![\"participacio-ribera\"](\"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/Participacio-Ribera-300x225.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Terrassa participa a la cimera mundial de Ciutats i Governs Locals Units a Bogot\u00e0, on pot presentar les mesures per recuperar la funci\u00f3 social de l\u2019habitatge, a m\u00e9s de participar en diferents comissions i signar un document de suport al proc\u00e9s de pau a Col\u00f2mbia<\/em><\/p>\n \u201cVeus locals per a un m\u00f3n millor\u201d. Aquest va ser el lema que va presidir la setmana passada (entre el 12 i el 15 d\u2019octubre) la cinquena cimera mundial a Bogot\u00e0 organitzada per Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), la reuni\u00f3 m\u00e9s gran que es fa al m\u00f3n d\u2019alcaldes i representants de governs locals, amb l\u2019objectiu de debatre propostes sobre desenvolupament sostenible, mobilitat i cultura, entre molts d\u2019altres temes. Un dels moments culminants de la cimera va ser l\u2019elecci\u00f3 com a nou president de l\u2019organisme pels pr\u00f2xims tres anys de l\u2019ex alcalde de Johannesburg, el sud-afric\u00e0 Mpho Parks Tau, que suceeix en el c\u00e0rrec l\u2019alcalde d\u2019Istanbul, Kadir Topbas. En la mateixa sessi\u00f3 es van escollir com a copresidents els alcaldes de Quito (Per\u00fa), Par\u00eds, Konya (Turquia) i Guangzhou (Xina), a m\u00e9s de l\u2019alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A Bogot\u00e0 s\u2019hi van reunir gaireb\u00e9 3.000 representants pol\u00edtics per abordar els principals reptes de futur dels governs locals i regionals. La mateixa Colau va declarar a l\u2019ag\u00e8ncia EFE que \u201c\u00e9rem moltes les ciutats que don\u00e0vem suport a Parks Tau\u201d, a m\u00e9s de valorar que sigui el primer de l\u2019\u00c0frica, \u201cun continent emergent que ha estat relegat sempre a una segona i tercera l\u00ednia\u201d, assenyala l\u2019alcaldessa. CGLU es va fundar el 2004 amb l\u2019objectiu que governs locals i regionals tinguin veu en els processos internacionals, especialment els que tenen a veure amb la definici\u00f3 de l\u2019agenda del desenvolupament sostenible. Actualment, CGLU est\u00e0 format per un miler de ciutats de 140 estats.<\/p>\n <\/p>\n El paper de Terrassa (1): presentaci\u00f3 de mesures sobre habitatge i participaci\u00f3 en altres comissions<\/strong><\/p>\n Terrassa va jugar un paper important a la cimera celebrada a la capital colombiana, ja que la tinent d\u2019alcalde Rosa Maria Ribera hi va poder presentar les mesures desenvolupades per la ciutat per afrontar la situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia en mat\u00e8ria d\u2019habitatge derivada de la crisi de la darrera d\u00e8cada, a m\u00e9s d\u2019altres l\u00ednies de l\u2019acci\u00f3 municipal. Ribera hi va assistir acompanyada de la directora de l\u2019\u00e0rea de Cultura, Innovaci\u00f3 i Projecci\u00f3 de la Ciutat, Helena Alcaraz, i el responsable del departament de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chic\u00f3n. Ribera va poder exposar la iniciativa municipal d\u2019obrir expedients sancionadors a les entitats financeres per tenir pisos buits, recuperant aix\u00ed la funci\u00f3 social de l\u2019habitatge, mesura que Terrassa va ser la primera ciutat a aplicar. La representant terrassenca tamb\u00e9 va parlar del desenvolupament de l\u2019Agenda 21 de la Cultura a Terrassa, durant una sessi\u00f3 que va centrar-se en la transversalitat d\u2019aquesta agenda amb altres \u00e0mbits com educaci\u00f3, urbanisme, governabilitat i inclusi\u00f3 social.<\/p>\n Segons Ribera, trobades com aquesta \u201cajuden a posar en valor el paper dels governs locals, que tant a Catalunya com a la resta del m\u00f3n s\u00f3n els que estan en contacte m\u00e9s directe amb la realitat i amb les persones\u201d. Durant les quatre jornades de treball, la tinent d\u2019alcalde egarenca va participar en diverses comissions de treball, com les de Cultura, Mediterr\u00e0nia, Inclusi\u00f3 Social i Democr\u00e0cia Participativa.<\/p>\n El paper de Terrassa (2): document de suport al proc\u00e9s de pau a Col\u00f2mbia<\/strong><\/p>\n Terrassa tamb\u00e9 ha estat una de les ciutats que ha subscrit una declaraci\u00f3 internacional de suport al proc\u00e9s de pau a Col\u00f2mbia, amb un document signat per una quinzena de ciutats i institucions d\u2019Espanya \u2500en aquest cas, amb els consistoris catalans de Barcelona, Granollers i Badalona, a m\u00e9s del Fons Catal\u00e0 per la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament\u2500, Fran\u00e7a, M\u00e8xic, Senegal, Turquia i Uruguai.<\/p>\n <\/p>\n El paper de Terrassa (3): l\u2019alcalde Ballart, membre del Consell Mundial<\/strong><\/p>\n Durant la cimera, l\u2019alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va ser reelegit com a membre del Consell Mundial, l\u2019\u00f2rgan normatiu principal de CGLU.<\/p>\n <\/p>\n El paper de Terrassa (4): nou grup de treball de Ciutats Interm\u00e8dies<\/strong><\/p>\n Terrassa tamb\u00e9 ha estat una de les ciutats fundadores d\u2019un nou grup de treball de CGLU anomenant Ciutats Interm\u00e8dies \u2500per a poblacions de m\u00e9s de 20.000 habitants i menys d\u2019un mili\u00f3\u2500 i liderat per la localitat marroquina de Chefchaouen, amb el seu alcalde Mohamed Sefiani al capdavant. Terrassa hi tindr\u00e0 un paper actiu, treballant de forma conjunta amb la presid\u00e8ncia en el seu desenvolupament. Actualment hi ha unes 9.000 ciutats interm\u00e8dies a tot el m\u00f3n, i es calcula que el 2030 m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 urbana mundial viur\u00e0 en aquesta categoria de ciutats.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En el pla d\u2019acci\u00f3 del grup de treball es va proposar la creaci\u00f3 d\u2019un F\u00f2rum Mundial de les Ciutats Interm\u00e8dies; la primera edici\u00f3 es far\u00e0 el 2018 al Marroc, per\u00f2 durant el 2017 ja caldr\u00e0 organitzar seminaris regionals continentals sobre tem\u00e0tiques espec\u00edfiques per oferir material cient\u00edfic i pol\u00edtic al F\u00f2rum. El document marc que es va debatre a Col\u00f2mbia es nodreix de tres anys de treball del Grup de Ciutats Interm\u00e8dies de CGLU, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 directa de la C\u00e0tedra UNESCO de la Universitat de Lleida. Les ciutats que van participar al grup durant la cimera colombiana van ser, juntament amb Terrassa i Chefchaouen, Dehiwela, a Sri Lanka; Odienn\u00e9, a Costa de Marfil i Cuenca, a l\u2019Equador.<\/p>\n![\"cglu-debat-agenda-21-3\"](\"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/CGLU-Debat-Agenda-21-3-225x300.jpg\")
<\/p>\n![\"ribera-a-signatura-acord-suport-al-proces-de-pau-a-colombia\"](\"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/Ribera-a-signatura-acord-suport-al-proces-de-pau-a-Colombia.jpg\")
<\/a><\/p>\n