Terrassa disposa de un ric patrimoni arquitectònic molt notable. Els edificis emblemàtics de la ciutat són testimonis de la seva evolució històrica i social que va del Castell Cartoixa de Vallparadís fins a les antigues botigues de principis del segle XX. A través de les obres de Mateu Avellaneda, podem conèixer aquestes construccions singulars que van definir el paisatge urbà i mantenen viva la memòria històrica de Terrassa.
Castell Cartoixa
El Castell Cartoixa de Vallparadís, ubicat al parc del mateix nom a Terrassa, és una de les construccions més emblemàtiques de la ciutat. L’edifici té els seus orígens al segle XII com a castell defensiu i residència de la família Sanlà-Terrassa. Al segle XIV, Blanca de Centelles el va cedir a l’ordre dels cartoixes, que el van transformar en una cartoixa, incorporant-hi un claustre, capella i altres espais monàstics. Aquesta adaptació va donar-li una fesomia híbrida entre fortificació i convent, única al territori.
Després va passar per mans dels carmelites i diverses famílies nobles fins que, l’any 1947, fou cedit a l’Ajuntament de Terrassa. El 1959 es va convertir en la seu principal del Museu de Terrassa, després d’una important restauració. Avui, el castell conserva molts dels seus elements originals com les torres, el fossat, el claustre i la sala del Tinellet, i acull exposicions de caràcter històric i arqueològic que expliquen l’evolució de la ciutat i del Vallès Occidental al llarg dels segles.
Castell de Toudell
El castell feudal de Toudell es troba dins l’antic territori del Castell de Terrassa, situat a l’extrem d’un altiplà on també hi ha l’ermita romànica de Sant Miquel de Toudell. Es tracta d’un indret elevat i estratègic des d’on es poden contemplar bones vistes sobre la vall del Rieral de Gaià i el turó de Can Mitjans.
Actualment, només es conserven restes de murs i runes escampades per la zona. Tot i el seu estat ruïnós, s’hi pot intuir que la seva estructura original era força elaborada, amb diversos espais diferenciats. El més destacable és el que queda d’una torre, del qual encara es pot veure part de l’enderroc de la base.
Pont de Sant Pere
Uneix el nucli de Sant Pere amb el centre de Terrasa, salvant el torrent de Vallparadís. Està format per tres grans arcs, el central de mig punt i els laterals d’arc ogival. La seva construcció va ser acordada pels consellers de la ciutat l’any 1579, però les obres no es van enllestir fins a l’any 1626. Té 19,30 m d’alçada, 57 de llarg i 3,5 d’ample.
Portal de Nostra Senyora de la Guia
El Portal de Nostra Senyora de la Guia era una de les antigues portes d’accés a la vila emmurallada de Terrassa, situat a la confluència del Raval amb la Riera del Palau. Considerada l’última porta de la muralla en peu, el seu enderroc es va produir l’any 1882 arran de la petició dels veïns, que la consideraven un obstacle per al trànsit de carruatges. Amb el pas del temps, només se’n conserva una imatge fotogràfica feta per Adrià Torija i el dibuix de Mateu Avellaneda de 1935 basat en documents gràfics anteriors. Tot i que físicament ha desaparegut, el Portal de la Guia roman com un símbol del passat medieval de la ciutat i de la seva transformació urbana cap a la modernitat.
Cementiri Vell
El Cementiri Vell de Terrassa, actiu entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XX, acollia sepultures de gran rellevància històrica i social, entre les quals destacava la tomba de la família Maurí, construïda el 1841 i considerada el primer panteó del recinte. Aquest mausoleu, d’estil neoclàssic i fet amb pedra de sauló i maó, simbolitzava l’estatus d’una de les famílies més influents de la ciutat en aquell moment. Amb la inauguració del Cementiri Nou a principis del segle XX, el vell recinte va perdre protagonisme fins a la seva clausura definitiva l’any 1965, moment en què es van enderrocar la majoria de les tombes, deixant només alguns vestigis com la capella i el memorial als herois Jover i Alagorda.
Torre del Palau
La Torre del Palau és un dels vestigis més destacats de l’època medieval, testimoni de l’antic Castell-Palau dels comtes-reis de Barcelona. Construïda entre els segles XII i XIII, la seva estructura cilíndrica de pedra, conserva l’encant i la força simbòlica del passat feudal. Tot i que actualment només se’n conserva la torre, aquesta s’ha convertit en un element patrimonial clau i en un referent històric per a la ciutat.
