{"id":2073,"date":"2017-06-19T12:54:04","date_gmt":"2017-06-19T11:54:04","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/?p=2073"},"modified":"2017-06-19T12:54:04","modified_gmt":"2017-06-19T11:54:04","slug":"terrassa-acull-al-parc-audiovisual-representants-de-24-ciutats-en-una-trobada-deurocities-sobre-industries-culturals-i-creatives","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/2017\/06\/19\/terrassa-acull-al-parc-audiovisual-representants-de-24-ciutats-en-una-trobada-deurocities-sobre-industries-culturals-i-creatives\/","title":{"rendered":"Terrassa acull representants de 24 ciutats al Parc Audiovisual en una trobada d’Eurocities sobre ind\u00fastries culturals i creatives"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u201cL\u2019objectiu no \u00e9s fer algunes ciutats millors que altres, \u00e9s que totes les ciutats siguin millors”. Aquesta va ser una de les principals conclusions que va presentar el consultor internacional i expert en el futur de les ciutats, Greg Clark, durant la seva participaci\u00f3 al seminari City identity and reputation<\/em> que l\u2019Ajuntament de Barcelona va organitzar al voltant del city branding com a eina de desenvolupament de les ciutats. El seminari estava incl\u00f2s en el programa de la doble jornada de treball sobre ind\u00fastries creatives i esdeveniments culturals Local events with global impacts<\/em>, organitzat pels ajuntaments de Terrassa i Barcelona. Les dues ciutats colideren la presid\u00e8ncia del grup de treball sobre City Branding and International Economics Relations del F\u00f2rum de Desenvolupament Econ\u00f2mic de la xarxa Eurocities. En la trobada hi van participar 50 persones de 24\u00a0ciutats europees (des d\u2019Angers fins a Tiblisi, passant per Oslo, Sheffield, Utrecht, Ghent, Saragossa i G\u00e8nova), que van con\u00e8ixer les experi\u00e8ncies de Terrassa i Barcelona i van poder debatre sobre idees, projectes i bones pr\u00e0ctiques en l\u2019\u00e0mbit audiovisual i en el sector de la ind\u00fastria creativa en general. El f\u00f2rum es va desenvolupar dimecres i dijous (14 i 15 de juny) al<\/span> mat\u00ed a l\u2019edifici Barcelona MediaTIC, mentre dijous a la tarda l\u2019encontre es va traslladar a les instal\u00b7lacions del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) a Terrassa.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Edifici MediaTIC a Barcelona<\/p><\/div>\n

Barcelona: identitat cultural i 7.200 empreses del sector creatiu<\/strong><\/span><\/p>\n

La primera part de la trobada es va desenvolupar al Barcelona MediaTIC. All\u00e0, cadascuna de les ciutats participants va poder explicar breument alguns dels seus projectes creatius i culturals que promouen l\u2019emprenedoria i faciliten l\u2019atracci\u00f3 de visitants i inversors. Mario Rubert, director de Promoci\u00f3 Econ\u00f2mica de l\u2019Ajuntament de Barcelona, va destacar la import\u00e0ncia \u201cde con\u00e8ixer i compartir experi\u00e8ncies entre ciutats\u201d i, en el cas de Barcelona, va voler precisar el proc\u00e9s constant de construcci\u00f3 de la ciutat que, en algunes zones com el 22@ on es troba el MediaTIC, \u201ct\u00e9 molt en compte els serveis i les instal\u00b7lacions culturals\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Consol Vancells i Marc Sans<\/p><\/div>\n

L\u2019assessor de promoci\u00f3 a l\u2019Ajuntament de Barcelona, Marc Sans, va fer un exhaustiu rep\u00e0s a la situaci\u00f3 de les ind\u00fastries creatives i la cultura a la capital catalana. Aix\u00ed, Sans va assenyalar que Barcelona \u00e9s un entorn \u201cideal\u201d per al sector creatiu perqu\u00e8 \u201ccompta amb dos mil anys d\u2019hist\u00f2ria i patrimoni arquitect\u00f2nic i nou espais considerats com a patrimoni de la Humanitat per la<\/span> UNESCO\u201d, a m\u00e9s de formar part d\u2019una societat amb una \u201cidentitat cultural i multicultural forta\u201d i que ha estat bressol de moviments avantguardistes a Europa, des del modernisme fins a la m\u00fasica electr\u00f2nica, passant pel surrealisme i l\u2019art abstracte. M\u00e9s enll\u00e0, per\u00f2, d\u2019aspectes filos\u00f2fics i contextuals, Sans precisa que Barcelona acull 7.200 empreses del sector creatiu, que donen feina a m\u00e9s de 108.000 persones. Un dels actius barcelonins \u00e9s la pres\u00e8ncia a la ciutat de grans companyies culturals (Mediapro, Planeta, Focus i La Fura dels Baus, per exemple) que s\u00f3n l\u00edders al mercat i que tamb\u00e9 fan la funci\u00f3 de locomotores per a altres, sense oblidar la vessant educativa a trav\u00e9s d\u2019escoles d\u2019art, universitats i empreses que compten amb departaments propis de recerca, amb exemples com l\u2019Institut del Teatre, l\u2019Escola Massana o l\u2019Esmuc. Des de la tasca del mateix consistori barcelon\u00ed, Sans destaca el paper de l\u2019Institut de Cultura (ICUB), creat ja fa dues d\u00e8cades \u201camb la missi\u00f3 de posicionar la cultura de Barcelona i ser un dels principals actius pel desenvolupament i projecci\u00f3 exterior de la ciutat\u201d. Una de les tasques de l\u2019ICUB, per exemple, \u00e9s el programa Barcelona Art Factories, que en deu anys<\/span> ja ha creat una xarxa d\u2019onze edificis (la majoria, antigues f\u00e0briques) comprats per l\u2019Ajuntament i reconvertits per a usos art\u00edstics. Els actius de Barcelona, segons Sans, passen tamb\u00e9 per la forta implantaci\u00f3 de festivals com el Grec (amb 152.000 espectadors el 2016), el Primavera Sound o el S\u00f3nar. De fet, va entrar m\u00e9s en detall en aquest darrer, un clar exemple de vincle entre cultura i creativitat amb les noves tend\u00e8ncies, l\u2019empresa i la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica. M\u00e9s enll\u00e0 de la m\u00fasica, el S\u00f3nar compta amb una part que es diu S\u00f3nar+D, amb diverses activitats sobre creativitat i tecnologia i la implicaci\u00f3 de les ind\u00fastries culturals en l\u2019actual transformaci\u00f3 digital. L\u2019Ajuntament aporta 300.000 dels 8 milions d\u2019euros de pressupost d\u2019un festival que t\u00e9 un impacte final de 124 M\u20ac i 1.200 llocs de treball directes. \u00c9s a dir, un festival que \u201catrau talent, posiciona Barcelona al m\u00f3n, aporta valor afegit, promou l\u2019emprenedoria i crea llocs de treball\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Assistents a la trobada europea<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a>

Joan Chic\u00f3n (Ajuntament de Terrassa), Simon Tubb (Eurocities) i Marc Sans (Ajuntament de Barcelona)<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>

Visita al PAC<\/p><\/div>\n

Terrassa: cooperaci\u00f3 p\u00fablico-privada per impulsar el sector creatiu<\/strong><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019una visita guiada per les grans instal\u00b7lacions del PAC a c\u00e0rrec de la gerent, Cristina Brandner, i el director t\u00e8cnic, Jordi Hern\u00e1ndez, l\u2019alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, va donar la benvinguda als participants d\u2019Eurocities. Ballart va voler destacar el fet que Terrassa \u201ccopresideixi a Eurocities un grup que treballa els aspectes d\u2019atracci\u00f3 i d\u2019internacionalitzaci\u00f3 de les ciutats\u201d. Ballart va presentar el PAC com \u201cuna infraestructura estrat\u00e8gica de desenvolupament i internacionalitzaci\u00f3 de Terrassa a trav\u00e9s de la seva activitat dins l\u2019\u00e0mbit de les Ciutats Creatives\u201d, una veritable \u201caposta estrat\u00e8gica de ciutat i de pa\u00eds, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Ajuntament i la Generalitat i una gran implicaci\u00f3 dels sectors educatiu i universitari, on destaca l\u2019Escola de Cinema ESCAC, gran factoria de talent audiovisual catal\u00e0 i europeu, i del sector audiovisual privat, \u00e9s a dir, productores, televisions i empreses de serveis. A m\u00e9s, cal destacar la pres\u00e8ncia en el complex de l\u2019arxiu cinematogr\u00e0fic nacional, la Filmoteca de Catalunya\u201d. Un bon exemple, doncs, de \u201ccooperaci\u00f3 entre institucions, municipal i del govern aut\u00f2nom catal\u00e0\u201d, per impulsar un sector estrat\u00e8gic a Europa, el de l\u2019audiovisual.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Rosa Maria Ribera (regidora de Relacions Europees i Internacionals) i Jordi Ballart (alcalde de Terrassa)<\/p><\/div>\n

L\u2019eix central de la part terrassenca de la trobada va ser una taula de treball amb diferents actors: el regidor de Cultura, Innovaci\u00f3 i Projecci\u00f3 de la Ciutat, Amadeu Aguado; el director de la Terrassa Film Office, Pere Claveria; el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals de l\u2019Ajuntament de Terrassa, Joan Chic\u00f3n; el director t\u00e8cnic del PAC, Jordi Hern\u00e1ndez; la regidora de Relacions Europees i Internacionals, Rosa Maria Ribera; el responsable de Comunicaci\u00f3 de l\u2019ESCAC, Marc L\u00f3pez, i el director de Gestmusic Endemol (productora que acaba de signar l\u2019aterratge d\u2019Operaci\u00f3n Triunfo<\/em> al PAC), Tinet Rubira.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Amadeu Aguado, Marc L\u00f3pez i Tinet Rubira<\/p><\/div>\n

Amadeu Aguado va ressaltar que invertir en el PAC des de l\u2019Ajuntament \u201c\u00e9s una aposta estrat\u00e8gica\u201d en un espai que, cada any, acull la gravaci\u00f3 de 5 pel\u00b7l\u00edcules i uns 50 anuncis. El tinent d\u2019alcalde egarenc destaca \u201cl\u2019ADN terrassenc vinculat al cinema, amb referents com l\u2019ESCAC, i a sectors creatius que, durant la crisi,<\/span> han sabut ser sostenibles i productius\u201d.<\/span><\/p>\n

Joan Chic\u00f3n va fer \u00e8mfasi en \u201cl\u2019estrat\u00e8gia d\u2019internacionalitzaci\u00f3 i projecci\u00f3 de la ciutat, inclosa en l\u2019actual Pla de Mandat\u201d, mentre la regidora Rosa Maria Ribera va parlar de \u201cla necessitat de comptar amb espais mixtes de col\u00b7laboraci\u00f3 entre el sector p\u00fablic i el privat\u201d.<\/span><\/p>\n

Marc L\u00f3pez va assenyalar que l\u2019ESCAC atrau un miler d\u2019estudiants cada any. L\u2019escola de cinema, de fet, va crear-se a Barcelona (de la m\u00e0 del terrassenc Josep Maxenchs), per\u00f2 es va acabar traslladant a Terrassa \u201cperqu\u00e8 la ciutat compta amb bones instal\u00b7lacions i serveis, com \u00e9s el cas del PAC\u201d. Jordi Hern\u00e1ndez va afegir-hi que \u201ctot Terrassa \u00e9s un gran plat\u00f3 gr\u00e0cies a la feina que fan des de Terrassa Film Office i des de l\u2019ESCAC\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Taula d’experts al PAC<\/p><\/div>\n

Tinet Rubira va deixar clar que Gestmusic Endemol no \u00e9s una productora de televisi\u00f3, sin\u00f3 que \u00e9s una productora \u201cde continguts, independentment de quin sigui el suport per compartir-los i reproduir-los\u201d. Rubira creu que el paper de les ciutats en el m\u00f3n de l\u2019audiovisual i les ind\u00fastries culturals \u201cno passa nom\u00e9s per una bona estrat\u00e8gia\u201d. Considera que les ciutats \u201chan de pensar qu\u00e8 ofereixen i ser sexys. Per qu\u00e8 s\u00f3c a Terrassa amb Operaci\u00f3n Triunfo<\/em>? Perqu\u00e8 he trobat unes instal\u00b7lacions millors que en qualsevol altre lloc\u201d. El m\u00e0xim responsable de Gestmusic explica que \u201cara estic treballant a Par\u00eds, per\u00f2 potser dem\u00e0 ser\u00e9 a Portugal. Les produccions van all\u00e0 no els cobreixen les necessitats. Aqu\u00ed tamb\u00e9 teniu una ombra molt gran com \u00e9s Barcelona, ja que molta gent hi vol treballar. Quantes ciutats com Terrassa hi ha al m\u00f3n? Milers. Heu de ser diferents. I no ens enganyem, les productores busquem llocs barats, atractius i amb bon clima\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Claveria, Rubira i Ribera<\/p><\/div>\n

Pere Claveria va detallar que Terrassa Film Office treballa per \u201coferir rodatges exteriors que puguin complementar els dels sets del PAC\u201d. Amb tot, lamenta que \u201cEspanya va enrere en incentius fiscals al sector, per\u00f2 estem treballant per oferir-ne, per conv\u00e8ncer el Govern de l\u2019Estat i, aix\u00ed, poder avan\u00e7ar\u201d.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Seminari: atraure i fomentar talent a les Emerging world cities<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Greg Clark a Barcelona<\/p><\/div>\n

El seminari City identity and reputation<\/em> va servir com a cloenda de les dues jornades. Segons el tinent d\u2019alcalde d\u2019Empresa, Cultura i Innovaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, \u201cBarcelona vol donar un nou impuls a la gesti\u00f3 de la imatge i la reputaci\u00f3 de la ciutat a trav\u00e9s del Projecte Marca Barcelona\u201d per tal de poder enfortir aquella imatge, la que va sorgir arran dels Jocs Ol\u00edmpics de 1992, \u201cque ja va accelerar la projecci\u00f3 internacional de la ciutat\u201d. El president de Barcelona Global, Gonzalo Rod\u00e9s, va detallar que la seva entitat \u201c\u00e9s una associaci\u00f3 de ciutadans i grans empreses, d\u2019emprenedors i professionals, amb un objectiu com\u00fa: atraure i fomentar el talent a Barcelona\u201d. Va apuntar que Barcelona no es troba en la primera l\u00ednia de grans ciutats del m\u00f3n (les que Greg Clark defineix com Established world cities<\/em>), com poden ser Nova York, Par\u00eds, Londres o Tokyo, per\u00f2 s\u00ed en una segona l\u00ednia (les <\/span>New world<\/span> cities<\/span><\/em> de Clark), com ara Viena, Estocolm, Mil\u00e0, Amsterdam, Tel-Aviv o Oslo. Cal assenyalar que Clark encara hi afegeix una tercera categoria (Emerging world cities<\/em>), amb exemples com Mumbai, M\u00e8xic o Johannesburg. El mateix Clark, amb aquella idea de no treballar en una competici\u00f3 entre ciutats, va dir que \u201cno parlem de ser competitius, parlem m\u00e9s d\u2019estar segurs de nosaltres mateixos\u201d. Clark, que \u00e9s president de Business of Cities (organitzaci\u00f3 que ofereix serveis d\u2019an\u00e0lisi comparativa pel que fa al desenvolupament de les ciutats) planteja si estem parlant d\u2019una ciutat o d\u2019un producte, tot reflexionant sobre el fet que qualsevol marca o empresa pot escollir entre milers de ciutats per trobar una ubicaci\u00f3. Al parlar sobre la categoria de noves ciutats del m\u00f3n, com \u00e9s el cas de Barcelona, creu que la seva oferta ha de passar per \u201cuna alta qualitat de vida, actius naturals, infraestructures, una bona gesti\u00f3 i una especialitzaci\u00f3 en les noves ind\u00fastries\u201d. Tot, per\u00f2, sense oblidar que \u201cel govern t\u00e9 el lideratge, per\u00f2 la propietat \u00e9s de la ciutadania\u201d. Clark assenyala que Barcelona t\u00e9 una hist\u00f2ria, un relat que ha d\u2019explicar, ha d\u2019implicar i ha de servir per unir, veritable punt base<\/span> d\u2019un bon pla d\u2019acci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Representants d\u2019altres ciutats, com Oslo, Tel-Aviv, Estocolm, Viena, Mil\u00e0 i Amsterdam, tamb\u00e9 van explicar les seves experi\u00e8ncies. Aix\u00ed, el director de M\u00e0rqueting i Estrat\u00e8gia d\u2019Amsterdam, Nico Mulder, va detallar com han apostat per la marca de ciutat (amb el logo \/ marca I amsterdam<\/em>) \u201cper captar negoci\u201d i com la ciutat ha volgut separar una imatge vinculada a drogues i prostituci\u00f3 \u201camb una nova estrat\u00e8gia per captar nous negocis vinculats amb la innovaci\u00f3”. La directora de M\u00e0rqueting d\u2019Invest Stockholm, Marie Sundstr\u00f6m, va detallar que la f\u00f3rmula de la capital sueca \u201cpassar per identificar els punts forts de la ciutat, explicar-los i ser transparents\u201d, feina que ha aconseguit atraure talent a la factoria d\u2019unicorns, entesos com aquelles companyies tecnol\u00f2giques que comencen com a start-ups i que donen el salt dels mil milions de d\u00f2lars en alguna de les etapes d\u2019aixecament de capital. El CEO de Tel-Aviv Global, Eytan Schwartz, va explicar els esfor\u00e7os d\u2019una ciutat que, nascuda fa tot just un segle, ha passat a ser la que compta amb una densitat m\u00e9s gran d\u2019empreses<\/span> emergents i acceleradores d\u2019empreses tecnol\u00f2giques del m\u00f3n. En el cas d\u2019Oslo, la directora de comunicaci\u00f3 d\u2019Oslo Business Region, Marit Hovik Hartmann va explicar que \u201cels valors s\u00f3n m\u00e9s forts que els esl\u00f2gans\u201d, una idea que els ha servit per promoure \u201cuna ciutat avantguardista amb un filtre de marca que guia les accions de ciutat, amb una marca que t\u00e9 compte tant el turisme com els negocis\u201d.<\/span><\/p>\n

En definitiva, hist\u00f2ries de ciutats que se\u2019n surten aconseguint que, precisament, la seva hist\u00f2ria l\u2019expliquin els altres, basteixen una reputaci\u00f3 i una identitat que implica governs municipals, empreses, institucions, grups medi\u00e0tics i ciutadans.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Un moment de la visita al PAC<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>

La gerent del PAC, Cristina Brandner, i la regidora Rosa Maria Ribera<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>

Jaume Collboni<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>

Simon Tubb (Eurocities) i Bart Doucet (Ghent)<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a>

Marta Puchal (Barcelona), Enrique Rodr\u00edguez (Gij\u00f3n), Gianluca Saba (G\u00e8nova) i Joan Chic\u00f3n (Terrassa)<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cL\u2019objectiu no \u00e9s fer algunes ciutats millors que altres, \u00e9s que totes les ciutats siguin millors”. Aquesta va ser una de les principals conclusions que va presentar el consultor internacional i expert en el futur de les ciutats, Greg Clark, durant la seva participaci\u00f3 al seminari City identity and reputation […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,16,22],"tags":[],"class_list":["post-2073","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-accio-local","category-accio-ue","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2073","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2073"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2073\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2073"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.terrassa.cat\/internacional\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}