L’església de Sant Miquel de Terrassa, situada al costat de Sant Pere i Santa Maria dins el conjunt monumental de les esglésies de Terrassa (l’antic bisbat d’Ègara), és un edifici altmedieval d’enorme interès pel seu caràcter excepcional i la seva complexa evolució històrica i funcional.
Per la seva planta centralitzada, d’inspiració bizantina i paleocristiana, durant molt de temps es va interpretar que havia estat un baptisteri. Aquesta idea semblava confirmada pel fet que, a l’interior, s’hi va construir fins i tot una piscina baptismal, destinada al baptisme per immersió, pràctica habitual en els primers segles del cristianisme.
Tanmateix, la presència d’una cripta subterrània, amb funcions funeràries, va plantejar dubtes importants sobre aquesta interpretació. La combinació d’una planta central i una cripta no era habitual en els edificis baptismals, sinó més aviat en esglésies funeràries o memoratives, associades al culte als màrtirs o a l’enterrament de personatges destacats. A més l’advocació de Sant Miquel està vinculada amb espais funeraris.
Les investigacions recents han permès confirmar que Sant Miquel era, en realitat, una església funerària, probablement vinculada a un mausoleu aristocràtic o episcopal. La seva datació s’inscriu entre els segles IX i X, en plena època carolíngia o postcarolíngia, i forma part d’un conjunt episcopal amb influències diverses: paleocristianes, visigòtiques, carolíngies i orientals. Aquest sincretisme arquitectònic i simbòlic el converteix en un testimoni excepcional de la continuïtat i transformació del cristianisme antic a Catalunya.
