Cada 28 de maig se celebra el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, iniciativa que sorgeix a partir d’una reunió de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius que va tenir lloc l’any 1987 a Costa Rica. La Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib, va proposar el 28 de maig com una data per a la mobilització i la reivindicació, i on la salut de les dones en fos la protagonista. De fet, no hem d’oblidar que actualment el gènere (juntament amb la classe social, l’ètnia i l’edat) continua sent un dels principals eixos de desigualtat en salut. Per aquest motiu, avui ens en fem ressò en aquest blog.

Fa pocs dies, la Plataforma de defensa dels drets sexuals i reproductius “Decidir nos hace Libres” va  presentar a l’Ateneu de Madrid la seva nova campanya ‘Qui són les dones que avorten?’, contra la reforma de l’actual Llei d’Interrupció Voluntària del Embaràs, anunciada pel Govern del Partit Popular. En aquesta campanya, més de 50 personalitats del món de la cultura, la política, el periodisme, dels sindicats i de l’associacionisme (des de Júlia Otero fins al Gran Wyoming  passant per Jon Sistiaga,  Natalia Dicenta, Gaspar Llamazares, Elisa Beni  Luís Pastor entre d’altres) s’uneixen per donar resposta a la pregunta “Qui són les dones que avorten?”. Amb la resposta “Las mujeres que abortan somos todas” ens donen un toc  d’atenció sobre el fet que “no existeix un únic perfil de dona davant la interrupció voluntària de l’embaràs, malgrat el que ens volen fer creure”. Qualsevol dona, amb independència de la seva ètnia, classe social, nivell d’estudis, religió, edat, ideologia política o circumstàncies personals “té dret a decidir sobre la seva maternitat”, sosté la campanya com a missatge principal.

Com a exemple de l’impacte que té en la salut de les dones la manca de llibertat d’elecció en un tema tan important com aquest, podem citar el cas de la Beatriz. A El Salvador la Beatriz, una dona de 22 anys i amb un fill de 2 anys, es debat entre la vida i la mort. Embarassada de 20 setmanes d’un fetus incompatible amb la vida (pateix anencefàlia), la gestació aguditza cada dia que passa el seu Lupus i la seva insuficiència renal. Sola i allunyada de la seva família porta més de 3  setmanes ingressada en un hospital mentre espera una oportunitat, que potser no arribarà, per interrompre la gestació. A El Salvador, l’avortament està subjecte a condemnes de fins a 50 anys. (si vols, pots signar i fer-ne difusió).

I nosaltres què fem ?

Mentre que els antiavortistes defensen que es tracta d’una qüestió moral (argument que genera força crítiques), la legislació entorn de l’avortament és una qüestió política, que té a veure amb els drets col·lectius de les dones i la posició que ocupen en la societat. Les polítiques que penalitzen o restringeixen l’avortament han d’analitzar-se en relació amb les desigualtats de gènere, però també amb les diferències de classe que conformen el sistema capitalista. Per tant, hem de prendre consciència que les conviccions religioses d’algunes persones volen conculcar drets de salut de tot un col·lectiu.

D’altra banda, en la Declaració del Mil·lenni, es recullen vuit Objectius ( ODM ) per eradicar la pobresa al món, tres dels quals fan referència directa a aspectes relacionats amb  el Dret a la Salut Sexual i Reproductiva. I la Beatriz i tantes altres dones encara no tenen aquest dret.