Església romànica del segle XII. La nau i el transsepte del nou edifici romànic van aprofitar l’absis de la capçalera anterior de l’època del bisbat d’Ègara. És un edifici de creu llatina cobert amb una volta de canó apuntada. Al creuer s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix com un cimbori octogonal, sobre el qual s’aixeca el campanar de dos pisos.
D’origen visigòtic, Santa Maria formava part d’un conjunt episcopal que va exercir les funcions de catedral durant el breu període en què Terrassa va ser seu episcopal, entre els segles V i VIII, abans de la reorganització eclesiàstica que va establir Barcelona com a centre principal.
Amb la construcció romànica del segle XII, l’església de Santa Maria va esdevenir un exemple destacat de la pervivència i transformació de les estructures eclesiàstiques altmedievals. L’edifici no només conserva elements de l’antiga seu visigòtica, sinó que també mostra una clara voluntat d’enllaçar amb el passat episcopal d’Ègara. Aquesta continuïtat arquitectònica i simbòlica reforça el valor patrimonial del conjunt monumental, que ha estat objecte de diverses restauracions i estudis arqueològics, posant de relleu la seva importància com a testimoni únic de la cristianització primerenca al territori i de l’evolució del romànic català.
Adreça: Plaça del Rector Homs, 08222 Terrassa, Barcelona
