La Catedral del Sant Esperit de Terrassa, situada al centre històric de la ciutat, és un edifici d’estil gòtic tardà, la seva construcció es va iniciar l’any 1575 i es va completar el 1616, tot i que el culte s’hi va començar a celebrar el 21 de novembre de 1593, amb el trasllat del Santíssim Sagrament des de l’Hospital del Sant Esperit.
La parròquia es va erigir oficialment el 1601. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el temple va ser greument danyat i es va cremar, perdent, entre altres elements, el retaule barroc de Joan Mompeó. Posteriorment, es va restaurar i el 10 de desembre de 1950 va ser consagrat pel bisbe Gregorio Modrego, rebent un any després el títol de Basílica Menor. Més endavant, el 15 de juny de 2004, va ser elevada a la categoria de catedral amb la creació de la nova diòcesi de Terrassa per Sant Joan Pau II. Pel que fa a la façana, la construcció original era força austera, però al segle XX es va iniciar un projecte de renovació liderat pels arquitectes Alexandre Soler i Amadeu Llompart, que preveia una gran portalada amb tres arcs ogivals i una torre de 60 metres, però la Guerra Civil va interrompre les obres i només es van arribar a completar les tres arcades d’entrada.
La façana actual, d’estil modern i construïda amb sensibilitat per harmonitzar amb l’entorn històric, incorpora escultures de Luis Bertia que representen Sant Benet, Sant Miquel, Santa Elena i Sant Antoni Maria Claret, beneïdes el 24 de juliol de 2005. Així, la catedral reflecteix una rica evolució arquitectònica que combina el passat gòtic amb intervencions contemporànies, convertint-se en un símbol viu de la història religiosa i cultural de Terrassa.
