Presentació del Projecte “Terrassa Energia Intel·ligent” a Terrassa

S’ha presentat el projecte “Terrassa Energia Intel·ligent” a Terrassa, que implicarà una gran actuació simultània en diverses àrees encaminada a la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic. Aquest projecte farà possible la consolidació dels objectius de reducció d’emissions de CO2 i el posicionament de la ciutat com a capdavantera en l’ús de tecnologies de gestió intel·ligent. La Direcció General d’Energia de la Comissió Europea, ha aprovat una primera partida d’assistència tècnica per fer-lo realitat de prop de 700.000 euros.

1. Antecedents

El novembre de 2008, el Ple municipal va aprovar l’adhesió de Terrassa al Pacte d’Alcaldes i Alcal-desses per a l’energia sostenible impulsat per la Unió Europea amb el compromís de reduir, l’any 2020, en més d’un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en el territori municipal i en els àmbits competencials de l’Ajuntament de Terrassa. Aquest compromís es desenvolupa mitjançant dos instruments: un inventari d’emissions per conèixer la situació de partida, prenent com a referència el primer any amb dades completes, el 2005, i un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES), que s’ha elaborat amb la col∙laboració de la Diputació de Barcelona i la participació dels serveis municipals amb competèn- cies rellevants en els respectius àmbits d’acció. El Pla es va aprovar el passat mes de desembre de 2009.

Després de quatre anys de l’aprovació del PAES, s’han desenvolupat un nombre important de mesures, sobretot en l’àmbit de l’Ajuntament, com la instal∙lació de calderes de biomassa, la millora de l’eficiència de l’enllumenat públic interior i exterior i la compra de vehicles elèctrics.

Per continuar donant compliment als acords del Ple en relació a la signatura del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a l’energia sostenible i l’aprovació del PAES, i en coherència amb la necessitat d’aplicar polítiques d’estalvi, eficiència i austeritat, es va considerar la necessitat de desenvolupar un Pla d’estalvi i eficiència energètica municipal que programi i concreti les accions per al desenvolupament del període 2012‐2013. No obstant això, Terrassa necessita anar més enllà per mantenir un model de ciutat sostenible i competitiva.

La crisi actual frena el desenvolupament de plans més ambiciosos que impactin simultàniament en les diferents àrees del consum energètic públic, fet que fa necessari cercar noves fórmules financeres amb participació público‐privada, aplicant accions amb capacitat per autofinançar‐se amb els propis estalvis generats.

És per això que en els darrers mesos, l’Ajuntament de Terrassa ha preparat un preprojecte per dur a terme una gran actuació simultània en diverses àrees, encaminades a la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic. Pensant en la participació d’una o més empreses de Serveis energètics, i amb l’ajut del EEEF (European Energy Efficiency Fund), Terrassa aconseguirà accelerar aquest canvi i desenvolupar el pla amb una estratègia transversal que, a més d’estalviar energia, ajudarà a aconseguir i consolidar els objectius de reducció d’emissions de CO2 els anys vinents, alhora que es posicionarà com a ciutat capdavantera en l’ús de les tecnologies de gestió intel∙ligent.

2. Objectius del projecte

L’objectiu principal de la proposta feta per l’Ajuntament de Terrassa és la reducció d’aproximadament el 40% del total de les emissions de CO2 produïdes per la Corporació Municipal, fet que haurà de concretar‐se en els estudis tècnics i econòmics que es portaran a terme posteriorment. L’objectiu és coincident amb l’EEEF, que té com a missió donar suport a la Unió Europea en la promoció d’un mercat de l’energia sostenible i la protecció del clima sostingut en tres potes:

2.1. Contribuir a la mitigació del canvi climàtic

Millorar l’eficiència energètica i fomentar les energies renovables promovent l’associació público‐privada dirigida, principalment, a través de la provisió de finançament directe i la col∙laboració amb institucions financeres. Les inversions hauran de contribuir de manera significativa a l’estalvi d’energia i a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a més de promoure l’ús de les energies renovables.

2.2 Aconseguir la sostenibilitat econòmica del Fons

Aconseguir els seus objectius mediambientals atenent‐se als principis de sostenibilitat i viabilitat, mitjançant el finançament de projectes econòmicament viables, que permetin un ús sostenible i renovable dels seus recursos econòmics.

2.3 Atreure capital privat i públic en el finançament

Aconseguir més capital en una àrea en que els recursos financers són insuficients per tal de, d’una manera ambiental i socialment responsable i amb una estructura d’associació público‐privada innovadora, contribuir significativament a la mitigació del canvi climàtic.

Per a Terrassa, a més dels beneficis ambientals, representa una gran oportunitat per fer un salt tecnològic que situï a la ciutat a l’avantguarda de les ciutats intel∙ligents. La gestió centralitzada de les dades aportades per elements distribuïts arreu del territori, pot ser aprofitada per obtenir informació en temps real d’altres àmbits tals com la qualitat de l’aire, la qualitat acústica del municipi, la mobilitat, la gestió de les emergències, la millora de la gestió dels aparcaments, etc.

3. Estat actual

L’11 setembre de 2013, els gestors econòmics del Fons ens comuniquen que ja disposem d’una línia Europea de finançament per poder fer realitat el projecte sota el nom d’“Smart Energy Terrassa: Energy Efficiency, Smart management and Mobility”. Cal indicar que el fons finança directament les inversions de l’empresa o empreses que proporcionaran els serveis energètics, mentre que l’Ajuntament de Terrassa pagarà a aquestes empreses amb ‐com a màxim‐ la quantitat de diners que actualment dedica a pagar els consums energètics, per la qual cosa el cost real per a les arques municipals és neutre en el pitjor dels casos.

Aquest projecte inclou portar a terme accions d’eficiència energètica en àmbits tals com l’enllumenat públic, els edificis municipals, el transport urbà i la producció d’energies renovables.

Una vegada acceptada la proposta efectuada per l’Ajuntament de Terrassa, el següent pas és la redacció dels projectes tècnics i estudis de viabilitat de les diferents àrees d’actuació que definiran exactament els paràmetres tècnics i econòmics, tant de les accions individuals com del projecte global. Aquests projectes establiran l’objectiu real de reducció d’emissions en funció de la viabilitat econòmica de les accions d’eficiència i d’estalvi que es portaran a terme.

Per a la redacció d’aquests estudis i projectes, ha estat aprovada per la Direcció General d’Energia de la Comissió Europea, una primera partida d’assistència tècnica per un total de 692.741,00 euros. L’adjudicació de l’assistència tècnica es farà mitjançant concurs obert. Cal recordar que després d’aquests estudis, i només després de l’aprovació de la seva viabilitat tècnica i econòmica tant per part de l’Ajuntament de Terrassa com per part del Fons Europeu d’Eficiència Energètica, es procedirà al finançament dels diferents projectes esmentats amortitzant les inversions amb els estalvis aconseguits.

4. Àmbits d’actuació

4.1. Enllumenat públic

Abast:
L’enllumenat públic de Terrassa consta de 406 quadres de control i 28.037 llumeneres, que representen un consum total de 14.319.006 KWh/any. A finals del 2012, es va iniciar una prova pilot de noves tecnologies d’enllumenat públic. Es van seleccionar cinc zones del barri del Centre i cinc empreses van instal∙lar diferents models de llumeneres de LEDs. Desprès de comprovar els resultats satisfactoris de les proves, quant a eficiència, nivells, rendiments… s’ha constatat que és una tecnologia que es tindrà en compte a partir d’ara per a properes instal∙lacions. I, per tant, és una tecnologia que s’aplicarà, conjuntament amb altres tecnologies, en aquest

Actuacions:
Tenim com a objectiu reduir i optimitzar el consum present a traves de les següents propostes:

  • Reduir la potència de les làmpades.
  • Combinar l’ús de les tecnologies més eficients.
  • Incorporació de leds i tecnologies de descàrrega.
  • Nivells de lumínics.
  • Penalitzacions per incongruències en el consum en alguns períodes.
  • Implementar un control remot als quadres.
  • Controlar l’enllumenat punt a punt en àrees seleccionades.
  • Instal∙lació d’un sistema de control amb sensors de moviment, per controlar uns 1.000 punts de llum.

4.2. Edificis Municipals

Abast:
S’actuarà sobre una forquilla de 40 a 60 edificis municipals, que es prioritzaran segons el seu nivell de consum i les seves ràtios d’ocupació. En principi no s’actuarà sobre edificis on l’Ajuntament ja hagi portat a terme actuacions orientades a l’eficiència energètica, com per exemple: instal∙lació de calderes de biomassa, renovació de les lluminàries o implantació de sistemes de control energètic, a fi d’optimitzar al màxim els recursos disponibles.

Actuacions:

  • Substituir equipaments electromagnètics obsolets i lluminàries sense reflector, per equipaments electrònics i lluminàries d’alt rendiment.
  • Substituir les calderes de més de 15 anys amb rendiments inferiors al 80% per calderes d’alta eficiència i amb capacitat de gestió remota i d’adaptació a les condicions exteriors.
  • Incorporar tecnologia de control i regulació integrada amb la plataforma de gestió de dades Terrassa Smart City.
  • Contribució de la generació d’energia renovable.

4.3. Transport Urbà

Abast:
S’actuarà sobre els vehicles de transport públic amb més de 10 anys d’antiguitat.

Actuacions:
Es substituirà el 50% de la flota de transport urbà per vehicles més eficients, elèctrics o amb tecnologies híbrides.

4.4. Energies renovables

Abast:
En principi s’estudiarà la instal∙lació mitjançant plaques fotovoltaiques, orientades principalment a l’autoconsum de tota la producció d’energia elèctrica. També s’estudiarà la possibilitat d’instal∙lar plaques fotovoltaiques per alimentar vehicles elèctrics o híbrids.

Actuacions :
Instal∙lar una o més plantes solars fotovoltaiques orientades a l’autoconsum, que generin energia elèctrica que sigui directament utilitzada durant l’horari d’activitat del centre.

En tots els àmbits d’actuació s’ha d’incloure, com a part dels serveis energètics proporcionats per la empresa o empreses adjudicatàries, el manteniment preventiu i correctiu de les instal∙lacions sobre les que s’actua.

5.- Estimació d’estalvi energètic

Taula dels estalvis per àmbit


Enllaços d’interès:

Notícia Terrassa Digital
Notícia Nació Digital
Vídeo Roda de Premsa

Be Sociable, Share!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*