_gmt":"2016-09-29T12:42:44","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/?p=1637"},"modified":"2016-09-29T13:42:44","modified_gmt":"2016-09-29T12:42:44","slug":"construir-la-historia-de-la-marca-terrassa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/2016\/09\/29\/construir-la-historia-de-la-marca-terrassa\/","title":{"rendered":"Construir la hist\u00f2ria de la marca Terrassa"},"content":{"rendered":"

\"Ponents<\/a><\/p>\n

La jornada ‘City m\u00e0rqueting and branding’ sobre projecci\u00f3 de ciutat reuneix 190 persones per entendre i debatre sobre la imatge terrassenca<\/em><\/span><\/p>\n

Text i fotos: JORDI TORRENTS<\/p>\n

Els habitants de Yakutsk, a la Sib\u00e8ria, expliquen que la seva \u00e9s la ciutat m\u00e9s freda del m\u00f3n, ja que conviuen amb mercuri que es congela, ferro que s\u2019esquerda i term\u00f2metres que arriben a gaireb\u00e9 90 graus sota zero. Els libis d\u2019Al Azizya, en canvi, presumeixen \u2015s\u00ed, reivindiquen aquest \u201chonor\u201d en disputa t\u00e8rmica amb el Vall de la Mort californi\u00e0\u2015 de ser la m\u00e9s calorosa, mentre els 10.000 aniversaris celebrats per Jeric\u00f3 li atorguen el t\u00edtol de ciutat habitada m\u00e9s antiga. Qui m\u00e9s qui menys, doncs, busca algun tret distintiu vinculat al lloc on viu, tot i que hi ha qui creu que, de fet, les ciutats no existeixen. O no acaben d\u2019existir mai, sempre en proc\u00e9s de destrucci\u00f3 i construcci\u00f3, de canvi constant. Escrivia Italo Calvino que les ciutats, en realitat, s\u00f3n un conjunt de moltes coses: mem\u00f2ries, signes d\u2019un llenguatge i llocs d\u2019intercanvi, per\u00f2 no tan sols de mercaderies, sin\u00f3 de paraules, desitjos i records. Com \u00e9s una ciutat? Com \u00e9s la nostra ciutat? Com la veiem? Com la veuen els dem\u00e9s? Per oferir eines a l\u2019hora de projectar la ciutat de Terrassa, la sala d\u2019actes del Vapor Universitari va acollir dimecres la jornada Imatge, competitivitat i projecci\u00f3 de la ciutat. City M\u00e0rqueting and Branding, que va reunir 190 persones per entendre i debatre sobre la import\u00e0ncia dels beneficis que pot aportar el fet de comptar amb una imatge clara, forta i positiva de la ciutat. La jornada va comptar amb una segona part a la tarda, amb un grup m\u00e9s redu\u00eft de 30 persones, per analitzar en grups la imatge actual de Terrassa, aix\u00ed com els seus actius i fortaleses i els reptes de futur.<\/p>\n

En la inauguraci\u00f3 de la jornada, el tinent d\u2019alcalde Amadeu Aguado va apuntar que un dels compromisos actuals en l\u2019actual pla de mandat de la ciutat passa per \u201cla necessitat de la nostra projecci\u00f3 com a element per fer visible la ciutat i poder accedir a aquelles iniciatives que comportin un aprofitament de les nostres pol\u00edtiques p\u00fabliques en benefici de tota la ciutadania\u201d. Aquest posicionament, segons Aguado, ha de facilitar \u201cl\u2019atracci\u00f3 de coneixement i recursos cap a la ciutat\u201d, a m\u00e9s de permetre \u201cexercir influ\u00e8ncia en processos territorials i ciutadans\u201d.<\/p>\n

Tornant a Calvino, les imatges que ens ofereix sobre les ciutats es mouen entre les de ciutats felices, per\u00f2 que s\u2019esvaeixen amagades entre ciutats infelices. L\u2019autor ens relata un seguit de belleses en una ciutat concreta \u2015ja sigui un teatre de cristall, carrers amb paviment d\u2019estany o un gall que, cada mat\u00ed, canta des d\u2019una torre\u2015, per\u00f2 que el viatger ja coneix per haver-les vist en altres llocs, un viatger que, en el fons, nom\u00e9s es deixar\u00e0 encisar per viv\u00e8ncies diferents. I aqu\u00ed, \u00e9s on sorgeix de nou la idea de la marca de ciutat, que ha d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 del t\u00f2pic comercial i, \u00e9s clar, d\u2019un logotip m\u00e9s o menys enginy\u00f3s.<\/p>\n

El primer ponent a la jornada va ser el professor del departament de Comunicaci\u00f3 de la Universitat de Vic Jordi de San Eugenio, que va emfasitzar l\u2019error de vincular marca territorial a m\u00e0rqueting corporatiu. \u201cLa marca\u201d, explica, \u201cimplica recursos, per\u00f2 tamb\u00e9 ren\u00fancies i tenir clar que tot s\u2019ha de plantejar de baix a dalt, tenint en compte la ciutadania\u201d. De San Eugenio, periodista i ge\u00f2graf, insisteix molt en tots aquells processos de comunicaci\u00f3 que es duen a terme des del territori, amb \u00e8mfasi especial en el turisme, el paisatge i les marques de lloc. Per aix\u00f2, la marca de territori la vincula a qualsevol espai geogr\u00e0fic, ja sigui rural, urb\u00e0 o estatal. Ent\u00e9n que una marca comercial \u201cno \u00e9s el mateix que una marca de territori\u201d, ja que aquesta requereix dinamitzar un espai, una gesti\u00f3 m\u00e9s complexa que implica la ciutadania i que es vincula \u201ca un sentit de lloc, d\u2019identitat\u201d. Qu\u00e8 necessita, doncs, Terrassa? \u201cConstruir una hist\u00f2ria, una narraci\u00f3 del lloc per transferir identitat i valor de marca del territori als productes i serveis locals\u201d. De San Eugenio aclareix que aquest territori no cal limitar-lo a una ciutat, ja que es pot apostar per una \u201cconstrucci\u00f3 de comunitats\u201d entre quatre o cinc municipis, amb capacitat fins i tot de generar noves fronteres geogr\u00e0fiques. El ponent posa exemples de projectes vinculats a Terrassa com ara l\u2019Anella Verda o la declaraci\u00f3 de principis del document Eix Estil Terrassa (del 2014), que recollia la necessitat de repensar les bases de la identitat terrassenca. Per\u00f2 sempre, sempre, sempre, des de la base, des de la ciutadania. Com? \u201cNo t\u00e9 massa secret\u201d, diu, \u201cja que cal saber d\u2019on venim i comen\u00e7ar a pensar cap a on volem anar\u201d. I, de nou sempre, sempre, sempre, \u201ctrepitjant territori aplicant all\u00f2 que Pau Vila deia de la geografia de l\u2019espardenya\u201d, sense cansar-nos \u201cd\u2019explicar, d\u2019embolcallar i d\u2019implicar la gent\u201d.<\/p>\n

El segon ponent va ser l\u2019expert internacional en imatge i promoci\u00f3 territorial Juan Carlos Belloso, que va refermar la idea de la identitat en la marca, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un nom i un logotip. Segons Belloso, \u201cno vivim a\u00efllats i cal construir una identitat que tingui en compte la hist\u00f2ria, l\u2019art, la religi\u00f3, la cultura i els valors, entre d\u2019altres\u201d. Qu\u00e8 vol Terrassa? El ponent ent\u00e9n que cal fugir de models com, per exemple, el de Dubai, \u201camb un posicionament comercial de transgressi\u00f3, per\u00f2 que potser no ofereix una imatge de sostenibilitat\u201d. Terrassa pot centrar-se en aquella oferta que la fa diferent, com pot ser la pres\u00e8ncia d\u2019estudis d\u2019enginyeria aeron\u00e0utica, per tal d\u2019enfortir una imatge mental subjectiva en p\u00fablics diferents. Cal fer-ho \u201ca partir d\u2019un relat coherent i vinculat al relat de l\u2019\u00e0rea de Barcelona\u201d, gestionant i coordinant diferents actors del territori. \u201cEl valor diferencial ha de fer que la gent vulgui visitar Terrassa, estudiar-hi, treballar-hi, invertir-hi i instal\u00b7lar-s\u2019hi\u201d. Belloso parla de marques de ciutat que han funcionat molt b\u00e9, com ara Nova York i Amsterdam, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que parlem de grans urbs, amb unes qualitats que, d\u2019entrada, compten amb una for\u00e7a fora del com\u00fa. Per\u00f2 tamb\u00e9 cita ciutats com Bilbao, \u201cque ha sabut transformar la seva imatge des del territori i amb noves icones\u201d, Vit\u00f2ria, Girona, T\u00e0rrega i Igualada (amb el tema del t\u00e8xtil i la pell). Aquesta, de fet, tamb\u00e9 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 a plantejar-se: Terrassa s\u2019ha de centrar en un referent o en varis? De qu\u00e8 parlem, de modernisme, de castells, de jazz, d\u2019hoquei, de la Seu d\u2019\u00c8gara? \u201cCal entendre els actius i qu\u00e8 signifiquen\u201d, remarca.<\/p>\n

El tercer i darrer bloc de la jornada oberta va ser amb una taula rodona amb la participaci\u00f3 del director gerent de la Cambra de Comer\u00e7 de Terrassa, Josep Prats, per enfocar el tema des de la projecci\u00f3 econ\u00f2mica; el cap del servei de Turisme de l\u2019Ajuntament de Terrassa, Jordi Garreta, per parlar de la imatge de la ciutat i l\u2019atracci\u00f3 tur\u00edstica; el professor d\u2019\u00d2ptica Aplicada de la UPC, Santiago Royo, per parlar de l\u2019atracci\u00f3 de talent, i el representant del Club d\u2019Internacionalitzaci\u00f3 de la patronal Cecot, Carles Anglada, per centrar el debat en la internacionalitzaci\u00f3. El mateix Anglada va alertar del \u201crisc\u201d que t\u00e9 Terrassa de quedar-se \u201cdilu\u00efda\u201d per la marca Barcelona, tot i que tamb\u00e9 va explicar que \u00e9s una marca \u201cque hem d\u2019utilitzar\u201d, tot fent refer\u00e8ncia a la possibilitat d\u2019entendre territoris m\u00e9s amplis, tal com esmenta De San Eugenio. \u201cEn qu\u00e8 som bons, \u00fanics i complementaris?\u201d, es q\u00fcestiona Anglada. Santiago Royo va per la mateixa l\u00ednia i considera que l\u2019atracci\u00f3 d\u2019estudiants ha d\u2019anar liderada per aquella oferta que sigui \u00fanica en un campus egarenc on, cada dia, hi venen 4.000 estudiants. Aix\u00f2 s\u00ed, \u201ccal solucionar temes de mobilitat i d\u2019aparcament\u201d. En l\u2019\u00e0mbit de promoci\u00f3 tur\u00edstica, Jordi Garreta explica que compten amb estrat\u00e8gies pr\u00f2pies nascudes d\u2019un pla de desenvolupament tur\u00edstic des de fa un parell d\u2019anys \u201cdut a terme amb un proc\u00e9s de participaci\u00f3 i amb la idea de projectar una imatge real de la ciutat\u201d. El darrer ponent de la taula, Josep Prats, llan\u00e7a la pregunta de si des de fora ens reconeixen com a ciutat industrial. \u201cS\u00ed, encara\u201d, respon. I rebla el clau preguntant si Terrassa t\u00e9 pes industrial. \u201cS\u00ed, per\u00f2…\u201d, un per\u00f2 condicionat al fet que la ciutat no marca un lideratge clau en aquest cap\u00edtol en el seu entorn immediat. Aix\u00ed, cal repensar si Terrassa pot comptar amb una projecci\u00f3 com a ciutat industrial, cap\u00edtol que creu que cal \u201creactivar amb m\u00e9s inversi\u00f3 en sectors innovadors i del coneixement\u201d.<\/p>\n

En resum, tal com va detallar Juan Carlos Belloso al tancar la jornada oberta, Terrassa necessita \u201ccon\u00e8ixer qui som\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 \u201ccom ens veuen\u201d, entendre quina \u00e9s la identitat pr\u00f2pia. I per fer-ho, la recepta \u00e9s clara: visi\u00f3 realista, actius clars, implicar tots els agents possibles \u2015des de temes tur\u00edstics fins a fiscals, passant per la promoci\u00f3 de s\u00f2l industrial\u2015 i, sempre, sempre, sempre tenir en compte la ciutadania per detectar all\u00f2 que ens identifica i ens fa reconeixibles.<\/p>\n

\"de-san-eugenio-aguado-alcaraz-i-chicon-2-retocat\"<\/a><\/p>\n

\"de-san-eugenio-retocat\"<\/a><\/p>\n

\"benvinguda-4-retocat\"<\/a><\/p>\n

\"public-3-retocat\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La jornada ‘City m\u00e0rqueting and branding’ sobre projecci\u00f3 de ciutat reuneix 190 persones per entendre i debatre sobre la imatge terrassenca Text i fotos: JORDI TORRENTS Els habitants de Yakutsk, a la Sib\u00e8ria, expliquen que la seva \u00e9s la ciutat m\u00e9s freda del m\u00f3n, ja que conviuen amb mercuri que […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,22],"tags":[400,532,604],"class_list":["post-1637","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-accio-ue","category-altres","tag-marca","tag-projeccio","tag-terrassa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1637","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1637"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1637\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1637"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1637"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1637"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}